Reivindicació del pensament sistèmic

Antoni Biarnés

18-01-2012

Una de les competències clau d’aquells que exerceixen el lideratge públic hauria de ser el pensament sistèmic. El pensament sistèmic parteix de la base que la realitat és un gran conjunt de peces interconnectades –és a dir, un sistema–,  que al seu torn s’organitzen en subsistemes més petits (l’econòmic, el social, el polític…). D’aquesta manera, una de les primeres obligacions de tot responsable públic, sigui polític o gestor, consisteix a considerar els efectes directes i indirectes, presents i futurs, de les decisions que pren.

Tot plegat sembla una qüestió de sentit comú, i ho és. El problema és que, si la fixació en l’arbre que es té al davant no deixa veure el bosc, i si les urgències del moment fan oblidar les necessitats a mitjà i llarg termini, aleshores la lògica aparent de les coses canvia, i les decisions equivocades que es prenen… també semblen de sentit comú. És clar que, més d’hora que tard, aquelles decisions es revelaran ineficaces, però aleshores ja no podrem tornar enrere.

“Confondre’s de sentit comú” és una de les raons per les quals tenim dèficit de política sistèmica en la majoria de governs. Si a això hi afegim dèficits comuns, tant entre els polítics com entre els gestors públics (com ara el curtterminisme, la miopia, el corporativisme, la falta de professionalitat…), i també el ritme accelerat que imposen les noves tecnologies i les regles dels mitjans de comunicació, ja haurem identificat bona part dels components de la malsana malaltia asistèmica. Però n’hi ha més. Per exemple, el mal hàbit de la rigidesa mental, que resulta ser pecat mortal en el món dels sistemes dinàmics: si es vol entendre realment com treballen aquests sistemes, cal observar-los des de diferents perspectives, angles i punts de vista. I cal estar, a més, disposat , si cal, a admetre que la visió pròpia pot estar equivocada.

Davant aquests paranys, el pensador sistèmic s’esforça a estudiar en profunditat la realitat, identificar les interrelacions entre les seves parts, entendre’n les dinàmiques, i copsar els patrons i les tendències que s’hi dibuixen –sabent que aquests i aquestes són canviants, per la qual cosa no es pot deixar mai de seguir examinant el món sobre el qual pretenem incidir. Alhora, el pensador sistèmic sap que és l’estructura del sistema allò que n’explica el comportament, per la qual cosa s’esforça per conèixer-la bé abans d’introduir-hi canvis; i és que, només si se n’entén bé l’estructura, és possible iniciar accions d'apalancament –tan necessàries quan els recursos escassegen–  que moguin i transformin el sistema i els seus resultats en la direcció desitjada.

El pensador sistèmic s’interessa igualment per les relacions de causa-efecte, sabent que solen ser més circulars (és a dir, amb retroalimentació) que no pas lineals, i que els efectes poden trigar a mostrar-se. Encara, el pensador sistèmic no té pressa, perquè reconeix que una decisió massa ràpida i poc meditada pot crear més endavant problemes superiors als que ara pretén solucionar. Finalment, el pensador sistèmic examina els resultats del sistema després de les intervencions que suggereix i implementa, i canvia aquestes accions si és necessari; la seva és una estratègia d’aproximació successiva.

A aquestes alçades, i a la vista de com s’està gestionant arreu la crisi econòmica, queda clar que hi ha pocs governants que es caracteritzin per utilitzar el pensament sistèmic.  Polítics i gestors estan massa ocupats a intentar sobreviure, en lloc de concentrar-se en les tasques realment importants: les reformes en profunditat, l’estímul del creixement econòmic, la preparació del nou model econòmico-social de la postcrisi…. Tasques que només es poden resoldre adequadament utilitzant el pensament sistèmic. Decididament, doncs, necessitem, ara més que mai, governants i gestors públics sistèmics!

compartir a: 
             

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Presenciant Història

Crisi i arquitectura

Reflexions sobre la revolució a Egipte

Escòcia: Reagrupament unionista

Sobre les caixes (i II)

Sobre les caixes (I)

Catalunya, una guerra en dos fronts

ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Activitats de la FCO