Convergència liberal

Marc Arza

14-12-2009

Tot el text que segueix es podria resumir prou bé en una sola frase de set paraules. Set paraules destinades, sobretot, a llibergents. N'hi hauria prou d'afegir a l'encapçalament, Convergència liberal, un parell d'expressions italianes força populars. Començant amb un piano, piano, i seguint amb el musical ma non troppo. Convergència liberal, sí, però piano, piano, i ma non troppo. A la tan catalana manera.

La celebració del congrés del Partit Liberal Europeu (ELDR) a Barcelona marca un punt d'inflexió en el decantament de Convergència cap al liberalisme més explícit. Fa anys que CDC es va integrar al grup liberal del Parlament Europeu, un compromís que es consolida ara amb l'elecció d'un convergent com a vicepresident de l'ELDR. No es gens estrany que el partit de Trias Fargas i Macià Alavedra sigui el principal punt de trobada dels liberals catalans, però en plena efervescència es bo recordar allò que Convergència és per damunt de tot. Una eina de construcció nacional que té la centralitat política com a imperatiu absolut.

Que Convergència s'apropi al liberalisme europeu és una bona notícia però la passió liberal no hauria d'alterar el difícil equilibri convergent sobre el gruix de l'electorat. Convergència pot fer de partit liberal però no pot ser el partit liberal de Catalunya. El gran partit del president Pujol necessita anar més enllà. Encara avui, trenta anys després de la seva fundació, el nacionalisme necessita un partit transversal que permeti abraçar el màxim d'electorat catalanista al voltant del sempre canviant centre polític del país. Només així s'aconsegueix la massa crítica necessària per a governar el país i fer política nacionalista. Que la Catalunya escleròtica d'avui necessita el liberalisme és una obvietat, però alhora la posició ideològica dels ciutadans continua esbiaixada cap a l'esquerra arnada. L'apel·latiu liberal és encara més anatema que marca. És per això que tota aposta política liberal resulta arriscada i exigeix molta habilitat comercial. Convergència liberal, ma non troppo.

Si Convergència ha de ser una força majoritària, ancorada ideològicament sobre les preferències majoritàries dels votants, hi ha només una manera de consolidar el liberalisme convergent. Una evolució del país, dels principis i valors majoritaris, que apropi el gruix dels votants cap a els polítiques de la llibertat. Una feina laboriosa i progressiva que cal fer des de la política però també, i sobretot, des de fora de la política estricta. La societat civil i els mitjans de comunicació com a camp de batalla. Un procés d'acceleració liberal. Convergència liberal, piano, piano.



ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Per un nou sector públic


Les potències emergents i el nou ordre mundial


El progressisme que calla


Fonamentalistes nostrats


Per què en Mas no pot guanyar


Vegueries? Més tonteries!


Més lluny de l'exemplar model alemany de caixes


Forns per a un món millor


El compromís amb la societat


Acabat l’any 2009: anàlisi i futurologia


Tràfic d’influències


L'Administració gangsteril: peripècies d'un amic empresari


Contra la igualtat d'oportunitats


Cap a Hondures


El Golf Pèrsic i Catalunya


L'anomalia de l'Audiencia Nacional


L'Administració se'n va de copes


Canvi climàtic i hipocresia: el cas de l'oli de palma


Prenafeta i tu


Les padrines de l'11-S


Dones: igualtat i discriminació


Sobre l'efecte Reagrupament


Alemanya gira cap al centre-dreta


Petit comerç i llibertat d'horaris


Fer feina per les putes


Els pamflets de Riurau


El braç i la màniga


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
 prev 1 2 3 4

Per un nou sector públic 11-03-2010

Cap país no pot progressar sense un Govern i una Administració Pública de primera, que…

Les potències emergents i el nou ordre mundial 08-03-2010

En una entrevista al diari britànic The Independent, Gore Vidal va fer unes polèmiques declaracions…

El progressisme que calla 04-03-2010

Després de 86 dies en vaga de fam va morir el dissident cubà Orlando Zapata.…

Fonamentalistes nostrats 01-03-2010

Parlar de fonamentalismes a dia d'avui ens evoca un seguit d'imatges molt concretes: les Torres…

Per què en Mas no pot guanyar 22-02-2010

Va córrer massa la teoria sobre el DVD d’en Madí que havia esverat la parròquia…

Vegueries? Més tonteries! 15-02-2010

La creació d’una planta territorial pròpia de Catalunya no està resultant pacífica. Sense entrar en…

Més lluny de l'exemplar model alemany de caixes 08-02-2010

Sembla que, a reserva de sorpreses finals en dues caixes, aviat es formalitzaran els acords de…

Forns per a un món millor 01-02-2010

Periòdicament s’organitzen manifestacions en contra de la pobresa, la fam, etc. Els participants, per dir-ho…

El compromís amb la societat 25-01-2010

Fa uns anys vaig tenir la sort de participar com a alumne al Programa Vicens…

Acabat l’any 2009: anàlisi i futurologia 18-01-2010

Tanquem un 2009 amb moltes ferides obertes, i no hi ha masses indicis de cicatrització…

Tràfic d’influències 11-01-2010

  "Riofrío" és una història que apareix relatada en vuit capítols. Va ser publicada a…

L'Administració gangsteril: peripècies d'un amic empresari 21-12-2009

Temps enrera, un amic meu, empresari, va transpaperar un document d’Hisenda i no va fer…

Contra la igualtat d'oportunitats 07-12-2009

L'any 2006, el govern francès va aprovar una llei que, amb l’objectiu de lluitar contra…

Cap a Hondures 30-11-2009

En aquests moments volo cap a Atlanta per fer-hi escala i continuar demà direcció a…

El Golf Pèrsic i Catalunya 23-11-2009

  Quan l’ amic Xavier em va proposar de subratllar aquestes línies per a un…

L'anomalia de l'Audiencia Nacional 16-11-2009

Allò més criticable de l'Audiencia Nacional -sense accent: la d'allà- no és pas que alguns…

L'Administració se'n va de copes 11-11-2009

Estem tan habituats a que l’Administració ens microgestioni la nostra vida, que ja no ve…

Canvi climàtic i hipocresia: el cas de l'oli de palma 06-11-2009

  Aquests dies, la conferència sobre el canvi climàtic que les Nacions Unides està celebrant…

Prenafeta i tu 02-11-2009

No sóc amic personal del senyor Prenafeta, tot i que confesso que no em faria…

Les padrines de l'11-S 26-10-2009

No cal allargar-se massa per explicar que l'11 de setembre de 2001 va ser un…

Dones: igualtat i discriminació 19-10-2009

Els dies 16 i 17 d'octubre la ciutat de Barcelona ha estat la seu del…

Sobre l'efecte Reagrupament 12-10-2009

S'ha especulat molt sobre quin impacte tindrà l’aparició de Reagrupament en el panorama polític català. …

Alemanya gira cap al centre-dreta 05-10-2009

  La socialdemocràcia està en crisi arreu d’Europa. Està essent literalment escombrada a nombrosos països.…

Petit comerç i llibertat d'horaris 28-09-2009

En aquesta Catalunya en canvi i transformació que ens toca viure hi ha un conjunt…

Fer feina per les putes 21-09-2009

El socialisme barcelonauta sempre ha anat una mica passat de rosca quant a dosis de…

Els pamflets de Riurau 14-09-2009

  "(...) de què són acusats els economistes? (...) Quan rebutgem la subvenció, de rebutjar…

El braç i la màniga 06-09-2009

Aquestes darreres setmanes hem vist com diverses administracions publiques posaven en evidència els seus problemes…

paginació
 prev 1 2 3 4

Activitats de la FCO

Imatge de Activitat

Dilluns 22 de març, dinar amb Eduardo Montealegre, candidat liberal a la presidència de Nicaragua i opositor a Daniel Ortega



El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.