“El problema és l’orteguisme i el seu afany de perpetuació”, assegura Eduardo Montealegre

22-03-2010

* És el principal rival de Daniel Ortega a la presidència de Nicaragua

"El problema no és el sandinisme sinó l'orteguisme", ha afirmat Eduardo Montealegre, candidat d'Alianza Liberal Nicaragüense a la presidència del país centreamericà a les properes eleccions a celebrar l'any 2011, en les que serà el màxim rival de l'actual president, el sandinista Daniel Ortega. "No hem de pensar en una confrontació entre dretes i esquerres: la qüestió és dictadura o democràcia", ha afegit el candidat opositor al govern actual per a definir el tret principal de l'escenari polític que avui es viu a Nicaragua. Aquestes paraules les ha pronunciat en el transcurs d'un dinar al que ha sigut convidat per la Fundació Catalunya Oberta, que s'ha celebrat avui a Barcelona.

Ha obert l'acte el president de la Fundació, Joaquim Tosas, que ha definit al convidat com "algú molt important en la política liberal americana i sobretot nicaragüenca". Aquestes paraules han precedit a les de Carles Llorens, membre del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus, que ha presentat a Eduardo Montealegre i ha enviat un missatge a la concurrència: "el nacionalisme català ha de col·laborar més amb Amèrica Llatina. Allà, els catalans són benvinguts". Tot això, després de recordar que a Catalunya alguns han sabut guanyar la batalla contra els dogmatismes d'esquerres "i cal aconseguir que altres també puguin superar-los".

El polític centreamericà ha iniciat el seu discurs difonent una definició molt en boga al seu país, com és la 'demonocràcia' -"no sé si ve de mono o de dimoni", afegiria amb posterioritat- en la que s'emmarcarien els tarannàs populistes d'Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa i, és clar, Daniel Ortega. Les seves estratègies comuns passarien, segons Montealegre, per arribar al poder amb mitjans democràtics "més o menys nets" per a derivar en un sistema que corromp i que es desvia cap la recerca del poder perpetu utilitzant mètodes dictatorials. En el cas concret del seu país, la variant utilitzada per Ortega hauria estat escanyar el Poder Judicial a fi efecte que només emetés sentències favorables als seus interessos. "Va aconseguir la paradoxa de que un article de la Constitució fos anticonstitucional", ha explicat, referint-se a la impossibilitat de reelecció presidencial 'in eternum'. "La interpretació que va aconseguir és que, atès que els diputats no tenen límit per a presentar-se, el president tampoc perquè es cauria en un greuge comparatiu".

De la mateixa manera, Montealegre ha evocat les eleccions del 2006 que considera que van guanyar els liberals "però Ortega només va fer el recompte del 69 per cent dels vots, que era el que li convenia, i així va guanyar". En aquella ocasió, principalment els liberals però també altres forces -en algunes, s'integraven antics sandinistes- van fer servir la consigna TCO ("Tots contra Ortega"), que reflectiria aquest cansament que, més que cap una opció política, es concentraria en una política personalista. "Al 2011, això pot tornar a passar", ha indicat Montealegre.

Un dels problemes dels liberals, segons creu el líder d'Alianza Liberal Nicaragüense, és la seva divisió interna. Per exemple, l'afany de ser-ne el cap visible que té l'ex president Arnoldo Alemán, líder del Partit Liberal Constitucionalista. "Però el truc és no prescindir dels seus vots; els necessitem", ha remarcat Eduardo Montealegre.

En el repàs a les aliances internacionals, ha explicat que al president veneçolà Hugo Chávez li surt molt a compte "invertir en un titella com Ortega" perquè el cost de l'operació no és molt elevat en relació als beneficis a obtenir. Sobre els Estats Units, ha estat desmitificador, i al marge de titllar al país com a "tigre de paper" pel seu pes en la geopolítica actual, ha remarcat que no esta interessat en països com Nicaragua alhora que s'entreveia en el seu discurs que tampoc els europeus ens hauríem de fer massa il·lusions. "Només s'interessen per alguns països", ha dit. Tot i amb això, opina que el somni d'Ortega és que el cridi Barack Obama. "Deixaria de ser d'esquerres o d'apropar-se al president iranià Ahmadinejad si la Casa Blanca el cridés", ha sentenciat.

Per això, la seva mirada s'ha dirigit a la Unió Europea i, concretament, a Espanya. "Potser, tampoc no tinguem propostes que il·lusionin als Estats Units, però necessitem el seu ajut. L'ajut de vostès, que van patir el franquisme".

Finalment, ha subratllat el missatge de la seva opció política. "No és ocupació el què necessita Nicaragua -referint-se a tractes de favor  amb contraprestacions diverses- sinó feina; necessitem que els pobres siguin menys pobres, no que els rics siguin menys rics", ha clos.