Les padrines de l'11-S

Marc Arza

26-10-2009

No cal allargar-se massa per explicar que l'11 de setembre de 2001 va ser un dia negre per a la ciutat de Nova York. Els avions impactant a les Torres Bessones i el col·lapse dels dos edificis deuen ser les imatges més vistes de la història. Caos, por i angoixa son tres paraules prou bones per a definir l'atmosfera d'aquell dia a l'illa de Manhattan. S'han fet mil i una anàlisis geopolítiques dels atemptats, paral·lelismes històrics i fins i tot teories conspiratives però de vegades una petita anècdota resulta més útil per a comprendre la fortalesa i l'energia americanes que tots els assajos de catedràtics saberuts.
L'11-S l'illa de Manhattan va quedar paralitzada. El metro i el tren, les línies d'autobusos, els ponts i els túnels d'accés van restar tancats fins que a darrera hora es fa ver evident que caldria restablir el trànsit perquè uns quants milions de novaiorquesos sortissin de l'illa per tornar a casa. A quarts de sis de la tarda les avingudes i els carrers a tocar de la principal estació de tren de la ciutat eren una riuada de persones cansades, espantades i en estat de xoc. I allà enmig, en una petita església de barri, mitja dotzena de padrines i un pastor feien un gest senzill amb més valor del que podria semblar a primera vista. Els bancs de l'església ocupaven un carrer tallat al trànsit i servien per al repòs d'uns vianants que, sense transport públic, havien caminat força més de l'habitual. Mentrestant les afables senyores de la parròquia anaven oferint aigua i te a tothom qui passava amb aquell somriure que només les àvies anglosaxones saben fer quan cal.
L'anècdota és molt més que una història ensucrada en un dia de dol. Aquells bancs per al repòs i el te calent que s'hi oferia no surten del no res. Cal un grup de ciutadanes amb esperit de servei. Un grup de senyores que tanqui el televisor i es pregunti que poden fer pels altres. I cal també una xarxa d'institucions, religioses o laiques, que relliguin aquesta voluntat i posin els mitjans per fer-la realitat. Calia, sobretot, que les padrines que repartien el te no pensessin que allò ja ho faria algú altre. Que ja ho faria l'administració. Que ja ho farien aquells que cobren per fer-ho. Assegut en aquell banc d'església i amb una tassa de te a la mà era ben fàcil entendre que la fortalesa americana no és troba només als portaavions de la Navy sinó, i sobretot, en els seus milions de ciutadans amb esperit de servei.

 



ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Mataparents


És la llibertat d’escollir


Falsos debats


Reformes, reformes


"Implica't" i les eleccions a la Cambra


Una altra generació perduda?


La marca blanca de CiU


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
 prev 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 next 

Mataparents 29-04-2010

Estan tots, com se sol dir en aquestes ocasions, cridats a les urnes. El poblet…

És la llibertat d’escollir 26-04-2010

Els socialistes han anunciat un canvi d’estil en la forma de fer política. Sembla ser…

Falsos debats 22-04-2010

El tuf electoralista que desprèn el debat del padró comença a ser perillós. En certs…

Reformes, reformes 19-04-2010

De les reformes se’n parla molt, i se’n veuen poques—les del govern desapareixen misteriosament d’un…

"Implica't" i les eleccions a la Cambra 15-04-2010

El darrer dia 19 de març ens llevàvem amb la notícia que 45 dels 60…

Una altra generació perduda? 12-04-2010

La societat catalana va dotar-se en el seu dia de moltes entitats amb voluntat de…

La marca blanca de CiU 06-04-2010

Malgrat les enquestes favorables, hi ha preocupació en cercles convergents per la irrupció de Reagrupament…

paginació
 prev 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 next 

Activitats de la FCO

Imatge de Activitat

Ferruccio de Bortoli, Premi Periodístic de la Fundació Catalunya Oberta de l'any 2010



El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.