El fantasma grec

Marc Arza

17-05-2012

L'evolució dels esdeveniments polítics a Grècia fa venir calfreds. Feia segles que l'Europa llatina no era tan evident i mirant cap a Atenes s'intueix la visita d'aquell fantasma del Nadal futur.

Deixant de banda els errors individuals i col·lectius que han portat els grecs a la catarsi, el cert és que costa poc d'entendre que el país vagi cap a la descomposició política més absoluta. La classe mitjana s'ha precaritzat, moltes famílies acomodades en el consumisme tranquil han vist les orelles al llop i l'espina dorsal del país ha perdut gruix. El sistema ha perdut base i tremola a cada corrent d'aire.

Els ciutadans van votar l'esquerra moderada i van caure al pou. Van canviar de govern i van anar encara més avall. Després de dècades de clientelisme, corrupteles i lleugeresa intel·lectual els votants han acabat farts. El centre s'aprima mentre s'engreixa el populisme de l'extrema esquerra i l'autoritat reconfortant de l'extrema dreta. Grècia es descompon i la temptació és culpar la incapacitat dels grans partits però potser era impossible que el país assumís l'empobriment. Potser l'ajust, la topada freda amb la realitat, ha estat excessiu i insuportable. Només les societats més madures mantenen el cap fred en entorns inestables i Grècia no acaba de respondre a aquest perfil.

El cicle del despropòsit sembla imparable i l'únic argument per a l'optimisme és la inèrcia del sistema cap a l'estabilitat. Els paral·lel amb els anys trenta són inquietants, l'ou de la serp torna a treure el cap a la vella Europa, i cada cop és menys clar que conèixer el futur faci possible evitar-lo.

http://twitter.com/marcarza

compartir a: