Benzina i demagògia

24-07-2012

Una conjunció de factors climatològics i una nova imprudència humana han convertit aquests dies la comarca de l'Alt Empordà en un infern. La tramuntana de diumenge va impedir que hi poguessin accedir avionetes i helicòpters i el combat contra les flames es va haver de fer només amb mitjans terrestres. Malgrat tot, el treball dels bombers de la Generalitat ha estat, una vegada més, eficaç, i ha estat reforçat amb recursos humans francesos i de l’exèrcit espanyol. Cal destacar, igualment, la rapidesa de reflexos i l’entrega del conseller Felip Puig, que es va traslladar des del primer moment a la zona afectada. A foc passat, caldrà fer les reflexions recurrents en aquesta mena de desgràcies. La falta d’atenció que pateixen els boscos, el retrocés de la pagesia, l’enorme extensió que ha anat guanyant el pi blanc –una espècie que ajuda a propagar el foc de manera desbocada–, la proliferació d’urbanitzacions que no respecten la distància necessària dels arbres que les volten, la necessitat d’insistir en la conscienciació individual... Caldrà també analitzar amb detall si hi ha hagut errors professionals o polítics que calgui esmenar en el futur immediat.

Ara, si hi ha res que hagi sobrat en aquesta darrera gran catàstrofe ha estat la demagògia. Alguns no han oblidat els comptes que van quedar pendents en l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009 –que va durar 14 dies!–, on l’oposició –en aquell cas CiU– va criticar amb duresa algunes negligències i manipulacions ben evidents del departament que aleshores controlava Iniciativa. Alguns altres, senzillament, han esperat el foc per llançar-hi benzina contra el govern actual. Ahir alguns contertulians habituals pròxims o identificats amb l’oposició felicitaven els bombers per “no retallar esforços malgrat patir retallades de sou”. Uns altres repassaven amb xifres interessades les partides d’aquest exercici destinades a la prevenció i l’extinció d’incendis i denunciaven “les males polítiques”, de les quals s’aprofiten “les desgràcies”. La gran desgràcia va ser haver d’aguantar un govern –amb el qual aquests senyors s’identifiquen tant– que en dos anys va trencar tots els rècords de dèficit. Un govern que va fer inevitables les restriccions contra les quals ara clamen els seus defensors.

compartir a: