Temps de populisme

14-05-2012

(El Periódico, 10-05-2012)

La desesperació, en uns casos, les greus preocupacions, en d'altres, i també la por ambiental regnant a Europa estan donant ales al populisme, un fenomen que habita també en altres latituds, com Hugo Chávez o Sarah Palin s'encarreguen de demostrar. El que acabem de viure a Grècia, país que ha vist com es desplomaven els seus dos grans partits, s'ha convertit en ingovernable i s'aboca al precipici.

Han guanyat terreny a Grècia des dels admiradors de Hitler d'Albada Daurada fins a l'esquerra radical, tots units pel denominador comú del rebuig a la democràcia representativa i al projecte europeu. Una cosa semblant va succeir a França en la primera volta de les presidencials quan Marine Le Pen i l'esque-r-

ra radical de Jean-Luc Mélenchon van aconseguir un notable èxit. A Itàlia li riuen les xarlotades a Beppe Grillo.

Al nord d'Europa ha florit un gruix de partits polítics d'extrema dreta. Aviat farà un any que en la civilitzada Noruega Anders Beh-

ring Breivik va assassinar, a l'illa d'Utoya, gairebé 70 joves socialdemòcrates per considerar-los còmplices de la presumpta islamització d'Europa. Breivik va declarar que havia actuat «en defensa pròpia».

La demagògia populista d'extrema dreta i d'extrema esquerra -que com és lògic sempre funciona millor amb el líder adequat al capdavant- sol desqualificar els polítics convencionals, a qui presenta com els responsables de la crisi i moralment contaminats, per apel·lar, a continuació, al poble, sacralitzat com un ens pur i infal·lible. El populisme en la seva versió més crua inclou excitar la indignació i la por per immediatament després subministrar receptes miraculoses, però que en realitat són irrealitzables o unes bestieses. El poble, proclamen els demagogs, ha d'agafar el poder i donar resposta als perills dels quals una elit inútil i corrupta no l'ha sabut protegir. Un discurs que portat al límit evoca al Mussolini de la marxa sobre Roma o a les arengues estalinistes contra els enemics.

El populisme, molt més perjudicial en situacions delicades com l'actual, consisteix a dir-li a la gent allò que el seu cor i els seus intestins desitgen sentir, i al mateix temps se silencia tot allò que la raó ha de saber. Els temps que corren, tan difícils, tan complexos, són ideals per al populisme, amb les robes dels quals es vesteixen sovint els vells enemics de la democràcia i la llibertat.

Justament ahir, mentre pensava en aquest article, vaig topar amb un curiós adhesiu que no per anecdòtic -i fins a cert punt divertit- em va deixar menys perplex. El firmava un sindicat d'estudiants i deia el següent: «Davant els atacs al transport públic: cola't. Prou retallades! Els estudiants defensem els serveis públics!». Caram, vaig pensar.

compartir a: