Orfes de lideratge

Xavier Fähndrich

15-03-2010

El president Pujol, l’any 2007, en una conferència sobre lideratge, deia que la primera condició d’un líder és no tenir por de ser bo o de no tenir por de distingir-se, no tenir por de fer-se veure més o no tenir por de suscitar esperances; no tenir por de suscitar il·lusió, no tenir por, naturalment, d’assumir responsabilitats. Un líder –seguint les seves paraules- és aquell que assumeix la responsabilitat que la gent confiï en ell... Perquè és bo, igual que altres que són iguals de bons, però sobresurt per damunt dels altres perquè accepta el risc que la gent que hi confia després li demani comptes.

Alguns esdeveniments polítics dels darrers anys han posat de relleu la manca de lideratge d’aquest tipus. L’estil de fer política dels partits del Govern de Catalunya no connecta amb aquesta definició de lideratge. Tampoc no hi ajuda el tipus de coalició de govern que han construït, en la que predomina una falsa direcció coral o, millor dit, una pretesa polifonia que no és res més que cacofonia cada cop que s’aborden els afers vertaderament importants de l’agenda política.

Les càrregues dels Mossos d’Esquadra, l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009 i la gestió de les emergències, dels transports i serveis durant darrera nevada, però també la defensa de l’Estatut, del nou finançament i dels interessos de Catalunya en general, han posat de manifest la manca de lideratge del (i en el sí del) Govern de la Generalitat. L’esquerra tripartita segueix impregnada per la concepció col·lectiva de lideratge que l’Antonio Gramsci definí en els Quaderns de la Presó.

Els Quaderns contenen una relectura de Maquiavel en la qual Gramsci considerava que el lideratge –el príncep- no correspon a una persona sinó a una direcció col·lectiva: al partit. El seu concepte de nació no és el tradicional, no veu la nació com un organisme que inclou forces que lluiten per la seva ideologia a les conteses electorals per ocupar espais de poder. Per a ell, el partit polític és el líder de les masses, el que portarà la nació a la revolució i l’alliberarà dels lligams per oferir-los una vida millor... Aquesta concepció col·lectiva del lideratge, subjacent en molts àmbits d’ideologia d’esquerra, només condueix a la difuminació del lideratge davant els ciutadans i, per tant, de la responsabilitat o accountability.

En un govern responsable i, especialment, en els moment de crisi, és necessari que algú sobresurti i n’assumeixi el comandament, que transmeti confiança, comuniqui el que s’espera de la ciutadania i el que la ciutadania pot i no pot esperar del seu govern. La manca d’informació, la manca de directrius (poques, clares i senzilles) i, sobretot, la manca d’un referent que transmeti autoritat i inspiri confiança, contribueix a sembrar més desconcert, més descoordinació, a generar conductes absurdes o perilloses…

El lideratge col·lectiu d’estil gramscià del tripartit no només ha augmentat la desafecció ciutadana cap a les institucions i cap a qui les dirigeix, sinó que ha erosionat la imatge de la Generalitat (i de retruc, l’autoritat i l’hegemonia) dins i fora del país. La naturalesa col·lectivista dels actuals governants els ha portat a no assumir les responsabilitats pròpies del lideratge ni de forma col·lectiva ni individual. Tant és així, que les responsabilitats pels errors de gestió o de coordinació dels darrers anys s’han diluït mitjançant una estratègia blandy blub en la que tothom acaba empastifat de tal manera que no hi ha forma de saber qui ha començat la broma.

Un lideratge col·lectiu és possible. És aquell que finalment acaba segregant un lideratge individual. Això passa -diu el president Pujol- primer, quan els que componen aquest lideratge col·lectiu són tots iguals de bons i, segon, quan en un moment determinat, un d’ells és més audaç, pren la iniciativa, i té el coratge de prendre les decisions importants amb els riscos que això comporta. En els darrers 3 anys, a Catalunya, això no s’ha vist enlloc.

 



ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

Catalunya sense toros


Perú i la dolça decadència d'Europa


Tenim un problema que no es diu 4 per cent


Catalunya sota Espanya. Versió lliure


L'endemà de la manifestació


L'altra mà invisible


Tot per L'Alguer... sense L'Alguer


La Constitució espanyola i la nova Catalunya


L’homosexualitat d’en Duran


Les lliçons de la consulta de la Diagonal


Què pensava Pujol durant aquells 12 segons?


Maccarthisme a la catalana


Quit Facebook's day


Ara toca


Catalunya: noves idees per a nous problemes


Carta a n’Artur Mas


Responsabilitat política en temps de crisi


Triomf final del "Sí a todo"


Contra el lloguer forçós


Cataclegg?


Contra neomalthusians i altermundistes


Ridículament correcte


Go, Nick, go!


Mataparents


És la llibertat d’escollir


Falsos debats


Reformes, reformes


"Implica't" i les eleccions a la Cambra


Una altra generació perduda?


La marca blanca de CiU


És cosa nostra, només?


La mamelluda de Fellini i el noi grec


Qui són els conservadors?


L'Àrea Metropolitana: problema o solució?


Per un nou sector públic


Les potències emergents i el nou ordre mundial


El progressisme que calla


Fonamentalistes nostrats


Per què en Mas no pot guanyar


Vegueries? Més tonteries!


Més lluny de l'exemplar model alemany de caixes


Forns per a un món millor


El compromís amb la societat


Acabat l’any 2009: anàlisi i futurologia


Tràfic d’influències


L'Administració gangsteril: peripècies d'un amic empresari


Convergència liberal


Contra la igualtat d'oportunitats


Cap a Hondures


El Golf Pèrsic i Catalunya


L'anomalia de l'Audiencia Nacional


L'Administració se'n va de copes


Canvi climàtic i hipocresia: el cas de l'oli de palma


Prenafeta i tu


Les padrines de l'11-S


Dones: igualtat i discriminació


Sobre l'efecte Reagrupament


Alemanya gira cap al centre-dreta


Petit comerç i llibertat d'horaris


Fer feina per les putes


Els pamflets de Riurau


El braç i la màniga


ESPAI HAYEK - FCO - Altres articles

paginació
first  prev 4 5 6 7 8 9

Catalunya sense toros 29-07-2010

No ens enganyem. La votació de la ILP “Prou corrides de toros” no tractava d’un…

Perú i la dolça decadència d'Europa 26-07-2010

No hi ha com sortir uns dies del país i prendre distància per a adquirir la…

Tenim un problema que no es diu 4 per cent 21-07-2010

Tenim un problema anomenat informació. No hi ha ofici que aguanti la pressió exercida pels…

Catalunya sota Espanya. Versió lliure 16-07-2010

He tingut el goig de compartir llargues estones amb n'Alfons López Tena, patró de la…

L'endemà de la manifestació 13-07-2010

Dissabte 10 de juliol: Catalunya surt al carrer a expressar el seu rebuig amb una…

L'altra mà invisible 09-07-2010

Massa sovint la diferència entre el que l'Administració diu que fa i el que fa…

Tot per L'Alguer... sense L'Alguer 05-07-2010

Soc un enamorat de l’Alguer, la bonica ciutat medieval creada pels catalans a la preciosa…

La Constitució espanyola i la nova Catalunya 01-07-2010

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut(et) de Catalunya és imminent. Fins i tot podria…

L’homosexualitat d’en Duran 28-06-2010

Considero el senyor Duran un dels grans valors polítics amb què ara mateix pot comptar…

Les lliçons de la consulta de la Diagonal 24-06-2010

La consulta recentment promoguda per l’Ajuntament de Barcelona en relació a una possible remodelació de…

Què pensava Pujol durant aquells 12 segons? 21-06-2010

L’entrevista al President Pujol a TV3 amb motiu dels seus 80 anys ens mostra un…

Maccarthisme a la catalana 17-06-2010

El sectarisme del Tripartit està assolint quotes delirants. Munten, desmunten i adapten una comissió d’investigació…

Quit Facebook's day 14-06-2010

El passat dia 31 de Maig va ser el Quit Facebook's day. Uns quants usuaris…

Ara toca 10-06-2010

Ara toca plantejar-nos els valors i les eines que es requereixen per sortir de la…

Catalunya: noves idees per a nous problemes 07-06-2010

Ara que el socialisme ibèric es bat en retirada a tots els fronts, és hora…

Carta a n’Artur Mas 31-05-2010

Fa temps que les enquestes apunten reiterant direcció i sentit. Per a tothom. Als que…

Responsabilitat política en temps de crisi 27-05-2010

Necessitem més que mai un discurs polític responsable. La crisi no ens perdona o, potser…

Triomf final del "Sí a todo" 20-05-2010

Fa temps algú que em mereixia gran respecte em va dir, a mode de sentència:…

Contra el lloguer forçós 17-05-2010

Si no fos perquè els catalans l'hem de patir com una plaga el govern tripartit…

Cataclegg? 13-05-2010

Aqueta setmana passada, el Partit Liberal-Demòcrata de Nick Clegg havia aixecat grans expectatives pel seu…

Contra neomalthusians i altermundistes 10-05-2010

Resulta sorprenent veure com encara hi ha qui, a aquestes alçades de la pel·lícula, no…

Ridículament correcte 06-05-2010

La recent publicació per l'editorial La Campana del llibre Ridículament correcte, escrit per Antony Browne,…

Go, Nick, go! 03-05-2010

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer el candidat liberaldemòcrata a les eleccions britàniques del proper 6…

Mataparents 29-04-2010

Estan tots, com se sol dir en aquestes ocasions, cridats a les urnes. El poblet…

És la llibertat d’escollir 26-04-2010

Els socialistes han anunciat un canvi d’estil en la forma de fer política. Sembla ser…

Falsos debats 22-04-2010

El tuf electoralista que desprèn el debat del padró comença a ser perillós. En certs…

Reformes, reformes 19-04-2010

De les reformes se’n parla molt, i se’n veuen poques—les del govern desapareixen misteriosament d’un…

"Implica't" i les eleccions a la Cambra 15-04-2010

El darrer dia 19 de març ens llevàvem amb la notícia que 45 dels 60…

Una altra generació perduda? 12-04-2010

La societat catalana va dotar-se en el seu dia de moltes entitats amb voluntat de…

La marca blanca de CiU 06-04-2010

Malgrat les enquestes favorables, hi ha preocupació en cercles convergents per la irrupció de Reagrupament…

És cosa nostra, només? 29-03-2010

Ja fa força dies que escoltem per ràdio i televisió com una veu seductora i…

La mamelluda de Fellini i el noi grec 25-03-2010

Es recorden de la filmografia de Federico Fellini i una de les seves obres mestres,…

Qui són els conservadors? 22-03-2010

Una de les moltes raons perquè a Espanya i a Catalunya ens costa tan sortir…

L'Àrea Metropolitana: problema o solució? 18-03-2010

L'avantprojecte de llei sobre l'Àrea Metropolitana de Barcelona ens torna a plantejar un vell problema…

Per un nou sector públic 11-03-2010

Cap país no pot progressar sense un Govern i una Administració Pública de primera, que…

Les potències emergents i el nou ordre mundial 08-03-2010

En una entrevista al diari britànic The Independent, Gore Vidal va fer unes polèmiques declaracions…

El progressisme que calla 04-03-2010

Després de 86 dies en vaga de fam va morir el dissident cubà Orlando Zapata.…

Fonamentalistes nostrats 01-03-2010

Parlar de fonamentalismes a dia d'avui ens evoca un seguit d'imatges molt concretes: les Torres…

Per què en Mas no pot guanyar 22-02-2010

Va córrer massa la teoria sobre el DVD d’en Madí que havia esverat la parròquia…

Vegueries? Més tonteries! 15-02-2010

La creació d’una planta territorial pròpia de Catalunya no està resultant pacífica. Sense entrar en…

Més lluny de l'exemplar model alemany de caixes 08-02-2010

Sembla que, a reserva de sorpreses finals en dues caixes, aviat es formalitzaran els acords de…

Forns per a un món millor 01-02-2010

Periòdicament s’organitzen manifestacions en contra de la pobresa, la fam, etc. Els participants, per dir-ho…

El compromís amb la societat 25-01-2010

Fa uns anys vaig tenir la sort de participar com a alumne al Programa Vicens…

Acabat l’any 2009: anàlisi i futurologia 18-01-2010

Tanquem un 2009 amb moltes ferides obertes, i no hi ha masses indicis de cicatrització…

Tràfic d’influències 11-01-2010

  "Riofrío" és una història que apareix relatada en vuit capítols. Va ser publicada a…

L'Administració gangsteril: peripècies d'un amic empresari 21-12-2009

Temps enrera, un amic meu, empresari, va transpaperar un document d’Hisenda i no va fer…

Convergència liberal 14-12-2009

Tot el text que segueix es podria resumir prou bé en una sola frase de…

Contra la igualtat d'oportunitats 07-12-2009

L'any 2006, el govern francès va aprovar una llei que, amb l’objectiu de lluitar contra…

Cap a Hondures 30-11-2009

En aquests moments volo cap a Atlanta per fer-hi escala i continuar demà direcció a…

El Golf Pèrsic i Catalunya 23-11-2009

  Quan l’ amic Xavier em va proposar de subratllar aquestes línies per a un…

L'anomalia de l'Audiencia Nacional 16-11-2009

Allò més criticable de l'Audiencia Nacional -sense accent: la d'allà- no és pas que alguns…

L'Administració se'n va de copes 11-11-2009

Estem tan habituats a que l’Administració ens microgestioni la nostra vida, que ja no ve…

Canvi climàtic i hipocresia: el cas de l'oli de palma 06-11-2009

  Aquests dies, la conferència sobre el canvi climàtic que les Nacions Unides està celebrant…

Prenafeta i tu 02-11-2009

No sóc amic personal del senyor Prenafeta, tot i que confesso que no em faria…

Les padrines de l'11-S 26-10-2009

No cal allargar-se massa per explicar que l'11 de setembre de 2001 va ser un…

Dones: igualtat i discriminació 19-10-2009

Els dies 16 i 17 d'octubre la ciutat de Barcelona ha estat la seu del…

Sobre l'efecte Reagrupament 12-10-2009

S'ha especulat molt sobre quin impacte tindrà l’aparició de Reagrupament en el panorama polític català. …

Alemanya gira cap al centre-dreta 05-10-2009

  La socialdemocràcia està en crisi arreu d’Europa. Està essent literalment escombrada a nombrosos països.…

Petit comerç i llibertat d'horaris 28-09-2009

En aquesta Catalunya en canvi i transformació que ens toca viure hi ha un conjunt…

Fer feina per les putes 21-09-2009

El socialisme barcelonauta sempre ha anat una mica passat de rosca quant a dosis de…

Els pamflets de Riurau 14-09-2009

  "(...) de què són acusats els economistes? (...) Quan rebutgem la subvenció, de rebutjar…

El braç i la màniga 06-09-2009

Aquestes darreres setmanes hem vist com diverses administracions publiques posaven en evidència els seus problemes…

paginació
first  prev 4 5 6 7 8 9

Activitats de la FCO

Imatge de Activitat

Ferruccio de Bortoli, Premi Periodístic de la Fundació Catalunya Oberta de l'any 2010



El Grup Hayek va néixer el desembre de 1996, a partir d’una inquietud compartida en aquell moment per una colla de persones al voltant dels trenta anys d’edat. Ens sentíem motivats per unes carreres professionals que tot just començàvem, i molt inclinats cap a la iniciativa empresarial. Sobretot ens caracteritzava la forta il·lusió per la llibertat, però al mateix temps ens confessàvem preocupats per l’excessiva apatia, autocomplaença i sobreprotecció de la nostra societat.

SOM UN GRUP

Perquè creiem que en una societat fonamentada en valors de llibertat només a través de la lliure unió de voluntats es poden fer sentir les pròpies opinions.

SOM LIBERALS

Creiem que la llibertat ha de ser el valor suprem que informi qualsevol societat. Ens reclamem partícips d'una tradició ideològica que s'arrela en la història d'Europa i que fa de la defensa dels drets naturals de l'home l'objectiu últim de tota forma de govern. Refusem qualsevol forma de col·lectivisme gregari i anhilador de les capacitats de qualsevol persona.

SOM PROFESSIONALS

Volem posar de manifest que la nostra millor aportació a la societat que volem és el nostre treball quotidià, sense cap més aspiració que la de ser uns professionals de les nostres respectives activitats, tècnicament preparats i socialment conscients. Reivindiquem el paper del ciutadà compromès amb la seva comunitat, un compromís que ha de ser el motor d'una societat civil dinàmica i amb projecció de futur.

SOM CATALANS

Tota persona neix en una comunitat determinada, a la qual contribueix amb el seu esforç. Ens proclamem ciutadans d'una nació que ha fet de l'amor per la llibertat una constant.