Tisora liberal per als municipis

Marc Arza

10-02-2011

De tot l'entramat d'administracions i buròcrates que la ballen amb diner públic el premi gros a l'intervencionisme benintencionat se l'enduen els municipis. Entre el discurs municipalista i la política de proximitat fa massa temps que els ajuntaments del país s'han anat inflant sense mirar prim. Els diners no eren un problema. Primer van descobrir les Societats Anònimes municipals i el frau de llei que les allibera dels límits d'endeutament municipal. Després van arribar els anys de la revetlla constructora i una autèntica pluja d'or als calaixos de molts consistoris. I vinga pavellons esportius, festivals de mim, parcs tecnològics, centres de formació ocupacional, vivers d'empresa i centres d'art. I vinga polítics als consells d'empresa, empleats municipals omplint cada xiringuito i algun alliberat de partit amagat als racons mal il·luminats.

Potser algú hauria d'haver pensat que la festa no duraria per sempre, que l'endeutament era exagerat i el que avui es construeix demà s'ha de mantenir. Però no va ser així i els municipis catalans es troben ara atrapats entre la manca de recursos i una ciutadania acostumada a un nivell de serveis insostenible. Enlloc com als municipis és tan urgent una política liberal que recuperi la sensatesa perduda. Afluixar l'abraçada de l'ós que ofega la vida ciutadana i redibuixar els límits de la política municipal. Retornar al sector privat tots els espais que li han estat arrabassats al llarg dels darrers anys i reduir l'immens deute acumulat.

La prova del nou d'aquest desgavell la donen les empreses catalanes que han hagut de créixer fora del país per evitar l'ofec d'un sector públic que les veia com l'enemic a batre. Des de Fraga o Vinaròs els empresaris exiliats assenyalen l'administració local com a principal responsable. I el país ja no s'ho pot permetre.

compartir a: