Acampats

26-05-2011

La necessitat de protestar de la gent és quelcom inherent a la condició humana, és una manera d'expressar les frustracions individuals i col·lectives ben legítimes. Les protestes massives i espontànies són un fenomen cíclic que apareix cada cert temps, en part potser mogut pel desig de cada generació de fer sentir la seva veu. Normalment acaben per cansament, l'avorriment o amb una aparent negociació amb el poder, però mai se sap del tot i a voltes la cosa es pot complicar força més.

Una altra cosa són els motius reals, les finalitats, les raons de la protesta i les propostes que aporten. En el cas de les protestes que estem vivint aquests dies s'hi barregen coses tan diferents i incoherents com les revoltes als països àrabs, la crisi econòmica, el sistema democràtic , la banca, les retallades etc.

Els acampats apunten a dos objectius: polítics i banquers. Ells son els culpables de la crisi i no n'han pagat cap preu. La veritat és que resulta difícil discrepar-hi, però resulta també encara més difícil estar d'acord amb el que segurament els qui protesten proposarien com a solucions.

Els governs son culpables de la crisi? Sí. Han fomentat un dèficit públic desorbitat, han gastat i continuen gastant descontroladament en projectes deficitaris i sense cap lògica econòmica, com el pla E, l'AVE o tantes altres, han malgastat quantitats indecents de diners en subvencions a programes inviables, en burocràcia inútil, han posat tota mena dificultats a les empreses i els emprenedors i han estimulat l'expansió crediticia i la bombolla immobiliària.

Tot això, evidentment amb la complicitat d'una banca que ha tingut i continua tenint el privilegi, gràcies a l'Estat, de poder donar préstecs per damunt dels dipòsits que rep dels seus clients; és a dir, creant diner ficitici del no res a partir d'un frau de dret com és el de donar la possessió i la propietat d'un bé (el diner en dipòsit) a multiples destinataris, una aberració jurídica que vulnera els principis generals del dret i que és l'orígen de l'enduetament bancari, de l'expansió creditícia i al capdavall de la crisi econòmica. L'escola austríaca liberal ja des dels anys 20 del segle passat va identificar aquestes raons com la causa de les crisis econòmiques. Von Mises, Hayek i avui dia Huerta de Soto son les grans referències en aquesta matèria. 

A més, hi ha, com no podria ser d'una altra manera, el "papa Estat", que, a través del banc central, no només te l'exclusiva en l'emissió de moneda i dels tipus d'interès, sinó que a més  monitoritza, guia i salva els bancs davant els abusos que cometen i davant la seva mala gestió.  Per què? Perquè els bancs son els únics que poden comprar el deute que emet el mateix Estat, son els únics que al capdavall poden garantir que els mateixos polítics malgastin els diners públics i s'endeutin; si no, això seria impossible. 

El sistema bancari actual és hiperregulat, ultraintervingut, vulnera els principis generals del dret i és la causa principal de la crisi actual, tot per permetre a l'Estat de endeutar-se i balafiar. No hi ha res més llunyà d'un mercat liberalitzat que els sistema bancari actual, repeteixo un dels sectors més regulats i controlat pel sector públic...I així ens va.

La paradoxa és que una política tan intervencionista i antiliberal com la que acabem de descriure acaba fent creure a la gent que el culpable de la crisi és el liberalisme.

Em temo que les protestes de la plaça Catalunya no busquen les solucions en aquesta línia, sinó exactament en la contrària....però això ja seria un altre article.

http://prenafeta.wordpress.com/ 

compartir a: 
             



ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Obama: balanç de final de legislatura


El paper de l’indi bo


Qui passa ets tu


Cap a on va la socialdemocràcia europea?


Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica


De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables


Reivindicació del pensament sistèmic


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
 1 2 3 4 5 6 next  last

Obama: balanç de final de legislatura 10-09-2012

Ja han passat quatre anys i les eleccions de novembre s’acosten de manera implacable. Barack…

El paper de l’indi bo 17-07-2012

Sempre recordaré del film Els deu Manaments, amb un estel·lar Charlton Heston per cert, el…

Qui passa ets tu 06-07-2012

Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens…

Cap a on va la socialdemocràcia europea? 27-04-2012

Molt ha plogut, i més a Alemanya, des que Eduard Bernstein i d’altres teòrics no…

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica 30-01-2012

El president del BCE, Mario Draghi, i els principals líders europeus –el president del Consell…

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables 23-01-2012

Si aixequés el cap el general De Gaulle, potser recordaria les paraules del poeta i…

Reivindicació del pensament sistèmic 18-01-2012

Una de les competències clau d’aquells que exerceixen el lideratge públic hauria de ser el…

paginació
 1 2 3 4 5 6 next  last

Activitats de la FCO

Imatge de Activitat

Taula rodona sobre "El paper de la banca en temps de crisi" organitzat per la Fundació Catalunya Oberta amb la col•laboració del Banc Sabadell.



El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.