L'Administració se'n va de copes

Pau Agulló

11-11-2009

Estem tan habituats a que l’Administració ens microgestioni la nostra vida, que ja no ve d’un pam. Hem arribat al punt de no dolor. Ja no ens escandalitza res. L’últim episodi d’aquest llarg serial intervencionista és la nova llei de salut pública, que no permet als locals d’oci nocturn oferir ni 2x1, ni happy hours, ni barres lliures. Res. A partir d’avui, aquest tipus de pràctiques podran ser multades amb quantitats des de 3.000 fins a 15.000 euros, però podran arribar fins a 600.000 euros o el tancament del local.

Pel què es veu, els ciutadans som incapaços de prendre decisions intel·ligents sobre el que ens convé, també sobre les farres ara. I és així que l’Administració pública surt a socorre’ns, una vegada més, vetllant pel nostre consum adequat i responsable de cerveses, coctels i cubates. Però, atenció, els nostres governants no es fiquen (per ara) amb el nombre de begudes alcohòliques que prenem, sobre el qual la nova llei no es mulla, sinó en la modalitat comercial en la que han estat contractades les esmentades begudes i combinats. Sembla una broma, però no és. És llei d’obligat compliment. Poca broma.

A més, aquesta llei satisfà una altra característica "especialitat de la casa": és impossible d’aplicar amb el més mínim rigor. Posem per cas que una discoteca decideix doblar els preus els divendres i dissabtes a la nit, per encoratjar un "consum responsable" d’alcohol. I posem, a més, que aquesta discoteca té, casualment, els preus normals a la meitat que la resta de locals. Seria el primer local amb la sad hour. Cal preguntar-se si aquest local rebria una multa per tenir preus diferents o si per contra rebria la creu de Sant Jordi per anar més enllà del què exigeix la llei. Similarment, serà punible que l’amo d’un bar convidi un client a una copa? Està fomentant el consum irresponsable? El multaran per happy hour discrecional?  El què dèiem: un brindis al sol, un bunyol (més).

Cal lamentar, a més, que el Parlament ha renunciat a fer servir un dels pocs impostos sobre el que té total potestat: l’impost especial sobre les begudes alcohòliques. Si bé és cert que la demanda és més aviat inelàstica i per tant el consum es reduiria només moderadament, la mesura tindria com a mínim la virtut d’engreixar les arques buides de la Generalitat i ens n’estalviaríem els funcionaris, les sancions i la inseguretat jurídica, que dóna lloc a tota mena d’abusos per part de l’Administració.

Caldrà, a més, estar atents al seguiment de la llei, cosa que rara vegada es fa en aquest país (és això conseqüència del tipus de lleis que s’hi aproven? Gran tema). És a dir, caldria preguntar d’aquí un any: ha baixat el nombre de comes etílics? I de cirrosis hepàtiques? I el consum d’alcohol? Permetin que un servidor dubti de cap resultat en cap d’aquests indicadors.

Per acabar, cal remarcar que és una llei recolzada per tots els partits polítics. Això ens recorda tristament que no hi ha cap partit amb un tarannà liberal a l’arc parlamentari català, on hi regna l’intervencionisme sistemàtic. Sembla talment que a falta de coses importants a debatre i decidir, s’hi entretenen a sobreregular temes menors. Però aquesta ja és una altra història i un altre article.

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

La marca blanca de CiU

És cosa nostra, només?

La mamelluda de Fellini i el noi grec

Qui són els conservadors?

L'Àrea Metropolitana: problema o solució?

Orfes de lideratge

Per un nou sector públic

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO