"A Catalunya, el sentiment anti economia de mercat és molt fort"

05-10-2009

L'ex director de l'FMI afirma que Zaparero ha improvisat en les mesures anti-crisi

Joaquim Muns (Barcelona, 1935) és doctor en Economia i professor universitari. En el seu amplíssim currículum, destaca que ha estat director executiu de l'FMI (Fons Monetari Internacional) i també del Banc Mundial. És membre adherit de la Fundació Catalunya Oberta i té idees molt clares sobre l'actual situació de l'economia, que exposa en aquesta entrevista.

Quin és l'origen de la crisi econòmica mundial?

Els excessos del sector financer, i molt especialment als Estats Units i en relació a les hipoteques subprime. Quan es va aturar l'augment dels preu de les cases, va començar a ensorrar-.se tot l'edifici d'apuntalament d'uns productes financers amb els altres. I tot plegat es va anar estenent a la resta del sistema financer i a l'economia productiva.

Les darreres dades de França, Alemanya i els Estats Units són positives. Estem sortint de la crisi?

Les dades demostren que s'ha tocat fons. Aquelles pors de col·lapse del sistema financer que hi havia ara fa un any no s'han confirmat. Les mesures mastodòntiques de les Administracions hi ha tingut molt a veure. Els governs i els bancs centrals han abocat unes quantitats immenses de diners a l'economia. Això ha donat liquiditat al sistema, i els governs s'han fet càrrec de les insolvències. Per això ara hi ha països que creixen...

Això vol dir que les mesures dels governs han estat correctes?

Ja ho veurem. Els estímuls han ajudat molt l'economia. Per la mateixa regla de tres, un es pot preguntar què passarà en el moment que tots aquests ajuts públics es retirin. I aquets és el gran problema: saber què passarà en el moment que s'hagin de retallar i treure els estímuls. Cal tenir-ho present: hi ha una certa dosi d'artificialitat en el que està passant. Crec que cal ser prudents i no tocar les campanes encara.

Sigui com sigui, Espanya queda al marge dels brots verds. La setmana passada, l'FMI situava Espanya com l'únic país que seguirà en recessió l'any el 2010. Què ha tingut de diferent la crisi espanyola a d'altres països?

s'agreuja substancialment. Perquè la crisi de la construcció es materialitza en dues coses: augment de l'atur i creació de stock de vivenda acabada que pesa com una llosa sobre l'economia. L'stock és un enorme actiu improductiu i aturat.

És veritat allò que deia Zapatero que aquesta és una crisi importada?

Des del punt de vista financer és, en part, veritat. La meitat és nostra i la meitat importada. Des del punt de vista de la construcció, no: és tota espanyola. Per tant, globalment, la crisi podria ser importada en un 25%, però l'altre 75% es nostra. A França o Alemanya, que són els països que se'n surten millor i ja es recuperen, no hi havia la crisi immobiliària que hi ha a Espanya.

Com valora la reacció i les mesures del govern de Zapatero davant la crisi?

Ha estat una reacció mica poruga, poc definida. Amb moltes intervencions improvisades, barreges de mesures socials i productives. Jo crec que ha faltat un esquema clar del que es podia fer. No és que sigui una tasca fàcil, però hi hagués calgut un esquema clar, tècnicament fonamentat, d'actuacions anticrisi. Calia donar suport al sector financer, i això s'ha fet bastant bé. Ara bé: quant a l'economia no financera, hi ha hagut un embolic de mesures. Per exemple, els 11.000 milions d'euros dels ajuntaments al pla E. Enlloc de mesures per reforçar la competitivitat, que és el problema més gros que tenim, s'ha optat per mesures ràpides i vistoses, creadores d'ocupació, però només temporalment. Hagués sigut més bo dedicar els diners a escoles o a infraestructures duradores...

no són d'estímul de l'economia. No hi ha hagut una idea clara del tot del que s'havia de fer.

Amb la crisi van reaparèixer els profetes de l'esquerra, del post marxisme, parlant de refundar el capitalisme o afirmant directament que el capitalisme havia fracassat... Què en pensa, d'aquell fenomen?

Va ser una explosió d'afirmacions tòpiques que a l'esquerra li agrada dir. I a la menor ocasió s'aprofita per repetir-les un altre cop. Jo vaig escriure un article a la premsa contra aquesta mena de xerrameca tan poc tècnica i poc rigorosa. Hi va haver molta gent que va criticar el capitalisme, inclòs Nicolas Sarkozy. Però els que el criticaven plantejaven un joc purament a la contra. La veritat és que no hi havia cap proposta alternativa. Jo mai no he aconseguit esbrinar quin sistema proposen les persones que critiquen el capitalisme i el sistema de mercat. Mai no ho he aclarit. Com que la referència del comunisme ja no és possible...

Bé. S'ha arribat a escriure que aquesta crisi podia ressuscitar el comunisme...

Sí, és veritat. Però això ja ha passat. És anecdòtic.

Però demostra una certa actitud de ressentiment o de negació de la realitat per determinats sectors de l'opinió o de la població...

Demostra que hi ha un sentiment latent anti capitalista i anti economia de mercat. Això sí. I molt marcadament a Espanya i Catalunya. A Catalunya hem de reconèixer que aquest sentiment és molt fort. A casa nostra tenim a les institucions partits d'esquerra radical, cosa difícil de trobar a qualsevol altre país europeu.

Obama i Zapatero coincideixen a apostar per un nou model productiu que anomenen "economia verda". Afirmen que és el futur i representarà un canvi de model. Què en pensa? És una idea sòlida?

Això és en gran part un eslógan. Perquè l'economia verda és només un enfoc de les inversions d'uns certs sectors. No es pot fer banca verda, per exemple. Es tracta d'uns sectors molt específics en els quals, a més a més, la inversió per obtenir rendiments és molt alta i la rendibilitat, per tant, és baixa. Tota l'economia verda està fortament subvencionada. Per exemple, el biodiésel, les plaques solars, etcètera. Per tant, si anem per aquest camí, el cost serà molt gran. Crec que l'ecologia és una preocupació que ha d'estar present, però la possibilitat de muntar tota una economia sobre l'ecologia és exagerada. Es pot incidir en el component ecològic de certes activitats, però la base de l'economia no es pot tocar massa. L'"economia verda" és com una titlla que es posa en una paraula: la paraula segueix sent la mateixa, però amb l'accent. El pas a parlar d'una Economia Verda, no el veig.

Amb la crisi, el canvi climàtic ha quedat en segon terme de l'agenda mundial. Què en pensa?

És un tema que està latent des de fa molt de temps. Hi ha qui ho veu clar i qui no ho veu tan clar, perquè els canvis climàtics són complexos i difícils de definir en períodes de temps curts. Hi ha problemes climàtics, però s'han d'afrontar de manera raonable, sense dogmatismes. Cal tenir una actitud de tensió, de precaució i d'interès pel tema.

Què li ha semblat l'actuació de la Generalitat davant la crisi?

La gran tasca dels governs es posar les bases perquè les economies puguin tenir dinamisme. La Generalitat ha fet algunes coses discutibles, com per exemple els ajuts al sector de l'automòbil. Per què no es podria ajudar a altres sectors? Però, en general, la incidència és escassa. Què pot fer una institució tan petita com la Generalitat davant d'una crisi tan enorme?

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO