"Mas hauria de posar en primer lloc l'economia i la crisi"

28-09-2009

Afirma que Zapatero parla d'economia "com un predicador"

Joan Hortalà (Barcelona, 1940) ocupa ara la presidència de la Borsa de Barcelona, després d'una trajectòria política molt dilatada. Va ser conseller d'Indústria de la Generalitat entre el 1984 i el 1987. Després, va ser elegit secretari general d'ERC, fins que el va substituir Àngel Colom el 1989. Ocupa la càtedra de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona des de 1965. És a dir que, de crisis, hi entèn molt.

Com explicaria, de manera molt resumida, l'actual crisi econòmica mundial?

Jo sempre dic que la teoria econòmica més antiga del món és la història bíblica dels 7 anys de vaques grasses i els 7 anys de vaques esquelètiques. Portàvem uns anys de gran expansió. L’eufòria de l’economia real es transmetia a la financera, i la de la financera a la real: el mecanisme de transmissió era el crèdit, que era molt barat. Però tot va petar per la bombolla immobiliària als Estats Units, que havia estat molt grossa. Així va venir una crisi de primera magnitud. L’atzucac financer va passar a l’economia real per la restricció del crèdit.

I mentre passava tot això, ¿quina resposta es donava a Espanya?

Espanya tenia una bona regulació bancària i el Govern tenia la constància que els condicions de solvència de la banca eren bones. I el Govern es va dedicar, amb contumàcia, a dir que aquí no passava res.

Es va negar la crisi?

Sí, es va negar i no es va prendre cap mesura. I això, quan a Espanya hi havia una crisi immobiliària de molta més consideració que als Estats Units. A Espanya hi ha quasi 1 milió de pisos sense vendre, el mateix nombre que als EUA, que és molt més gran. Però es va dir que la culpa de tot era dels americans.

Zapatero mentia quan deia que era una crisi importada?

La crisi financera és importada, però la crisi immobiliària és nostra, i pitjor que l’americana. A Espanya hi havia una crisi immobiliària de cavall i van arribar les conseqüències d’una crisi financera internacional. Per raons politiques, es va negar. I als que denunciaven que les coses no anaven bé, se’ls acusava de no ser patriotes. Tot plegat ha repercutit a l’economia real, de la manera que repercuteixen sempre les crisis a Espanya: al contrari dels països de l’entorn, que ho paguen amb descensos de la producció, a Espanya hi ha descensos de l’ocupació i més atur. El PIB cau un 3% a Espanya, i a Europa un 6%. Però l’atur a Europa és al 9% i Espanya al 18%.

Per què? No hauria de ser l’augment de l’atur proporcional a la caiguda del PIB?

L’economia espanyola té unes característiques de rigidesa estructural que els altres països no tenen. I no s’han abordat les reformes que caldria, perquè serien impopulars. I aleshores, ¿què succeeix? Tenim en mercat laboral rígid , un mercat energètic ineficient, un mercat de les comunicacions disfuncional, un mercat de les administracions públiques molt encarit… Calen reformes estructurals, que altres països ja han fet. I no es tracta només d’abaratir l’acomiadament, sinó de reestructurar el mercat laboral perquè sigui més flexible. Que sigui més fàcil la sortida, però també l’entrada. El que retardarà la recuperació espanyola són tres coses. 1.- Les reformes estructurals no s’han fet. 2.- Un sector immobiliari molt pitjor que a la resta de països. 3.- Endeutament públic i privat molt més gran que a la UE. Això és que el alenteix la recuperació.

S’apunta de vegades una paradoxa. Els empresaris es queixen de rigidesa del mercat labora, però l’atur augmenta vertiginosament...

No és una paradoxa. La rigidesa dóna això. La flexibilitat fóra que hi hagués gent que pogués entrar i sortir amb facilitat del mercat laboral. Ara no hi ha aquesta possibilitat.

S’ha parlat de la necessitat d’una nova versió dels Pactes de la Moncloa per sortir de la crisi. Què en pensa?

Si es volen fer reformes estructurals, només és possible si hi ha consens. Cap govern voldrà assumir el cos de la impopularitat d’una reforma estructural. Per al dia a dia no cal res semblant als Pactes de la Moncloa. Per fer reformes en profunditat, sí.

Doncs el president Zapatero no sembla tenir cap interès en aquest tema...

Zapatero viu en un món propi. Sembla molt tancat en ell mateix, molt il·luminat. Veu la crisi amb una percepció pretesament ideològica, amb la qual té una gran preocupació per les actuacions de tipus social. Però els recursos són escassos, i no pots tenir-ho tot i de tot. Per cal, cal prioritzar i elegir. Si tries despesa social, has de renunciar a taxes de creixement econòmic: és depesa social, però no productiva. Tot el que es treu a l’economia productiva, retarda el creixement. I ara augmentarà els impostos.

Té sentit, una pujada d’impostos en aquest moment?

Crec que no. Quant a la despesa pública, s’ha incidit sobre la despesa social, però no sobre la productiva. Ha estat una equivocació. Ara es volen tocar els impostos, i crec que això és un error.

A més, Zapatero ha llençat molts globus sonda sobre la pujada. Ha generat incertesa...

Sí. I no hi ha res pitjor en economia que la incertesa. Fa impossible que els agents econòmics prenguin decisions correctes. La credibilitat del govern és el primer factor perquè funciona qualsevol política econòmica. La meva crítica al Govern va més per la manca de credibilitat que pel contingut de les mesures.

El contingut sempre té un tuf de demagògia d’esquerra populista: fer pagar més als rics, la solidaritat, etcètera...

Això té a veure amb una manera d’actuar de molta sensibleria. Zapatero utilitza un llenguatge poc adequat. Té més característiques de predicador que no de científic social o de polític seriós. És de trona, de parròquia.

Jordi Sevilla va dir que Zapatero no sabia economia, però que podria resoldre-ho amb dues tardes. Ha tingut aquestes dues tardes?

Segurament no les ha tingut, i potser amb dues tardes no n’hi hauria prou. És evident per la manera que s’expressa i per la terminologia que utilitza que Zapatero no és un expert. Al començament, Aznar també tenia llacunes importants, però en va aprendre i em consta que va fer un esforç. No sé si Zapatero l’ha fet, però la invocació permanent a connotacions ètiques i morals dins de l’economia posa de manifest la manca de coneixements.

El Govern català té competències per actuar contra la crisi?

Les competències macroeconòmiques són dels governs estatals. Però òbviament es pot contribuir. Per exemple, alleugerir càrregues impositives, incentivar oficis, orientar la projecció comercial a l’exterior. Ara es projecta més l’entitat política que la comercial.

Sigui com sigui, aqueta crisi pot perjudicar al Tripartit?

El partit de govern té, en general, un plus al seu favor. Però si l’economia va malament i la percepció de la gent és negativa, és un llast molt important per qualsevol govern. Unes eleccions en un moment de crisi perllongada com l’actual poden anar-li malament al govern. La crisi pot passar factura al Tripartit.

Com veu aquest any preelectoral?

Molt mogut. Per exemple, amb persones que volen començar…

Es refereix a Joan Laporta? Què li sembla?

Bé, però hauria de tenir la clarividència de no barrejar el Barça amb els seus projectes polítics. Ara: si vol fer política favorable a Catalunya, em sembla bé. Endavant.

Com porta CiU la seva tasca a l’oposició?

Bé. En aquets moments, CiU està en dos fronts. 1.- En el terreny de la radicalització nacionalista, que s’està donant a Catalunya amb intensitat. 2.- El front de l’economia. Entre la radicalització política i l’empitjorament econòmic, jo crec que la gent, quan hi pensa, sovint està mes preocupada per la crisi. Primum vivere, ende philosophare. Crec que el component caòtic de l’economia hauria de tenir una mica més de manifestació del que darrerament té.

Artur Mas hauria de parlar menys d’Arenys i més de crisi?

No cal que Artur Mas oblidi Arenys. Al partit hi ha molta gent que hi està a favor. Però ho ha de fer-ho en exclusiva. Tal com estan les coses, les preocupacions genèriques de la gent van més per un altre costat, i  Mas hauria d’atendre altres coses. Mas hauria de posar en primer lloc l'economia i la crisi. Hauria de parlar d’economia i nació (per aquest ordre), enlloc de de nació i economia.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO