Òmnium, l'exèrcit civil de Catalunya

Marc Arza

14-07-2011

Òmnium Cultural fa cinquanta anys, un aniversari que tanca mig segle de bona feina i arriba en un moment dolç. Òmnium neix com una eina de resistència amb la llengua com a principal raó de ser, un instrument imprescindible per salvar els mots, però acabat el franquisme i amb la Generalitat recuperada va tardar a trobar l'encaix en el nou context. Com si el catalanisme polític i el catalanisme social tinguessin dificultats per anar alhora.

Els darrers anys han estat difícils i desconcertants per al sobiranisme. La dècada que va de l'atac aznarista al nyap de l'Estatut i la sentència del Tribuna Constitucional espanyol ha despertat el país. La política no estava a l'alçada i Òmnium va agafar un nou impuls, rejovenint i incorporant milers de socis per recuperar protagonisme en la lluita nacional. Les consultes populars per la independència i la manifestació del 10J són els èxits més visibles d'aquest nou Òmnium Cultural. Però els aniversaris obliguen a la reflexió, el país es troba en un canvi de cicle i la gran organització transversal del catalanisme s'interroga ara sobre el paper que ha de tenir.

Quan Catalunya no tenia política l'activisme d'Òmnium suplia les mancances d'una nació a la intempèrie. Després la política va ocupar-ho tot i l'activisme li va anar cedint el lloc. Els ciutadans van desar la senyera pensant que n'hi hauria prou amb la bandereta del cotxe oficial però aviat va ser evident que no seria així. El poder ni s'abandona ni es regala i si Catalunya vol fer un salt endavant caldrà molt de soroll social acompanyant el combat polític. Els reptes del futur immediat reclamen que política i activisme s'apuntalin l'un a l'altre amb una estratègia comuna i tàctiques sincronitzades. Començant pel pacte fiscal i amb la vista més enllà el paper d'Òmnium Cultural està cridat a ser central. El país té política però no té força i Òmnium ha de continuar suplint-ne les mancances convertint-se en l'exèrcit civil de Catalunya. La força de xoc indispensable per a l'agitació, la propaganda i la desobediència civil davant d'un estat que ho farà tot excepte obrir la mà.

Per molts anys i endavant fins que ja no calgui!

http://twitter.com/marcarza

compartir a: