Entre el cinisme i la ingenuïtat

Maria Vila

27-07-2012

En aquest país som experts a tirar-nos els plats pel cap sempre que en tenim l'oportunitat. L'incendi de l'Empordà no n'ha estat una excepció, i ja diumenge a la nit convergents i destructors van començar a fotre's cleques al twitter mentre el país cremava i el foc s'enduia per davant els somnis i la feina de tanta gent, aquest vincle amb la terra que alguns cosmopolites no arribaran a entendre mai.

A l'altra banda de la politització de l'incendi (politització que fan tots els partits sempre que en tenen l'oportunitat, cal dir-ho), un grapat de persones carregades de bona fe engegaven una campanya per reforestar la zona devastada. “Un català, un arbre”. Jo no en tinc ni idea, de boscos, però em sembla que la millor manera de prevenir incendis no és afegir combustible al territori, i d'arbres en sobren en un país on la superfície forestal representa més del 60% de la superfície total. Haurem d'escoltar els que s'hi dediquen.

Més que l'incendi i la reforestació per ells mateixos, aquestes dues cares de la situació posen de manifest que, massa vegades, aquest país s'explica pel cinisme d'uns i la ingenuïtat dels altres. Que sembla que no hi hagi gran cosa entre els qui no s'estimen res que no els dugui a una cadira i els qui es deixen endur per la bona fe (i “de bones intencions l'infern n'és ple”, que diu la meva àvia). Ara bé, una cosa sí que la tenim: a totes les cases hi ha experts en tot. Tots som experts en incendis, fenòmens meteorològics i la prima de risc; i després de tot el nostre orgull, després de veure'ns tan guapos davant del mirall i preocupar-nos perquè els altres ens vegin tan guapos com ens veiem nosaltres, no tenim mai les ganes, o la força, d'arribar a materialitzar res. Tanta vanitat malgastada, això sí que és comú a aquest cinisme i aquesta ingenuïtat. I mentre tots nosaltres (uns i altres) ens perdem pel camí sense buscar l'ambició, tothom va fent la seva feina. Tothom menys els catalans, és clar.

compartir a: