Democràcia i aritmètica

Roc Armenter

12-01-2012

Els bombers han deixat clar que només apagaran el foc si s’emporten els llumins. Els bombers, és clar, són els alemanys i els llumins són les polítiques fiscals. Per dir-ho clar, ens hem d’hipotecar una part de la nostra democràcia i, com molt bé sabem els catalans, sense independència fiscal de poca cosa serveix un govern.

 

Els grecs, si fa no fa els inventors de la democràcia, s’han hagut d’empassar les condicions alemanyes sense referèndum i sense patates fregides. La paraula de moda és tecnòcrata, que sembla ser antònim de polític. Els mercats han substituït les enquestes d’opinió, castigant amb un dos per cent més d’interès ara sí i ara també les declaracions polítiques que no s’ajusten al programa.

 

Tot plegat sembla una mica massa. Els mercats són importants, sense dubte, però la democràcia i els drets sobirans encara ho són més.

 

Però el problema de la democràcia grega, espanyola, portuguesa... no són els mercats, ni els alemanys. És l’aritmètica.

 

Els comptes són clars: els governs grec, català, espanyol... encara gasten més del que recapten. Si vivim amb l’ai al cor pels mercats és perquè ens fa falta encara més crèdit per mantenir la barraca oberta. Al cap i a la fi, el deute existent és de rendiment fix, és a dir, els mercats no cobren un tipus d’interès més alt pel deute que ja s’ha emès. Només per les noves emissions de deute que, desgraciadament, encara necessitem a despit de totes les retallades de despesa i pujades d’impostos.

 

De raons no en falten per ser crítics amb els mercats i la posició alemanya, però cal no perdre de vista que encara estem demanant més diners. A vegades sembla que ens queixem que no ens regalen el que necessitem, i potser encara ens haurien de donar les gràcies i tot.

 

Abans d’anar donant lliçons sobre democràcia cal aprendre la d’aritmètica.

compartir a: 
             



ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Obama: balanç de final de legislatura


El paper de l’indi bo


Qui passa ets tu


Cap a on va la socialdemocràcia europea?


Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica


De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables


Reivindicació del pensament sistèmic


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
 1 2 3 4 5 6 next  last

Obama: balanç de final de legislatura 10-09-2012

Ja han passat quatre anys i les eleccions de novembre s’acosten de manera implacable. Barack…

El paper de l’indi bo 17-07-2012

Sempre recordaré del film Els deu Manaments, amb un estel·lar Charlton Heston per cert, el…

Qui passa ets tu 06-07-2012

Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens…

Cap a on va la socialdemocràcia europea? 27-04-2012

Molt ha plogut, i més a Alemanya, des que Eduard Bernstein i d’altres teòrics no…

Un nou eix francoalemany i una aristocràcia econòmica 30-01-2012

El president del BCE, Mario Draghi, i els principals líders europeus –el president del Consell…

De Gaulle i la nova Europa de velocitats variables 23-01-2012

Si aixequés el cap el general De Gaulle, potser recordaria les paraules del poeta i…

Reivindicació del pensament sistèmic 18-01-2012

Una de les competències clau d’aquells que exerceixen el lideratge públic hauria de ser el…

paginació
 1 2 3 4 5 6 next  last

Activitats de la FCO

Imatge de Activitat

Taula rodona sobre "El paper de la banca en temps de crisi" organitzat per la Fundació Catalunya Oberta amb la col•laboració del Banc Sabadell.



El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.