Intervenció del catedràtic de Dret del Treball i director del Forum Esade Treball, Salvador del Rey, en la conferencia sobre la reforma laboral.

26-10-2011


 La Fundació Catalunya Oberta ha convidat a Salvador del Rey, catedràtic de Dret del Treball i director del Forum Esade Treball,a la trobada mensual corresponent al mes d'octubre. L'objectiu  era obrir el debat sobre la situació laboral i les reformes estructurals que la mateixa precisa.

 El catedràtic de Dret del Treball i president de l'Institut Mundial del Treball -Institute of Business Administration-, Salvador del Rey, creu que cal buscar la fórmula per aplicar un sistema de contracte laboral indefinit que convenci a l'empresari de que és la fórmula intrínseca per a millorar la competitivitat. Aquesta és, segons Del Rey, la possible vía principal per incentivar el mercat de treball en el context de crisi actual. Un entorn, per cert, que sembla que ja dóna solucions a altres àmbits que dificulten la seva viabilitat i que s'ha quedat estancat en aquesta vessant: la de la reforma laboral.

 Del Rey -alhora de l'ostentació de càrrec abans esmentada, també, en la seva condició de catedràtic de Dret del Treball, director del Forum Esade Treball- ha recordat que avui el segon problema més important de les empreses és com encarar el seu funcionament: el primer, és el finançament que les cal per abordar aquesta segona fase. I és arran de la qüestió com ha començat un discurs crític sobre la reforma laboral que ha d'assegurar que el camí porti als anhels.

 "S'ha fet amb una enorme lentitud", ha començat esbossant, per acabar el dibuix significant que, a més ha arribat a un port que "dista" molt del que s'esperava. És a dir, s'ha produït la "tempesta perfecta": tard i malament. I, arran de la definició del 'tempo' ha donat un toc als sindicats perquè, a diferència del que creuen, ell sí que pensa que la normativa pot ajudar a crear ocupació... O a destruir-la si no ha mantingut una línia coherent.

 I les actuals normes no han contribuït a la percepció d'ajudar al foment de la competitivitat empresarial, veritable 'leit motive' d'impuls de superació de l'actual trista situació del mercat laboral. Ans al contrari, han convertit al legislador en un personatge acomplexat, que ha dissenyat una visió "unilateral" però desconeixedora de la realitat a l'hora de teixir les relacions laborals. Perquè, s'ha decantat més per comprendre que les mateixes han de ser tutelades que per entendre que, alhora, han de tendir a la competitivitat. I això, segons ha senyalat Del Rey, ha contribuït a implementar pedaços a la reforma, atesa la mala consciència del propi regulador legal.

 En canvi, Salvador del Rey creu que cal canviar la percepció que l'empresari té actualment de la contractació com a parany per una altra que li faci veure que, amb la mateixa -i millor de caràcter indefinit-, pot guanyar en competitivitat.

 Però no li ha faltat temps a l'insigne professor per a concretar altres aspectes de la seva tesi i indicar, en consonància amb el tema de la contractació indefinida, que aquesta és la millor fórmula i que cal unificar-la, fugint dels contractes de segona que, en nom de la mateixa, encara es donen. També per a regular el 'teletreball', amb una normativa del segle XIX -de quan es feia mitja a casa-, o altres condicions de treball, que comporten un "arbitri obligatori" quan es modifiquen i que porten a l'empresari a tirar pel dret i decretar acomiadaments. Tampoc creu Del Rey que hi hagi d'haver ningú que impedeixi a l'empresari canviar altres circumstàncies laborals, com canvis d'horaris o de cadena productiva -que, dit, sigui de passada, haurien de ser competència exclusiva seva i, en tot cas, les garanties judicials intervenir, a posteriori en el cas d'abús, però no quan la situació fos justificada.

 Finalment, també ha assenyalat el "desastre" que significa la legislació actual en els acomiadaments "improcedents" per "indisciplines" o "absentismes" perquè "es queda a mig camí" a l'hora de fer valoracions. O de la despesa dels acomiadaments, tema en el qual ha criticat la visió "perifèrica" dels jutges quan analitzen realitats -no contemplen més que alguns factors perquè desconeixen la realitat del moment de l'empresa-, i en el que també ha reclamat que no es tracti igual a l'emprenedor de la que en diríem petitíssima empresa que al de la multinacional. El primer hauria d'estar "temporalment lliure" del marc jurídic tancat de les empreses, a fi de poder gestionar millor la seva realitat.