Forns per a un món millor

Roc Armenter

01-02-2010

Periòdicament s’organitzen manifestacions en contra de la pobresa, la fam, etc. Els participants, per dir-ho finament, no veuen les idees liberals com a part d’aquest món millor que demanen. Aquesta falsa dicotomia l’alimenta la percepció que els liberals advoquem per no fer res.

És clar que deixar fer no és el mateix que no fer res. Però si volem que les idees liberals guanyin terreny, hem de fer més que criticar les institucions per excés d’intervenció. Hem de convèncer que les podem posar a treballar per un món millor, també.

M’ocuparé d’un exemple on innovació, institucions, i un món millor s’ajuden uns als altres enlloc de fer-se nosa. I no es tracta de vacunes especialitzades o revolucionaris programes d’educació. Parlaré d’una cosa tan simple com un forn de cuina.

En una bona part del món subdesenvolupat es cuina de forma tradicional, fent un foc, sovint dins de casa, a terra o en forns tradicionals. Segons la W.H.O., més de mig milió de persones moren a l’any per culpa dels fums. Els forns tradicionals també cremen massa llenya i emeten molta pol·lució.

La solució és dissenyar un forn barat i eficient, que pugui funcionar amb llenya o amb carbó, i, és clar, que serveixi per cuinar. I això és el que estan fent al Aprovecho Research Center i a l’empresa EnviroFit, a Oregon, als Estats Units. Ara mateix compten amb l’ajut de diverses agències, que s’han compromès a comprar els forns per les comunitats més pobres; també creuen que els forns poden ser un bon negoci en països en vies de desenvolupament.

De bon principi, però, eren un pocs els que veien la importància d’un forn de cuina ben dissenyat. Van començar fent estudis comparant el combustible i les emissions de diversos forns tradicionals amb alguns prototips simples. Aviat va quedar clar que un forn més eficient podia salvar uns quants boscos, i potser fins i tot el planeta. Per l’empenta final, però, necessitaven dades de camp, per tal de documentar els efectes nocius dels fums en les persones. I aquí van tenir l’ajut de l’Institut Nacional de Salut americà.

De l’exemple en destacaria la flexibilitat de les institucions. De ben segur que els forns de cuina no apareixien en el programa de ningú. Enlloc de predeterminar la recerca, les institucions proporcionaren un pont entre les idees i la pràctica: diners per desenvolupar prototips i programes de prova; i, potser més important, per a aconseguir les dades necessàries per a convèncer tant a empresaris com a agències de desenvolupament.

També cal remarcar el que no ha fet falta. El disseny dels forns no necessita una gran inversió de capital ni alta tecnologia. És necessari cert capital humà, però darrere d’aquests projectes hi ha gent d’allò més variada: des d’enginyers a artesans, d’empresaris a col·laboradors amb experiència en programes de desenvolupament. El que és necessari és un punt de trobada.

No es tracta, és clar, de posar-se a fer forns a Mollet, sinó de dissenyar institucions que puguin reconèixer i ajudar les iniciatives de mèrit enlloc de dictar-les.

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Carta a n’Artur Mas

Responsabilitat política en temps de crisi

Triomf final del "Sí a todo"

Contra el lloguer forçós

Cataclegg?

Contra neomalthusians i altermundistes

Ridículament correcte

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO