Males collites i defensa del liberalisme

Marc Arza

22-11-2010

"La esencia de la economía no es el equilibrio sino el desequilibrio:
el equilibrio la llevaría al estancamiento y a la muerte;
el desequilibrio es el motor que la hace viva y progresiva.
Economía no es paz y seguridad: es osadía y aventura...
En la lucha por Lo descnocido.
La economía no es para cobardes”.

(Fundamentos de la Ciencia Económica,
Faustino Ballvé)

 

No falla, és gairebé automàtic. D'ençà que la crisi financera va fer tremolar el món que els al·lèrgics al liberalisme i l'economia de mercat viuen força més tranquils. Qualsevol que pretengui plantar cara a l'afany de control i despesa del sector públic rebrà la mateixa resposta. Una cosa així: “Tu calla que la crisi ha demostrat totes les falles del neoliberalisme salvatge. Sort n'hem tingut del sector públic. Ara toca repensar l'economia des de noves bases sòlides i sostenibles”. El més habitual és que l'individu en qüestió no rebi resposta i és així que el missatge antiliberal del progressisme flonjo va fent camí. Com si la caiguda de les borses i la fallida d'alguns bancs d'inversió (sense menystenir les dures conseqüències socials que han tingut) fossin un altre 1989. El comunisme va caure llavors i el capitalisme ha caigut ara. Un a un. Empat i comença la pròrroga. Delirant!

El cas és que les crisis són inherents a l'economia. No només a l'economia de mercat sinó als sistemes productius en general. Però encara més als sistemes improductius que prediquen tot sovint els socialistes d'una o altra tribu. Com deia el gran Faustino Ballvé: “L'essència de l'economia no és l'equilibri sinó el desequilibri (...) L'economia no es per a covards”. El mèrit de l'economia de mercat és haver fet de la crisi una excepció quan en altres entorns era la norma. Unes crisis que, quan arriben, mai no esborren, ni de bon tros, la riquesa consolidada a cada etapa de creixement. Són, fins i tot el pitjor dels casos, una pausa en el camí cap a una major riquesa i benestar.

Les males collites són una bona metàfora del fenomen. L'agricultura és un sistema complex amb mil i un factors a tenir en compte i el clima com a condicionant principal. Hi ha males collites i collites terribles i, de vegades, l'una després de l'altra. Però els antiliberals actuen com si les males collites desacreditessin l'agricultura. Després d'una glaçada... tornem al nomadisme?

Potser és cert que la crisi financera no és una qüestió d'atzar. Que hi havia mala gestió, excessos, descontrol i responsabilitats que cal esbandir. Potser l'economia de mercat i les societats obertes no són l'agricultura sinó un sistema de cultiu. Potser, però són de llarg el sistema de cultiu que més i millors collites ha donat fins avui i renunciar-hi per una mala plaga sembla precipitat. De crisis i males collites n'hi haurà sempre perquè la vida és canvi i només la mort és estàtica. L'economia no és per a covards, l'agricultura tampoc i el nomadisme és de dropos.

compartir a: 
             



ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Cap a on va la socialdemocràcia europea?


Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica


De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables


Reivindicació del pensament sistèmic


Democràcia i aritmètica


La pau i els seus inconvenients


La república del bufó


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
 1 2 3 4 5 6 next  last

Cap a on va la socialdemocràcia europea? 27-04-2012

Molt ha plogut, i més a Alemanya, des que Eduard Bernstein i d’altres teòrics no…

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica 30-01-2012

El president del BCE, Mario Draghi, i els principals líders europeus –el president del Consell…

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables 23-01-2012

Si aixequés el cap el general De Gaulle, potser recordaria les paraules del poeta i…

Reivindicació del pensament sistèmic 18-01-2012

Una de les competències clau d’aquells que exerceixen el lideratge públic hauria de ser el…

Democràcia i aritmètica 12-01-2012

Els bombers han deixat clar que només apagaran el foc si s’emporten els llumins. Els…

La pau i els seus inconvenients 22-12-2011

Si s’escaigués el cas d’una anomenada primavera israeliana, els elements constitutius serien qualitativament molt diferenciats…

La república del bufó 11-11-2011

Ja fa massa que dura aquest conte. El final s’acosta i promet ser implacable. Per…

paginació
 1 2 3 4 5 6 next  last

Activitats de la FCO

Imatge de Activitat

Intervenció de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, al dinar-debat organitzat per la Fundació Catalunya Oberta



El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.