L’astronòmic deute de la Generalitat

Jordi Lleyda

25-11-2010

Primer, un resum de les dades. El deute de la Generalitat supera ja, ara, els 40.000 milions d'euros i el 21% del PIB català. L'endeutament net de la Generalitat s'ha doblat, amb escreix, els  3,5 anys del tripartit Montilla, amb un creixement exponencial, com una bola de neu descontrolada.

I ara, anem a pams. L'endeutament de la legislatura Montilla supera totes les pitjors previsions i deixa un greu problema per al nou president, per al nou govern i per a tota la ciutadania catalana. I els anys amb augment fora de mida del deute Montilla són els anys del "gobierno amigo ZP", del "millor finançament de la història" (paraules textuals de Montilla i Castells) i del pacte bilateral estricte entre tripartit (Castells) i govern espanyol (Sra. Salgado), de juliol 2009. Només PSC-PSOE, ERC i ICV van validar aquesta llarguíssima, i secretíssima, negociació bilateral de Castells, en nom del tripartit.

Però la magnitud de la tragèdia està originada, sobretot, per la caòtica coordinació interna entre conselleries, i per la ineptitud manifesta en el control de la despesa. S'ha disparat, sobretot per un increment irracional dels empleats i funcionaris a la Generalitat i a les empreses publiques i consorcis que en són derivació directa, i per unes desviacions a l'alça en totes les inversions infrastructurals iniciades, de més del 40% de mitjana. I el capítol de despeses innecessàries,, que responen a un nivell de clientelisme i sectarisme, mai vistos abans en tota mena de subvencions, estudis, dictàmens, etcètera, orientats sempre a un mateix segment de persones, entitats, empreses i associacions, relacionades, directament o indirecta, amb els tres partits.

Les dades parlen per sí soles. Totes  són extretes del Butlletí Estadístic del Banc d'Espanya.

Data final de:   Total Deute Generalitat*   % sobre PIB    Import (€) deute/capita  Gen. Emp.P.

30.6.2010          37.538 M.                      19,9%         5.038 €          29.903 M        7.635 M.

12/2006           18.147 M.                       9,8%            2.430 €          14.043  M.      4.104 M.

12/2003          13.531 M.                       9,2%             1.810 €         10.918 M.       2.613 .M.

12/1996            8.865 M.                       8,9%              1.186 €          8.058  M.          807 M.

*Total Deute Generalitat = Deute directe de la Gen. + deute empreses públiques Gen.

Algunes operacions de no gaire import fetes a l'estiu més l'emissió de bons a particulars (cost del 7,75%, pel 4,75% d'interès + el 3% de comissió a les caixes i bancs col·laboradors), han fet ja superar clarament els 40.000 milions i situar-se en torn al 21,2% del PIB.

Els increments de deute de l'etapa Montilla (3,5 anys fins el juny) són de + 19.400 milions i + 107%, respecte al final del 2006. L'evolució es accelerada: 2007:19.474 milions; 2008: 24.632 milions; 2009 : 30.587 milions; juny 2010: 37.538 milons. Una acceleració  pròpia de les boles de neu descontrolades: en mig any 2010, augment de 7.000 milions; el 2009 6.000 milions; el 2008 5.100 milions i el 2007 1.300 milions. En conjunt, els 6,5 anys tripartits signifiquen un increment del Deute de + 24.007 milions i del + 177%. I passar del 9,2% del PIB al 19,9%, que se situarà en mes del 21% a finals any. En canvi, els set anys precedents, els darrers dels governs nacionalistes de CiU el deute va augmentar en  + 4.666 milions. La diferència, en la gestió, es abrumadora. L'augment mitjà anual de deute del període 96/2003 (governs CiU) va ser de 667 milions a l'any; els 4 anys Maragall de 1.150 milions i els anys Montilla de + 5.540 milions a l'any. 

La rauxa, la manca de seny, el descontrol, van ser les característiques tripartites, i, sobretot la legislatura actual, on l'augment del deute ha superat tots els límits  imaginables. I com és habitual quan el deutor principal ja voreja el topall, s'empren les empreses  públiques, també molt descontrolades. En 6,5 anys els tripartits han augmentat en 5.000 milions el deute de les empreses publiques, triplicant el que es van trobar a finals del 2003; i en 19.000 milions el deute de la pròpia sense arribar a triplicar, per ben poc, el deute que es van trobar el desembre 2003.

Comparem una mica la situació a 30 de juny: Madrid, té un deute de 13.882 milions (7,3% s/PIB). Andalusia té un deute de 11.875 milions (8,3% PIB). Euskadi té un deute de 4.800 milions (7,3% PIB). El deute de la Generalitat, al 30 de juny, superava en 7.000 milions la suma dels deutes d'Euskadi, Madrid i Andalusia, i significava un 123% del deute sumat d'aquestes tres comunitats.  A finals del 2003, el eeute de la Generalitat era 5.000 milions inferior a la suma del deute d'Euskadi,Madrid i Andalusia, i només significava un 73% d'aquell total. 

El País Valencià també ha arribat, ja fa temps, al sostre d'endeutament, però estem pitjor nosaltres. El deute viu és de 18.761 milions (18,4% PIB), i amb un augment net altíssim, els 3,5 darrers anys, de 6.100 milions. Però en igual període el govern tripartit Montilla ha augmentat l'endeutament en 19.400 milions, més de 3 vegades més. I, per últim, anotar que a les Illes, el govern de "progrés" Antich també s'ha endeutat al límit, arribant, el juny, a 4.500 milions d'euros (17,2% PIB), quan a finals del 2006 només estava al 7,1% del PIB.

Per què, al final, indirectament i directa, els qui pagarem, aquest monstruós deute serem nosaltres, catalans i catalanes, que ni hem tingut res a veure ni hem vist que han fet amb aquests tres bilions i mig de les antigues pessetes manllevades durant els darrers 3,5 anys per l'Administració Montilla.

A casa meva, on som 5, el 30 de juny ja suportàvem, pel cap baix, 25.000 euros de Deute de la Generalitat. Menys consum, evident, o més endeutament privat. Però el 2003 en suportàvem, desprès de 23 anys de governs nacionalistes, amb seny, en finances, 9.000 euros. Els 6,5 anys tripartits ens han costat, a casa meva, 16.000 euros.

Per a l'economia familiar són xifres que fan feredat i esgarrifança. La gestió dolenta es paga, i tant, sempre, però la paguem nosaltres, cutadans i ciutadanes, no les que l'han fet. Valdria la pena que ens fixéssim a qui votem, perquè els efectes en les nostres economies familiars s'han demostrat que són molt i molt diferents, segons qui governa.

La situació catalana, pel que fa al deute, és molt preocupant. Com ho demostren els mercats, els quals ja molt difícilment, atès l'alt risc assumit, estan disposats a finançar noves operacions.   

Aquest no accés als mercats financers ha obligat, a correcuita, a fer l'emissió recent de bons de la Generalitat, (fins a 2.300 milions, més deute, és clar, destinada únicament a particulars i famílies, a venciment només d'1 any, i a unes condicions de costos per a la Generalitat pitjors que les gregues.

Caldrà acabar. Però abans una darrera dada, de referència, sobre  el monstruós deute públic de més de 40.000 milions a què ens ha fet arribar el segon Tripartit. A l'estat federal de Baviera (mes població, més PIB, més sòlida economia, molt més rigor en la gestió pública), el deute de l'Estat bavarès no arriba encara als 25.000 milions. La Generalitat catalana supera en més d 15.000 milions de deute a l'estat de Baviera. Només 4 dels 16 estats lliures federats alemanys tenen un deute superior al de la Generalitat. Són Rin del Nord-Westfalia, el més endeutat, de llarg, Ciutat Lliure de Berlin i Baixa Saxònia, amb,un 30% més que Catalunya, i ja amb xifres similars a les catalanes, Baden-Wüttemberg. Els altres 12 estats federals alemanys mantenen un deute públic, en termes absoluts, inferior al català.

Aquest front té urgència. I la tindrà per al proper govern sobiranista català. Amb aquest endeutament, ni sobirania, ni independència ni res. El problema del deute estratosfèric assolit en l'etapa Montilla és responsabilitat dels gestors, del govern tripartit, que ha perfilat tots els seus pressupostos amb altíssims dèficits, després augmentats encara més,, via la seva irresponsable i erràtica gestió en tots els vessants de l'administració catalana.

De ben segur que caldrà diferir en el temps moltes realitzacions programades i iniciades irresponsablement, racionalitzar l'administració i les empreses públiques, abandonar iniciatives estèrils o escassament necessàries i, en definitiva, implantar novament un rigor imprescindible.

Però també precisament per això necessitem disposar d'un govern fort, molt fort, políticament, amb majoria àmplia al Parlament, molt coordinat, rigorós , i només d'un únic govern. I no de tres taifes tripartites.

compartir a: 
             

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Obama: balanç de final de legislatura

El paper de l’indi bo

Qui passa ets tu

Cap a on va la socialdemocràcia europea?

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables

Reivindicació del pensament sistèmic

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO