subscriu-te |
DeureRoc Armenter27-10-2011 |
|
“Deure,” verb transitiu, “haver de pagar una quantitat prestada.” La quantitat és, si fa no fa, catorze mil euros per cap si sumem tot el que deuen les administracions públiques espanyoles. Tampoc és tant, els japonesos en deuen quasi cinquanta mil per cap i dormen prou tranquils. Malauradament, encara ens fan falta més calés i ens costa Déu i ajut trobar qui ens els deixi. No ens queda altre remei que apujar impostos i retallar despeses, en un moment d’allò més inoportú.
“Deure” també és un substantiu masculí, “allò que hom ha de fer per obligació moral.” Em preocupa, però, veure com la indignació substitueix l’obligació. Molts es pregunten perquè ens hem d’escurar la butxaca per pagar un tren d’alta velocitat a Albacete o un aeroport sense avions a Castelló. I si hom creu que els polítics no representen els ciutadans, per què són els darrers els que han de pagar? Afegiu conspiració o opressió, i la conclusió és que als especuladors anglosaxons no se’ls dóna ni les gràcies.
Em sembla molt sa que els ciutadans demanin comptes als polítics. Ara, no ens agradarà el que hi trobarem, en els comptes: el que està costant suor i llàgrimes pagar són les escoles i els hospitals que ningú vol tancar.
Per exemple, una ullada als pressupostos de la Generalitat i aprendrem que salut i ensenyament són dues terceres parts de totes les despeses. Ajudes a la família, interior i justícia sumen una sisena part; les inversions públiques, una vintena part de les despeses. Els salaris del Parlament de Catalunya representen un euro de cada quatre-cents de despesa.
Potser els dotze euros per cap que ha costat l’aeroport de Lleida són raó per indignar-se. Però no ens enganyem: el que devem ens ha ajudat a pagar per les escoles, els hospitals, la policia, els jutges... Si no som valents i posem solució al dèficit públic, ens quedarem sense més que avions i trens. |
|
compartir a: |
Enviar
Imprimir
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
Obama: balanç de final de legislatura |
El paper de l’indi bo |
Qui passa ets tu |
Cap a on va la socialdemocràcia europea? |
Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica |
De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables |
Reivindicació del pensament sistèmic |
ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles |
||
| paginació | ||
Obama: balanç de final de legislatura 10-09-2012Ja han passat quatre anys i les eleccions de novembre s’acosten de manera implacable. Barack… |
||
El paper de l’indi bo 17-07-2012Sempre recordaré del film Els deu Manaments, amb un estel·lar Charlton Heston per cert, el… |
||
Qui passa ets tu 06-07-2012Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens… |
||
Cap a on va la socialdemocràcia europea? 27-04-2012Molt ha plogut, i més a Alemanya, des que Eduard Bernstein i d’altres teòrics no… |
||
Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica 30-01-2012El president del BCE, Mario Draghi, i els principals líders europeus –el president del Consell… |
||
De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables 23-01-2012Si aixequés el cap el general De Gaulle, potser recordaria les paraules del poeta i… |
||
Reivindicació del pensament sistèmic 18-01-2012Una de les competències clau d’aquells que exerceixen el lideratge públic hauria de ser el… |
||
| paginació | ||
Activitats de la FCO |
||
|
||
El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.
SOM UN GRUP
Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.
SOM LIBERALS
Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.
SOM PROFESSIONALS
Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.
SOM CATALANS
Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.