El Banc Mundial i l'immobilisme

03-03-2010

"En el rànquing de països per les facilitats de fer-hi negocis, Espanya ocupa el lloc 62".

(Antoni Abad)

Antoni Abad, president de la patronal Cecot, treu aquesta dada de l'estudi "Doing Business" del Banc Mundial. I l'amaneix amb una altra: el darrer any, Espanya ha perdut nou llocs. A què ve aquest retrocés? Segons Abad, és molt senzill: "Aquesta alarmant tendència al retrocés es produeix perquè els altres països fan canvis i millores en permanent evolució. Espanya no reacciona i simplement recula perquè els altres avancen". Amb aquesta explicació, posa en dit a la nafra d'un dels grans problemes de la nostra societat: l'aversió al canvi. La por a les reformes. O, per dir-ho d'una altra manera, l'immobilisme.

D'on ve aquest immobilisme en una societat que se les dóna de progre? Hi ha molts factors que hi conflueixen, però crec que n'hi ha un de clau: la manca d'autocrítica. Espanya ha encadenat 14 anys de creixement econòmic excepcional, que han portat molta gent a creure que tot era xauxa i que érem l'avantguarda del món: vegi's Zapatero afirmant que Espanya havia passat Itàlia i passaria aviat França. La realitat, però, és més crua. La prosperitat espanyola s'ha basat en tres coses. 1.- La "solidaritat" europea en forma de fons estructurals que representaven anualment un 1% del PIB. 2.- La precària economia del sol (turisme) i el sòl (totxo). 3.- Una immigració massiva que ha precaritzat el mercat laboral, ha baixat la productivitat i ha estirat avall els salaris.

Hem de tenir clares aquestes tres coses i fer autocrítica. I, aleshores, emprendre les reformes necessàries per corregir la situació. Es parla sovint del cofoïsme català, però l'espanyol és molt pitjor: acabarà enfonsant-nos a tots.

Enviar