L'espectacle antitaurí

Francesc Puigpelat

05-03-2010

"Això no fa mal?"

(Jorge Wagensberg)

L'eminent científic Jorge Wagensberg va formular aquesta pregunta mentre brandava un estoc de matador de toros, a la sessió del Parlament que debat la ILP antitaurina. La performance va quedar de primera i l'escenografia va funcionar de manera fabulosa: al públic se li va encongir el cor en veure la lluent fulla d'acer preparada per enfonsar-se a les entranyes d'un toro. El sentit de l'espectacle dels antitaurins és magnífic. I és el gran punt de contacte amb els seus enemics taurins: uns i altres creuen per damunt de tot, en l'efectisme, en les emocions, en els sentiments, en la víscera. Als taurins els agrada l'efecte de la sang sobre la pell negra del toro; els antitaurins compten amb el mateix efecte per aconseguir la nàusea del públic.

El problema és que, amb tot plegat, tot el que no és espectacle queda a l'ombra. Simplement, no existeix. No existeixen els escorxadors on cada dia es maten milers de porcs, gallines, xais i vedells. No existeixen les granges de pollastres, amb una densitat de 20 animals per metre quadrat, sotmesos al turment de la llum a 24 hores per engreixar-se més ràpid. No existeixen els bistecs de bou sangonosos que ses senyories es van menjar en sortir del Parlament. No existeixen els entrepans de pernil ni altres delícies que ens haurien de recordar que, ens agradi o no, la nostra principal vinculació amb els animals (amb tots els animals) és matar-los i menjar-nos-els.

Algú podria haver parlat després de Wagensberg amb un estri dels que es fan servir per electrocutar els xais als escorxadors i preguntar: "Això no fa mal?" Però no va sortir ningú. Clar: o és que algú proposa prohibir els escorxadors?

Enviar