subscriu-te |
Forns per a un món millorRoc Armenter01-02-2010 |
|
Periòdicament s’organitzen manifestacions en contra de la pobresa, la fam, etc. Els participants, per dir-ho finament, no veuen les idees liberals com a part d’aquest món millor que demanen. Aquesta falsa dicotomia l’alimenta la percepció que els liberals advoquem per no fer res. És clar que deixar fer no és el mateix que no fer res. Però si volem que les idees liberals guanyin terreny, hem de fer més que criticar les institucions per excés d’intervenció. Hem de convèncer que les podem posar a treballar per un món millor, també. M’ocuparé d’un exemple on innovació, institucions, i un món millor s’ajuden uns als altres enlloc de fer-se nosa. I no es tracta de vacunes especialitzades o revolucionaris programes d’educació. Parlaré d’una cosa tan simple com un forn de cuina. En una bona part del món subdesenvolupat es cuina de forma tradicional, fent un foc, sovint dins de casa, a terra o en forns tradicionals. Segons la W.H.O., més de mig milió de persones moren a l’any per culpa dels fums. Els forns tradicionals també cremen massa llenya i emeten molta pol·lució. La solució és dissenyar un forn barat i eficient, que pugui funcionar amb llenya o amb carbó, i, és clar, que serveixi per cuinar. I això és el que estan fent al Aprovecho Research Center i a l’empresa EnviroFit, a Oregon, als Estats Units. Ara mateix compten amb l’ajut de diverses agències, que s’han compromès a comprar els forns per les comunitats més pobres; també creuen que els forns poden ser un bon negoci en països en vies de desenvolupament. De bon principi, però, eren un pocs els que veien la importància d’un forn de cuina ben dissenyat. Van començar fent estudis comparant el combustible i les emissions de diversos forns tradicionals amb alguns prototips simples. Aviat va quedar clar que un forn més eficient podia salvar uns quants boscos, i potser fins i tot el planeta. Per l’empenta final, però, necessitaven dades de camp, per tal de documentar els efectes nocius dels fums en les persones. I aquí van tenir l’ajut de l’Institut Nacional de Salut americà. De l’exemple en destacaria la flexibilitat de les institucions. De ben segur que els forns de cuina no apareixien en el programa de ningú. Enlloc de predeterminar la recerca, les institucions proporcionaren un pont entre les idees i la pràctica: diners per desenvolupar prototips i programes de prova; i, potser més important, per a aconseguir les dades necessàries per a convèncer tant a empresaris com a agències de desenvolupament. També cal remarcar el que no ha fet falta. El disseny dels forns no necessita una gran inversió de capital ni alta tecnologia. És necessari cert capital humà, però darrere d’aquests projectes hi ha gent d’allò més variada: des d’enginyers a artesans, d’empresaris a col·laboradors amb experiència en programes de desenvolupament. El que és necessari és un punt de trobada. No es tracta, és clar, de posar-se a fer forns a Mollet, sinó de dissenyar institucions que puguin reconèixer i ajudar les iniciatives de mèrit enlloc de dictar-les. |
Enviar
Imprimir
|
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
Catalunya sense toros |
Perú i la dolça decadència d'Europa |
Tenim un problema que no es diu 4 per cent |
Catalunya sota Espanya. Versió lliure |
L'endemà de la manifestació |
L'altra mà invisible |
Tot per L'Alguer... sense L'Alguer |
|
||
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
||
| paginació | ||
Catalunya sense toros 29-07-2010No ens enganyem. La votació de la ILP “Prou corrides de toros” no tractava d’un… |
||
Perú i la dolça decadència d'Europa 26-07-2010No hi ha com sortir uns dies del país i prendre distància per a adquirir la… |
||
Tenim un problema que no es diu 4 per cent 21-07-2010Tenim un problema anomenat informació. No hi ha ofici que aguanti la pressió exercida pels… |
||
Catalunya sota Espanya. Versió lliure 16-07-2010He tingut el goig de compartir llargues estones amb n'Alfons López Tena, patró de la… |
||
L'endemà de la manifestació 13-07-2010Dissabte 10 de juliol: Catalunya surt al carrer a expressar el seu rebuig amb una… |
||
L'altra mà invisible 09-07-2010Massa sovint la diferència entre el que l'Administració diu que fa i el que fa… |
||
Tot per L'Alguer... sense L'Alguer 05-07-2010Soc un enamorat de l’Alguer, la bonica ciutat medieval creada pels catalans a la preciosa… |
||
| paginació | ||
Activitats de la FCO |
||
|
||
El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.
SOM UN GRUP
Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.
SOM LIBERALS
Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.
SOM PROFESSIONALS
Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.
SOM CATALANS
Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.