Occident i les dictadures de mercat

12-09-2011

La potència creixent de la Xina desconcerta el món occidental. El dinamisme econòmic d'algunes dictadures de mercat, capaces de fer i desfer sense miraments, contrasta amb les dificultats de les democràcies per consolidar qualsevol projecte, sempre enfrontades a la contestació ciutadana. A Europa i als Estats Untis hi ha qui mira les dictadures amb una certa enveja culpable.

Han passat vint anys des de la implosió soviètica però encara hi ha lliçons a aprendre d'aquella història. La catàstrofe econòmica del socialisme totalitari és una conseqüència de la seva al·lèrgia a la llibertat. Fins i tot les màquines d'escriure eren estrictament controlades a la Unió Soviètica. La paranoia comunista ho convertia tot en una amenaça potencial. El règim exercia el control social amb mà de ferro i eines aparentment innocents com la fotocopiadora, el fax o l'ordinador personal no passarien de ser anecdòtiques al món socialista. Però aquestes tecnologies marquen l'inici d'un gran salt de productivitat al sector serveis. El començament d'una economia nova en la que neixen i creixen algunes de les empreses més grans d'ara mateix. Avesat a combatre totes les idees menys una de sola el comunisme va perdre el tren de l'economia del coneixement. Atemorits davant la innovació tecnològica els soviètics quedaven enrere de forma definitiva i l'ofec econòmic ja només era qüestió de temps.

Avui la innovació i les idees són el combustible principal del creixement econòmic i el progrés social. Nous productes, nous serveis i sectors sencers que no existien fa deu anys han esdevingut protagonistes i el futur apunta a l'acceleració d'aquesta tendència. Els països emergents de la darrera dècada han crescut posant a treballar el seu múscul industrial però el pas següent demana engegar el cervell i alliberar les idees. No hi ha llibertat a mitges. No es pot exercir el pensament crític i lliure en alguns àmbits i callar per seguir el ramat en tota la resta. Potser la democràcia, el pluralisme polític i les societats obertes fan més evidents els conflictes i dificulten els consensos. Potser obliguen a reformes i canvis treballosos i lents. Però amagar les tensions socials esclafar-les sota la pressió de l'estat no fa el sistema més sòlid sinó més rígid. Incapaç d'alliberar el potencial creador que cada persona du a sobre. Condemnat a fracassar en el terreny de la creativitat. Cada cop més a prop de trencar-se tot i l'aparent fortalesa.

http://twitter.com/marcarza

compartir a: