subscriu-te |
Les padrines de l'11-SMarc Arza26-10-2009 |
|
No cal allargar-se massa per explicar que l'11 de setembre de 2001 va ser un dia negre per a la ciutat de Nova York. Els avions impactant a les Torres Bessones i el col·lapse dels dos edificis deuen ser les imatges més vistes de la història. Caos, por i angoixa son tres paraules prou bones per a definir l'atmosfera d'aquell dia a l'illa de Manhattan. S'han fet mil i una anàlisis geopolítiques dels atemptats, paral·lelismes històrics i fins i tot teories conspiratives però de vegades una petita anècdota resulta més útil per a comprendre la fortalesa i l'energia americanes que tots els assajos de catedràtics saberuts.
L'11-S l'illa de Manhattan va quedar paralitzada. El metro i el tren, les línies d'autobusos, els ponts i els túnels d'accés van restar tancats fins que a darrera hora es fa ver evident que caldria restablir el trànsit perquè uns quants milions de novaiorquesos sortissin de l'illa per tornar a casa. A quarts de sis de la tarda les avingudes i els carrers a tocar de la principal estació de tren de la ciutat eren una riuada de persones cansades, espantades i en estat de xoc. I allà enmig, en una petita església de barri, mitja dotzena de padrines i un pastor feien un gest senzill amb més valor del que podria semblar a primera vista. Els bancs de l'església ocupaven un carrer tallat al trànsit i servien per al repòs d'uns vianants que, sense transport públic, havien caminat força més de l'habitual. Mentrestant les afables senyores de la parròquia anaven oferint aigua i te a tothom qui passava amb aquell somriure que només les àvies anglosaxones saben fer quan cal.
L'anècdota és molt més que una història ensucrada en un dia de dol. Aquells bancs per al repòs i el te calent que s'hi oferia no surten del no res. Cal un grup de ciutadanes amb esperit de servei. Un grup de senyores que tanqui el televisor i es pregunti que poden fer pels altres. I cal també una xarxa d'institucions, religioses o laiques, que relliguin aquesta voluntat i posin els mitjans per fer-la realitat. Calia, sobretot, que les padrines que repartien el te no pensessin que allò ja ho faria algú altre. Que ja ho faria l'administració. Que ja ho farien aquells que cobren per fer-ho. Assegut en aquell banc d'església i amb una tassa de te a la mà era ben fàcil entendre que la fortalesa americana no és troba només als portaavions de la Navy sinó, i sobretot, en els seus milions de ciutadans amb esperit de servei.
|
Enviar
Imprimir
|
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
Catalunya sense toros |
Perú i la dolça decadència d'Europa |
Tenim un problema que no es diu 4 per cent |
Catalunya sota Espanya. Versió lliure |
L'endemà de la manifestació |
L'altra mà invisible |
Tot per L'Alguer... sense L'Alguer |
|
||
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
||
| paginació | ||
Catalunya sense toros 29-07-2010No ens enganyem. La votació de la ILP “Prou corrides de toros” no tractava d’un… |
||
Perú i la dolça decadència d'Europa 26-07-2010No hi ha com sortir uns dies del país i prendre distància per a adquirir la… |
||
Tenim un problema que no es diu 4 per cent 21-07-2010Tenim un problema anomenat informació. No hi ha ofici que aguanti la pressió exercida pels… |
||
Catalunya sota Espanya. Versió lliure 16-07-2010He tingut el goig de compartir llargues estones amb n'Alfons López Tena, patró de la… |
||
L'endemà de la manifestació 13-07-2010Dissabte 10 de juliol: Catalunya surt al carrer a expressar el seu rebuig amb una… |
||
L'altra mà invisible 09-07-2010Massa sovint la diferència entre el que l'Administració diu que fa i el que fa… |
||
Tot per L'Alguer... sense L'Alguer 05-07-2010Soc un enamorat de l’Alguer, la bonica ciutat medieval creada pels catalans a la preciosa… |
||
| paginació | ||
Activitats de la FCO |
||
|
||
El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.
SOM UN GRUP
Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.
SOM LIBERALS
Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.
SOM PROFESSIONALS
Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.
SOM CATALANS
Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.