subscriu-te |
L'Àrea Metropolitana: problema o solució?Josep Gascón18-03-2010 |
|
L'avantprojecte de llei sobre l'Àrea Metropolitana de Barcelona ens torna a plantejar un vell problema com és el de l'estructura administrativa del nostre país. Com a liberals i catalanistes és una qüestió que ens ha d'interessar: l'estructura del nostre país condiciona el nostre desenvolupament i és un requisit necessari per una gestió eficaç del mateix. Necessita Barcelona un ens que gestioni la seva potent realitat metropolitana? La resposta és sí. Necessita Catalunya més administracions que compliquin un panorama ja de per sí carregat? La resposta és no. I com podem conciliar aquestes dues qüestions, aparentment contradictòries? L'organització territorial de Catalunya, com la qualsevol país, ha d'afrontar-se en la seva integritat. Parlar de la nova Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sense tancar el mapa de les vegueries, sense treballar per la província única, sense aclarir el futur dels consells comarcals, és un exercici que no farà si no agreujar la càrrega d'administracions que viu aquest país. Cal clarificar el mapa de les administracions catalanes, i cal fer-ho des d'una perspectiva catalana, com a expressió de la nostra voluntat de ple autogovern, i des d'una perspectiva liberal, simplificant els interlocutors que té la ciutadania per que aquesta pugui sentir propera i eficaç l'administració. Si oblidem la funció de servei de les administracions i les convertim en reserves de poder partidista tornarem a la situació viscuda amb la difunta Corporació Metropolitana de Barcelona, un ens amb vocació d'esdevenir contrapoder a la Generalitat. Per això veig un mal senyal que la proposta de l'avantprojecte contempli que el president de l'AMB pugui ser qualsevol alcalde de l'àrea metropolitana, precisament ara que totes les enquestes donen per molt probable la fi del règim socialista a la ciutat de Barcelona. Algú pot imaginar-se que l'AMB sigui liderada per un alcalde que no sigui el de Barcelona? No és això una demostració de que allò que prima en la proposta és la voluntat de crear una reserva de poder socialista (juntament amb l'omnipresent Diputació de Barcelona) en un moment on aquest és bat en retirada? Espero que la tramitació de la llei reculli les veritables necessitats de la ciutadania de Barcelona i Catalunya i que aporti solucions en lloc de nous problemes. Això és especialment urgent en un moment com aquest, on la ciutadania s'allunya fastiguejada d'uns partits dominats per la immediatesa en lloc de per una visió estratègica de país. |
Enviar
Imprimir
|
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
Un passeig per Normandia |
L’espill mallorquí (i 4) Curiós món mallorquí d’esquerres |
L’espill mallorquí (3) Nacionalisme i Unió Mallorquina |
L’espill mallorquí (2) La millor versió del PP |
L’espill mallorquí (1) |
Catalunya sense toros |
Perú i la dolça decadència d'Europa |
|
||
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
||
| paginació | ||
Un passeig per Normandia 06-09-2010Cap de setmana a Normandia. El país bé s'ho val, per la seva bellesa i… |
||
L’espill mallorquí (i 4) Curiós món mallorquí d’esquerres 01-09-2010A Mallorca també s’hi mou l’embat de l’esquerra. És una brisa que arriba a fer… |
||
L’espill mallorquí (3) Nacionalisme i Unió Mallorquina 26-08-2010El nacionalisme mallorquí beu de moltes bandes. La llengua, la història conformen el gruix de… |
||
L’espill mallorquí (2) La millor versió del PP 12-08-2010Una de les coses que ha de saber tot català quan aterra a Mallorca és… |
||
L’espill mallorquí (1) 05-08-2010Agost és la temporada alta de les vacances a casa nostra. El sol espetega en… |
||
Catalunya sense toros 29-07-2010No ens enganyem. La votació de la ILP “Prou corrides de toros” no tractava d’un… |
||
Perú i la dolça decadència d'Europa 26-07-2010No hi ha com sortir uns dies del país i prendre distància per a adquirir la… |
||
| paginació | ||
Activitats de la FCO |
||
|
||
El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.
SOM UN GRUP
Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.
SOM LIBERALS
Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.
SOM PROFESSIONALS
Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.
SOM CATALANS
Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.