El mur de Berlín i Catalunya

09-11-2009

Avui es compleixen 20 anys d’una gran efemèride de la llibertat. El 9 de novembre del 1989 és la data de la caiguda del mur de Berlín que, amb la posterior dissolució de l’URSS el 1991, queda com a dia de referència de la fi de la Guerra Freda i del comunisme. Fa ara vint anys, centenars de milions de persones que vivien sota el jou de les antigues dictadures comunistes de l’Est d’Europa, des de Txèquia fins a Ucraïna, van iniciar el camí de la llibertat i de la prosperitat. Avui, alguns dels països que aleshores eren a l’extrema misèria ja han entrat a la Unió Europea i tenen economies de mercat que han apujat espectacularment el seu nivell de vida.

Malauradament, però, no tothom pensa que avui sigui el 20 aniversari d’un gran alliberament. Ningú no defensa avui obertament les dictadures de l’Est, però és innegable que en molts sectors de l’esquerra segueix present la nostàlgia del comunisme. Encara existeix aquell suat argument que el comunisme no era dolent en sí, i que el problema van ser els excessos de les persones que van dominar durant dècades l’URSS i els seus satèl·lits. Que aquesta idea existeix en dóna fe la delirant reacció de molts sectors de l’esquerra amb la crisi mundial de fa un any i que va donar lloc a frases tan pintoresques com que “el capitalisme ha fracassat, cal replantejar-se el retorn a algunes idees del comunisme”.

Aquesta mentalitat d’esquerra que encara no s’ha assabentat del que va passar a Berlín fa vint anys és especialment potent a Catalunya. Iniciativa, el partit dels ex comunistes, és al poder, i es permet el luxe de donar carnets de pedigrí democràcia, en un despropòsit que a penes te parangó a cap altre país europeu. Que un partit així, que no va condemnar els monstruosos crims de Stalin fins fa tres anys, sigui al Govern de la Generalitat és una anomalia que no fa sinó deixar palesa la manca de gruix de la cultura democràtica a Catalunya.

En altres països potser no faria falta, però a Catalunya cal no cansar-se mai d’insistir que la caiguda del mur de Berlín va ser un gran dia per a la humanitat. Una altra cosa és que després de la Guerra Freda hagin aparegut altres problemes: el pronòstic de la fi de la història formulat per Francis Fukuyama no s’ha complert. Han aparegut nous reptes: el terrorisme islàmic, la globalització, l'emergència de la Xina, el rearmament de l’Iran, la guerra d’Afganistan, el canvi climàtic i tot el que forma part de l’agenda internacional de l’any 2009. Els problemes existeixen, és clar. Però hi ha un important consens mundial que cal resoldre’ls des dels principis de la democràcia liberal: i això és un enorme avenç.

Enviar