Les intencions de Rajoy

15-12-2011

A hores d’ara l’actitud política del pròxim govern de Mariano Rajoy encara és una incògnita. Pel que sembla, Rajoy no vol repetir els errors del José María Aznar més bel·ligerant. Aquell que es va desbocar durant la seva segona legislatura, quan el Partit Popular comptava amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Rajoy ha fet saber que pretén pactar amb els grups minoritaris –de manera preferent amb CiU o el PNB– aquelles decisions que considera necessàries i que comportin un gran desgast social. Però tot això encara són declaracions difuses de bones intencions.

Per ara no ha transcendit ni el to ni l’abast de la reunió del pròxim president del govern espanyol amb Josep Antoni Duran i Lleida, però el que sí que ha començat a quedar ben clar són algunes de les seves intencions. Per exemple, Jorge Fernández Díaz, cap de llista per Barcelona en les darreres eleccions, ha afirmat que el pacte fiscal es tractarà quan correspongui “per imperatiu legal”; és a dir, a partir del 2013 i quan prescrigui el darrer acord ara vigent. Aquesta setmana el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ha titllat de “greu error” la intenció del govern de la Generalitat de portar als tribunals l’impagament dels 759 milions corresponents a la disposició addicional tercera de l’Estatut. Millo ha rebutjat que “es judicialitzi un problema polític”. És curiós que això ho digui un dirigent del partit que va presentar el recurs contra l’Estatut d’Autonomia que havia estat aprovat per majoria al Parlament espanyol davant el Tribunal Constitucional.

Enric Millo, a més, s’ha permès afirmar que la jugada “intel·ligent” hauria estat esperar l’arribada del nou govern. És fàcil defensar aquesta alternativa quan qui ho fa no ha de fer front al pagament de les nòmines dels funcionaris de la Generalitat. Però és que, a més, Enric Millo, no ha garantit que aquesta opció porti a bon port. Segons el portaveu del PP, no hi ha “constància escrita” de l’acord de la Generalitat amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. ¿Cal aquesta confirmació, quan es tracta d’una de les disposicions de l’Estatut que es va salvar a la retallada del Constitucional? L’estratègia de Mariano Rajoy encara és una incògnita, però els primers gestors dels dirigents del PP respecte a la relació amb el govern de Catalunya només poden induir a la desconfiança.

compartir a: