Els 300 generals d’Artur Mas

Bernat Dedéu

30-07-2012

Un dia després del ple del Parlament pel pacte fiscal, Artur Mas va reunir-se amb 300 alts càrrecs de la Generalitat a Palau. Segons ens ha contat el cronista oficial del regne, Jordi Barbeta, el president va dir a la seva més alta (i suposem estimada) administració: “sou els generals d’un exèrcit que és la Generalitat, que té la missió de canviar la història.” La primera bona notícia d’aquest ple a porta tancada i sense periodistes (tot i que, en aquest país, res no es pugui fer ni a porta tancada ni sense plomaires) és el canvi de mots en les metàfores del Molt Honorable. De tota la mandanga de vaixells, horitzons i timoners, hem passat –per fortuna– al vocabulari guerrer, que és l’origen mateix del poder. Fem i estimem la política per evitar la guerra, i justament per aquest motiu n’utilitzem els conceptes, com ens recordava Schmitt. Aquesta transició de paraules no és banal, perquè tota confrontació implica baixes, sacrificis i –si es fan les coses bé– una victòria merescuda: però de dolor, n’hi haurà de totes totes. Qui vulgui Coca-Cola light, per tant, que vaig al paki i ens esperi.

Però amb aquesta petita assemblea d’escollits, Mas mostra també algunes intencions i mancances traumàtiques paral·leles. El camí cap a la independència, sembla dir, serà un canvi eminentment polític i administratiu. Els generals (si fem cas a la crònica d’en Barbeta) no seran ni els empresaris, ni els presidents d’Òmnium, ni els directors de diari, ni les pubilles de l’any: els líders que ens duran cap a la secessió seran, eminentment, els alts càrrecs de la Generalitat. L’apreciació, de nou, no és banal. Que Mas posi en guàrdia el seu exèrcit d’alts funcionaris implica una temença ben raonable: que la base independentista de CIU, ara assentada en diversos espais influents del govern, no hagi acabat desgastada pel dia a dia esgotadorament estressant d’aquest govern i hagi oblidat per moments, al seu torn, la finalitat del sacrifici. El president, com passa en els darrers temps, encerta bé alertant el perill de l’autocomplaença del proletari. Fa temps que el govern dóna la impressió de ser una sucursal que passa tot el dia pensant com arribarà a fi de mes. La màxima expressió d’aquest aparent immobilisme és la imatge d’un catedràtic de Harvard patint per pagar les nòmines el dia 30. Per fer de comptable, pot pensar el ciutadà, potser no calien els millors.

Aquesta és la tensió que Mas intenta gestionar com pot. Primer, vol fer entendre simultàniament als seus ciutadans que la seva administració ha arribat al límit de forces per continuar: però també vol fer veure que aquesta màquina és l’única de la qual disposa per tirar endavant els propers comicis i posterior legislatura. Amb aquesta reunió, el president demana força als seus, però també –intueixo– expressa maldestrament una certa solitud (l’expressió emocional, confessem-ho, mai no ha estat el seu fort). En el que portem d’administració Mas, el president ha monopolitzat el discurs d’ambició nacional d’una manera quasi única. Si hom oblida els renecs puntuals del copresident Mas-Colell, cap dels seus consellers diu ni mu sobre el procés de transició vers la independència (en parlen, però sempre en teoria, amb aquell llenguatge horrorós dels sexòlegs quan escateixen els afers del llit). Desconec si Mas ha volgut fer aquest procés absolutament sol conscientment o si els seus consellers i possibles successors, per pur desig de supervivència, ja els ha estat bé que el presi camini sense companyia... Però sospito que el Molt Honorable ciutadà Mas compta amb molt més suport social que no pas institucional en la seva aventura. I ell sap ben bé que les grans revolucions, tot i demanar suport ciutadà, les fan poques persones.

No sé si el Molt Honorable ha demanat ajuda als seus 300 generals massa tard, ni si molts dels que pensa guerrers ardits estaran disposats a canviar la confortable menorquina de platja pel buc de guerra. El que sí sé del cert és que 300 homes treballadors amb esperit, si tenen un líder valent, són estrictament invencibles. Bona sort.

compartir a: