Toni Bolaño l'encerta

Francesc Puigpelat

04-11-2009

"Ha arribat el moment de parlar
seriosament de la sociovergència"

(Toni Bolaño)

Toni Bolaño ha tornat a remoure les aigües de l'oasi en treure un tema que reapareix cíclicament i es tapa també cíclicament: la sociovergència. Ha arribat el moment de parlar-ne seriosament? Potser sí, més enllà de les qüestions i les picabaralles tàctiques que pugui suscitar. El plantejament de Bolaño és correcte: arriba a la sociovergència a partir de la constatació empírica que el Tripartit ha fracassat. El problema és que, per a molta gent, un acord entre CiU i PSC fóra contra natura.

És així? Depèn. Se sol parlar de política de pactes en dos eixos: el nacional i l'ideològic. Des del punt de vista ideològic, és coherent l'actual Tripartit d'esquerra a Catalunya. Des del punt de vista nacional, és coherent el pacte PP-PSOE a Euskadi. En tots dos eixos, un acord CiU PSC seria impossible. Però crec que es podria considerar encara un tercer eix: el de la cultura del "sí" o la cultura del "no". Aplicat a Catalunya tindríem, en una banda, els dos partits amb cultura de govern sòlida i pragmàtica: el PSC i CiU. A l'altra banda, els tres partits que viuen sobretot d'anar a la contra, cadascú pels seus motius: Iniciativa, ERC i el PP.

Des d'aquest punt de vista, el Tripartit és totalment incoherent i ha fracassat en aplegar un partit del "sí" (el PSC) i dos del "no" (ICV i Esquerra). No es pot governar, per definició, amb partits antisistema. I és des d'aquest punt de vista que la sociovergència pot ser estrambòtica, difícil d'explicar, sorprenent o improbable, però no absurda. No: absurda no ho és.

compartir a: