Mataparents

Guillem Laporta

29-04-2010

Estan tots, com se sol dir en aquestes ocasions, cridats a les urnes. El poblet de Mataparents ha de decidir una qüestió que pot canviar el seu futur: es tracta de votar en referèndum una ordenança municipal que facultaria l’ajuntament a iniciar el Pacte Estratègic per a la Redistribució d’Òrgans, el PERÒ. El PERÒ té l’objectiu de satisfer els trasplantaments d'aquells pacients necessitats d’un ronyó, un fetge o un pulmó, és a dir, aquells òrgans amb la meitat dels quals és possible viure. El pla funcionaria de la següent manera: quan algú requerís d’una reposició, el consistori triaria a l’atzar un donant compatible, li extirparia l’òrgan en qüestió i duria a terme el trasplantament a la persona afectada.

Durant els últims mesos, el Partit Sense Consciència (PSC) i Intentem Controlar Vides (ICV), els dos partits al govern, han engegat una campanya de suport al ‘sí’. Asseguren que el PERÒ permetrà guarir aquelles persones que estan en llista d’espera per rebre un òrgan i, a més, augmentarà l’esperança de vida del municipi, doncs, al cap i a la fi, els donants seguiran duent una vida relativament normal i els malalts podran salvar-se. També asseveren que és un deure moral de tot ciutadà vetllar per la gent més necessitada i que, malgrat que els donants puguin ressentir-se de l’operació, aquest és el preu que s’ha de pagar per garantir el bé comú i la cohesió social.

La jornada electoral ha començat. Els vilatans disposen de vuit hores per fer sentir la seva veu i saben que el resultat de la votació serà vinculant encara que no prenguin part en  la consulta. A les deu del vespre s’anunciarà el resultat.

Les línies precedents descriuen el desenvolupament d’un procés democràtic qualsevol, en un indret qualsevol i sobre un assumpte qualsevol. Les instruccions són calcades al sistema que coneixem: l’opció majoritàriament triada preval i és aplicada per la força a tothom, el que es coneix com a regla de la majoria.

La regla de la majoria és certament un instrument eficaç a l’hora de prendre decisions que afecten un gran nombre d’individus: permet resoldre situacions en què és complex obtenir el suport afirmatiu de totes les persones implicades. És el cas, per exemple, de les assemblees generals d’accionistes, on els propietaris d’una empresa aproven o censuren per majoria les línies estratègiques de la companyia, els càrrecs executius, etcètera. Un altre cas el brinden les comunitats de veïns, en què els propietaris dels pisos acorden per majoria la rehabilitació de la façana de l’immoble.

Més enllà del tema concret i del nombre de votants, pot semblar que no existeixen discrepàncies entre els dos casos descrits i, posem, les eleccions parlamentàries que ens visiten cada quatre anys. Fet i fet, es tracten totes elles de circumstàncies on s'aplica la regla de la majoria. Què hi hauria de diferent entre escollir un primer ministre i un director general, o entre aprovar la reforma de la Diagonal i habilitar una porta auxiliar per l'entrada del servei per part dels veïns d'una finca? Qui no alerti les contradiccions ha caigut en allò que tècnicament s'anomena fer passar bou per bèstia grossa. En altres paraules, ha confós la regla de la majoria amb el principi de la majoria.

El principi de la majoria és, per dir-ho així, la condició que assegura que la regla de la majoria no viola cap dels drets fonamentals, és a dir, la vida, la llibertat i la propietat. Quan la participació i l’acceptació de les conseqüències d’una contesa democràtica és voluntària, el principi de la majoria resta garantit i podem afirmar que la regla de la majoria és justa. Seguint amb l’exemple, un inversor que adquireix un paquet d’accions d’una empresa, proclama, pel sol fet de comprar-les, que està d’acord amb els mecanismes democràtics de decisió conjunta d’aquesta empresa. És més, si aquestes decisions conjuntes perjudiquen els seus interessos pot, en tot cas, evitar el seu acatament venent-se les accions. La posició contrària, això és, que l’inversor fos obligat a comprar-les i hagués d’assumir les resolucions de la junta general d’accionistes sense possibilitat de desfer-se'n d'elles, no superaria el llindar establert pel principi de la majoria i, per tant, la regla de la majoria seria injusta.

Aquest últim és, de fet, el cas de tots els sistemes públics de democràcia en què, per definició, la regla de la majoria esdevé injusta ja que es vulneren els drets fonamentals. En aquest sentit, democràcia pública i coartació de la vida, la llibertat i la propietat són mers sinònims. Així, es fa evident que en les nostres societats democràtiques ningú ha pogut triar regir-se per tal sistema de decisions conjuntes i, menys encara, renunciar-hi.   

Dit d'altra manera, que un grup de persones, amb independència del seu nombre i els seus motius, puguin resoldre què fer amb el meu cos, amb la meva voluntat d'acció i amb els béns que posseeixo sense el meu consentiment és invariablement immoral. Des de l'expropiació 'democràtica' d'una masia per fer-hi passar una autopista fins a la prohibició 'democràtica' d'obrir una botiga els dies festius... així com, per descomptat, el 'Pacte Estratègic per a la Redistribució d’Òrgans’ que estan a punt d'aprovar ‘democràticament’ a Mataparents.

compartir a: 
             

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Obama: balanç de final de legislatura

El paper de l’indi bo

Qui passa ets tu

Cap a on va la socialdemocràcia europea?

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables

Reivindicació del pensament sistèmic

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO