Churchill i el deute de la Generalitat

Joan Verdura

17-05-2011

Avui 13 de maig fa 71 anys del discurs de Winston Churchill famós per la frase: "I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat." Habitualment, es repeteix escapçada, traient-ne l'esforç. Potser algú va pensar que l'esforç està a un nivell inferior als tres fluids i que així la frase quedava més rodona, però sense esforç, la sang, les llàgrimes i la suor semblen simple i estèril sacrifici.

Si estem en una situació extrema, se'ns ha d'explicar, sense alarmismes però amb claredat, contundència i valentia. Malgrat que no ens agradi (fet que hauria de ser del tot irrellevant), podrem entendre-la i assumir que cal actuar. Dir allò que sabem que serà impopular no acostuma "a vendre", sobretot si el discurs no s'orienta adientment. Tanmateix és alhora una oportunitat, que no es presenta sovint, per a generar adhesió i consens, perquè quan la gravetat és elevada el risc d'actuar és reduït, ja que l'alternativa resulta inacceptable.

Quan hi ha desconeixement no es pot esperar comprensió i suport, més enllà dels que ofereixin fidels incondicionals. Per tant, és fonamental fer entendre el què, el perquè i el com.

El govern ha comès molts errors, més en la forma que en el fons, però són greus. Ha demostrat força, però percebuda com prepotència, i finalment s'ha debilitat. Ara desgastar-se en la queixa pels 1.450 milions que li deu el govern de l'Estat rebaixa la intensitat del focus en l'autèntic problema, que és de 20.000 milions anuals. El PSC ja utilitza les famoses retallades a la seva campanya de les municipals prometent una ciutat on no n'hi haurà. Els arguments arriben a ser ben retorçats, com dir que el govern aprofita la crisi per a acomplir el desig convergent de reduir l'estat del benestar. Contra els malabarismes lògics i la perversitat mental ni els millors arguments serveixen, ja que en tauler de joc (brut) de la petita política d'avui tot no val, però quasi. Ara bé, independentment del que es declari des dels partits, m'agradaria pensar que, si l'electorat entengués quin és el problema, la seva dimensió, el seu origen, les mesures pal·liatives que requereix d'immediat i les seves solucions, no només no s'hi oposaria o es resignaria, sinó que hi donaria suport.

Afortunadament, a diferència d'abans, avui no ens poden demanar que hi deixem la sang.

Es legítim que els polítics demanin compromisos i es mostrin exigents amb la ciutadania; volem drets i assumim deures. El seu lideratge serà creïble quan demostrin ser els primers compromesos i la seva autoexigència, màxima. És moment de fer una crida a l'esforç col·lectiu en la unitat i és una irresponsabilitat imperdonable voler seguir prometent fantasies irrealitzables, que vindran acompanyades de llàgrimes i que probablement ni amb sang podrem pagar.

(...)  I hope that any of my friends and colleagues, or former colleagues, who are affected by the political reconstruction, will make all allowances for any lack of ceremony with which it has been necessary to act. I would say to the House, as I said to those who have joined the government: "I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat."

We have before us an ordeal of the most grievous kind. We have before us many, many long months of struggle and of suffering. You ask, what is our policy? I will say: It is to wage war, by sea, land and air, with all our might and with all the strength that God can give us; to wage war against a monstrous tyranny, never surpassed in the dark and lamentable catalogue of human crime. That is our policy. You ask, what is our aim? I can answer in one word: victory; victory at all costs, victory in spite of all terror, victory, however long and hard the road may be; for without victory, there is no survival. Let that be realized; no survival for the British Empire, no survival for all that the British Empire has stood for, no survival for the urge and impulse of the ages, that mankind will move forward towards its goal. But I take up my task with buoyancy and hope. I feel sure that our cause will not be suffered to fail among men. At this time I feel entitled to claim the aid of all, and I say, "Come then, let us go forward together with our united strength."

compartir a: 
             

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Obama: balanç de final de legislatura

El paper de l’indi bo

Qui passa ets tu

Cap a on va la socialdemocràcia europea?

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables

Reivindicació del pensament sistèmic

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO