Un èxit de tothom

26-07-2012

El gran debat al Parlament sobre el pacte de fiscal ha acabat com havia d’acabar. CiU, Esquerra i Iniciativa n’han aprovat conjuntament el text íntegre, que demana una fórmula de concert suavitzat; el PSC s’ha abstingut en el punt quart, que fa referència a l’agència tributària catalana, i el PP s’ha abstingut igualment en tot el text, amb l’excepció d’aquest quart punt, que ha rebutjat. Les dues excentricitats del Parlament –Ciutadans i Solidaritat– hi ha votat en contra. No és aquest el moment d’estudiar amb detall el comportament estrambòtic de la força política que lideren Josep Alfons López Tena i Uriel Bertran. En tot cas, cal retenir-ne la valoració que ahir en va fer el mateix president de la Generalitat. Artur Mas els va advertir que els que es quedaven sols eren ells... al costat de Ciutadans. I els va dir que s’ho havien de fer mirar. En efecte. La pinça del catalanisme més extrem al costat de l’espanyolisme més extremat demana anàlisis més pròpies de la psicologia.

Deixant de costat aquests detalls, cal prestar atenció a la categoria. Artur Mas ha aconseguit el màxim suport parlamentari a què podia aspirar. Ha estat un procés llarg, però ha acabat amb èxit per al govern i per a les aspiracions de la força política que va guanyar les darreres eleccions al Parlament. Un èxit, al capdavall, per a tothom. Culminada aquesta primera fase, ara s’obre la segona. Tal com demana el text que ahir es va aprovar, el govern haurà de plantejar al govern de l’Estat la reforma del finançament de Catalunya abans que no acabi l’any. Després dels pactes i les maniobres internes –necessaris en el joc polític parlamentari–, ara el president Mas s’enfronta a l’etapa decisiva. Perquè, d’entrada, el govern de Rajoy –i qualsevol altre govern de l’Estat– rebutjarà de ple les pretensions d’excepció fiscal que plantegen la majoria dels catalans. I ho fa en un moment de debilitat extrema, en què s’ha hagut d’acollir al fons de rescat autonòmic que ha improvisat el govern de l’Estat per evitar la suspensió de pagaments d’algunes “autonomies”.

A partir d’aquesta constatació, queda clar que la part més difícil acaba d’inaugurar-se. I què Artur Mas i el seu govern hauran d’estar a la mateixa alçada que han demostrat fins ara per sortir-se’n.

compartir a: