Economia, escola i populisme

24-10-2011

Sovint ens lamentem del nivell cultural del país, però en general la gent té uns coneixements mínims en molts temes com ara la salut, l’alimentació, els esports, l’ús de la tecnologia, el cinema, els transport, el medi ambient i tantes altres coses.

En canvi, resulta alarmant la gairebé nul·la comprensió del funcionament de l’economia que tenim la grandíssima majoria de la població. Aquí incloc no només el ciutadà del carrer sinó també la gent de més cultura, els creadors d’opinió, periodistes, polítics i fins i tot economistes i catedràtics d’economia.

El problema ja ve de l’escola, on s’ensenyen tota mena de matèries fins i tot algunes que van més enllà del que seria la seva funció essencial.  Els adolescents  han sentit a parlar de tots els problemes mediambientals existents, han  de ser solidaris amb mil causes d’arreu del món, saben tots els ets i uts del sexe.... Tot això està molt bé, però no saben absolutament res d’economia. 

No se sap què vol dir la divisió del treball, ni l’especialització, ni l’oferta i la demanda, ni com es generen els preus de les coses, i per tant no tenen interioritzat que amb esforç, sacrifici i inversió és com es llaura pel futur i es prospera econòmicament.  No s’entén el concepte de cost, estalvi, inversió, risc, deute, crèdit, diner, interès, ni tan sols se sap que és una empresa, ni com es generen llocs de treball. Evidentment, no és té ni la més remota idea de conceptes com eficiència, productivitat, innovació i creació de riquesa, lliure comerç etc. 

Molt poca gent entén mínimament com funcionen els mercats financers, com funciona la banca, ni per què no és viable un dèficit públic elevat, ni un deute públic desbocat, ni menys encara el nostre problema endèmic del dèficit fiscal.

Tot això és molt greu, per tres motius:

1)      Crea uns joves completament adversos al risc, i per tan, a l’emprenedoria empresarial, amb les funestes conseqüències que això té per al país

2)    Crea ciutadans ignorants de les nocions bàsiques d’economia i en conseqüència es creen també opinions molt poc fundades sobre aquesta matèria.

3)    Aquesta ignorància col·lectiva és l’entorn ideal per al populisme de certs polítics, opinadors, intel·lectuals, etc, que, per ignorància pròpia o per mala fe, s’aprofiten de la situació per apel·lar als instints baixos de la gent.  Es la demagògia de crear culpables de tot.  Segons de quin demagog es tracti, els culpables de tots els mals poden ser immigrants, els mercats financers, els empresaris, els polítics, els catalans o qui sigui.  El demagog, aprofitant-se dels instints baixos de la gent i dels seus nuls coneixements econòmics, burxa en els instints i frustracions primàries, no aprofundeix intentant entendre les raons reals i últimes dels problemes i promet coses impossibles, els costos de les quals no preocupen a ningú.

En la història això sempre ha estat així, fins al punt que grans filòsofs i fins i tot economistes han arribat a negar la mera existència de l’economia. Marx, encara avui autor de referència en moltes facultats universitàries, afirmava que l’escassetat dels mitjans no existia, sinó que només era fruit de pràctiques arbitràries de la classe burgesa explotadora. És a dir, la riquesa que la naturalesa ens aporta és tan gran que no cal preocupar-se per res més, sinó fos perquè uns explotadors l’acaparen tota i condemnen la restant gent a la misèria. La solució? Abolir la propietat privada. En la societat socialista hi haurà abundància de tot i tots els ciutadans tindran satisfetes les seves necessitats. Els ecologistes i postcomunistes d’avui dia segueixen fil per randa aquesta línia, en alguns casos patològica, i arriben a defensar la no economia i el retorn a la cova.

Les idees socialistes sempre han cregut en el mite de l’abundància i la sacietat. No entenen que la missió de l’economia és estudiar les accions que l’home ha de fer per assolir uns fins materials determinats amb uns mitjans sempre escassos. Per res interessa a l’economia un món “ideal” on tots els desitjos i necessitats fossin satisfets. Com molt bé ens ensenya Ludwig Von Mises a l’Acció humana en aquest món imaginari no hi hauria escassetat, ni cap problema econòmic. No caldria fer cap elecció, no hi hauria cost d’oportunitat, no hi hauria dilema que calgués resoldre amb la raó. Els habitants d’aquest hipotètic món no haurien desenvolupat la raó ni la intel·ligència i si algun dia, segueix Mises, s’arribessin a donar aquestes circumstàncies a la terra, les persones poc a poc anirien perdent la capacitat de pensar fins a deixar de ser persones humanes. La funció essencial de la raó és fer front als problemes que la naturalesa planteja. L’home capaç de pensar i actuar sols pot aparèixer en un univers on hi hagi escassetat i on tot benestar cal conquerir-lo amb treball i esforç.

Déu i la naturalesa ens han donat mitjans escassos i és precisament aquesta escassetat la que ens fa humans i no animals.

compartir a: 
             

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Obama: balanç de final de legislatura

El paper de l’indi bo

Qui passa ets tu

Cap a on va la socialdemocràcia europea?

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables

Reivindicació del pensament sistèmic

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO