Convergència liberal

Marc Arza

14-12-2009

Tot el text que segueix es podria resumir prou bé en una sola frase de set paraules. Set paraules destinades, sobretot, a llibergents. N'hi hauria prou d'afegir a l'encapçalament, Convergència liberal, un parell d'expressions italianes força populars. Començant amb un piano, piano, i seguint amb el musical ma non troppo. Convergència liberal, sí, però piano, piano, i ma non troppo. A la tan catalana manera.

La celebració del congrés del Partit Liberal Europeu (ELDR) a Barcelona marca un punt d'inflexió en el decantament de Convergència cap al liberalisme més explícit. Fa anys que CDC es va integrar al grup liberal del Parlament Europeu, un compromís que es consolida ara amb l'elecció d'un convergent com a vicepresident de l'ELDR. No es gens estrany que el partit de Trias Fargas i Macià Alavedra sigui el principal punt de trobada dels liberals catalans, però en plena efervescència es bo recordar allò que Convergència és per damunt de tot. Una eina de construcció nacional que té la centralitat política com a imperatiu absolut.

Que Convergència s'apropi al liberalisme europeu és una bona notícia però la passió liberal no hauria d'alterar el difícil equilibri convergent sobre el gruix de l'electorat. Convergència pot fer de partit liberal però no pot ser el partit liberal de Catalunya. El gran partit del president Pujol necessita anar més enllà. Encara avui, trenta anys després de la seva fundació, el nacionalisme necessita un partit transversal que permeti abraçar el màxim d'electorat catalanista al voltant del sempre canviant centre polític del país. Només així s'aconsegueix la massa crítica necessària per a governar el país i fer política nacionalista. Que la Catalunya escleròtica d'avui necessita el liberalisme és una obvietat, però alhora la posició ideològica dels ciutadans continua esbiaixada cap a l'esquerra arnada. L'apel·latiu liberal és encara més anatema que marca. És per això que tota aposta política liberal resulta arriscada i exigeix molta habilitat comercial. Convergència liberal, ma non troppo.

Si Convergència ha de ser una força majoritària, ancorada ideològicament sobre les preferències majoritàries dels votants, hi ha només una manera de consolidar el liberalisme convergent. Una evolució del país, dels principis i valors majoritaris, que apropi el gruix dels votants cap a els polítiques de la llibertat. Una feina laboriosa i progressiva que cal fer des de la política però també, i sobretot, des de fora de la política estricta. La societat civil i els mitjans de comunicació com a camp de batalla. Un procés d'acceleració liberal. Convergència liberal, piano, piano.


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

És cosa nostra, només?

La mamelluda de Fellini i el noi grec

Qui són els conservadors?

L'Àrea Metropolitana: problema o solució?

Orfes de lideratge

Per un nou sector públic

Les potències emergents i el nou ordre mundial

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
 prev 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 next 

És cosa nostra, només? 29-03-2010

Ja fa força dies que escoltem per ràdio i televisió com una veu seductora i…

La mamelluda de Fellini i el noi grec 25-03-2010

Es recorden de la filmografia de Federico Fellini i una de les seves obres mestres,…

Qui són els conservadors? 22-03-2010

Una de les moltes raons perquè a Espanya i a Catalunya ens costa tan sortir…

L'Àrea Metropolitana: problema o solució? 18-03-2010

L'avantprojecte de llei sobre l'Àrea Metropolitana de Barcelona ens torna a plantejar un vell problema…

Orfes de lideratge 15-03-2010

El president Pujol, l’any 2007, en una conferència sobre lideratge, deia que la primera condició…

Per un nou sector públic 11-03-2010

Cap país no pot progressar sense un Govern i una Administració Pública de primera, que…

Les potències emergents i el nou ordre mundial 08-03-2010

En una entrevista al diari britànic The Independent, Gore Vidal va fer unes polèmiques declaracions…
paginació
 prev 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 next 

Activitats de la FCO
Imatge de Activitat

Ferruccio de Bortoli, Premi Periodístic de la Fundació Catalunya Oberta de l'any 2010

El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.