Salvador Giner i Joaquim Muns reclamen l’acció de la societat civil per a sortir de la crisi econòmica actual

04-03-2010

*Joaquim Muns veu en les potències emergents un dels factors de l'actual davallada econòmica

* Salvador Giner defensa l'agilització de l'acomiadament i augura una forta crisi de la Xina

La segona Jornada Econòmica Futur Obert organitzada per la Fundació Catalunya Oberta amb col·laboració del Banc Sabadell, que es va celebrar ahir dijous a seu de la Cambra de Comerç de la capital vallesana, va tenir com a objectiu l'exposició en paral·lel de les visions que sobre l'actual crisi econòmica tenen l'economista Joaquim Muns i el sociòleg i president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner. Dins el debat La crisi actual: visió d'un economista i d'un sociòleg, ambdós ponents van coincidir en que una de les causes de la situació ha estat la manca de regulació de l'economia, tot i alertar de que els filtres tampoc no han d'encotillar-la.

Presentat per l'escriptor i patró de la Fundació Catalunya Oberta Vicenç Villatoro, que va expressar el desig de que al final dels parlaments "estiguem menys tristos però tampoc tinguem falses alegries", i davant una nombrosa audiència, l'acte va començar amb la visió de Joaquim Muns. El catedràtic d'Organització Econòmica Internacional va afegir un aspecte nou als ja tradicionalment reconeguts com a causants de l'actual crisi -'subprimes', inestabilitat de l'activitat financera i bancària, regulació i revisió insuficients-: l'eclosió de les economies emergents "l'exportació de les quals ens ha fet perdre quota de mercat i hem tingut un buidat del nostre nivell de vida". El problema, però, és que no hem sabut reaccionar perquè "podríem haver-nos adaptat consumint menys i invertint més i exportant" però Occident ha volgut apujar encara més el seu nivell de vida, ha importat estalvi d'aquests països per seguir consumint i ho ha fet amb un sistema financer que ha permès aquesta actitud "i que no és l'únic culpable puix s'ha adaptat a necessitats polítiques i socials". Arribats a aquest punt, també els governs van estar en el punt de mira crític del professor Muns perquè "han reaccionat amb paranoia, no han sabut veure que hi havia una bombolla d'apalancament, han posat una nova capa de deute sobre el deute de la gent i això és irresponsable i complica la sortida de la crisi". No desfermar la demanda i redimensionar el sistema financer, adaptant-lo a les necessitats de l'economia i la societat, són claus per la solució que, en el cas d'Espanya (que, segons el professor Muns, té cinc crisis: immobiliària, financera, política, institucional pel que fa l'Administració pública, i de sistema educatiu) passa una regulació necessària però que no asfixiï ni faci patir més d'artrosi una economia que, de per sí, presenta tradicionalment aquestes característiques "degut a molts lligams i tuteles. Cal que respiri", ha advertit un Muns el discurs del qual també ha manifestat explícitament que de l'actual crisi tots en som una mica culpables i ara és la societat civil qui ha de transmetre als governs i a qui calgui que cal fer bé les coses".

Des d'un altre punt de vista, el sociològic, Salvador Giner va coincidir en molts aspectes amb el seu contertulià. Per exemple, en aquest darrer quan, en finalitzar el torn de debat amb els assistents, va dir que "és la societat civil la que ha de buscar els bons líders". Abans, però, havia subscrit fil per randa el concepte d'una regulació no asfixiant per l'economia -"manca de regulació que no és l'única causa de la crisi, i per això no hem de moralitzar criminalitzant el sistema financer o els Madofs de torn"-, entre altres trobades en el camí. Giner va matisar que "no estem en crisi, això és una recessió molt dura però el capitalisme no s'acaba. El que succeeix és que és cíclic i aquesta és una de les causes de la crisi". Tot i amb això, el president de l'IEC va denunciar l'immobilisme existent, sobretot en el nostre context més immediat, en què "s'ha perdut la batalla de la competitivitat i de la lluita contra l'atur". Referint-se a aquest darrer tema, Giner va assenyalar que "cal agilitzar l'acomiadament però fer-ho de manera respectuosa com a França o Alemanya". Així, cal que les prestacions siguin un incentiu que ha d'anar acompanyat d'un esforç per part del receptor ja sigui millorant la seva formació o cercant la reinserció en el mercat de treball, "lluny del sistema actual que no obliga a cap contraprestació". Centrant-se en una Catalunya que no té massa capacitat de maniobra política pel sistema actual de lligams amb Espanya, la sortida de la crisi pot passar per "l'agilitat de les pimes, ja que no tenim multinacionals; la gran capacitat del nostre capital humà; i l'especial sensibilitat dels nostres bancs i caixes pel fet del seu arrelament social". Tot això, sense oblidar "una necessitat de més autonomia per negociar amb Espanya; l'eliminació -i aquí va insistir a bastament- de la burocràcia; la insistència en la revolució cognitiva i la recerca científica; i la recuperació d'aspectes de la societat civil com fundacions, cooperatives o ONG's (malgrat no agradar-li aquest terme)". I va llançar un vaticini que, a hores d'ara, pot semblar sorprenent: "la Xina entrarà en una forta crisi quan el poble es revolti contra l'actual situació política".

GALERIA DE FOTOS (Clicar per engrandir)