Zapatero i les eleccions catalanes

09-02-2010

El president de la Generalitat, José Montilla, ha fet unes declaracions ben significatives en el sentit que la caiguda en popularitat de José Luis Rodríguez Zapatero a penes influirà a les eleccions catalanes. Montilla va dir concretament que el clima polític espanyol no seria "determinant". És significatiu que el president fes aquestes declaracions només acabada la que tots els analistes han coincidit a titllar de "setmana negra" de Zapatero, que va culminar amb enquestes d'El País i El Mundo que donaven al PP sis punts (sis!) d'avantatge sobre el PSOE. Pel que fa a les paraules de Montilla, se'ls pot aplicar aquell refrany que diu: "Qui s'excusa, s'acusa".

I és que tothom sap que la situació de Zapatero repercutirà, i molt, a les eleccions catalanes. No pot ser d'una altra manera, si el mateix PSC s'ha entestat sovint a establir una identitat absoluta entre els projectes socialistes espanyol i català. Una identitat que va quedar ben palesa en aquell eslógan de fa uns anys: "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya". A les eleccions del 2006, Zapatero va ser el gran actiu de la campanya electoral del PSC: ell aportava el carisma i el ganxo mediàtic que Montilla (evidentment) no té. No era un truc nou: el PSC sempre ha recorregut a la presència dels líders carismàtics del PSOE, com Felipe González, en campanya electoral.

Posats en la situació de les eleccions d'aquesta tardor, ¿podrà el PSC utilitzar aquest recurs? Portaran dia sí dia també Zapatero, com fa quatre anys? O no podran portar-lo, per por a que Zapatero, més que sumar, resti vots? A qui pot dur el PSC? A Elena Salgado? A Miguel Sebastián? A María Teresa Fernández de la Vega? La conclusió és clara: el desprestigi del govern espanyol deixarà el PSC sol a la campanya. Amb la dada afegida que els grans cicles electorals espanyols (pujades o baixades del PP o del PSOE) sempre han tingut un reflex immediat a Catalunya.

El PSC afrontarà les properes eleccions catalanes més sol que mai. I no solament pel desprestigi de Zapatero, que el fa inútil com a basa electoral. També per un altre motiu: perquè Montilla ja no podrà tornar a brandar aquell argument, en altres temps tan eficaç, del "govern amic" a Madrid, amb el qual s'assolirien totes les reivindicacions catalanes sense el recurs al "victimisme" de Jordi Pujol. Aquest argument ha quedat falsat i ara el PSC haurà de fer campanya amb un leit-motiv que no forma part del seu adn: la fermesa davant de Madrid.

No és estrany que Montilla i el PSC estiguin tan nerviosos davant les eleccions de la tardor. Per primer cop, els amics del PSOE no només no sumen, sinó que poden restar. El PSC haurà d'intentar aconseguir un bon resultat, comptant només amb les seves forces. I no sembla que Montilla hi confiï gaire.

Enviar