"Els conservadors són Hereu i el PSC. Perquè manen fa 30 anys"

12-10-2009

El líder convergent confia en les enquestes, segons les quals podria aconseguir l'alcaldia de la capital catalana

Xavier Trias (Barcelona, 1946) ha estat conseller de Sanitat i de Presidència de la Generalitat i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats. Ara presideix el grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona. Després d’obtenir uns excel·lents resultats a les eleccions municipals del 2007, Trias es prepara per desplaçar Jordi Hereu de l’alcaldia de la capital de Catalunya.

Fa pocs dies, una enquesta d’El Periódico donava Xavier Trias com a vencedor per davant de Jordi Hereu, si ara hi hagués eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. És una dada important?

És ell primer cop en 30 anys que un diari dóna per vencedor un candidat de CiU. A nosaltres no ens agafa per sorpresa, perquè ja teníem enquestes internes que ens donaven guanyadors els darreres mesos. Es confirma una cosa que sabem: estem en el bon camí. La gent percep que cal un canvi, i que el canvi ha de venir per l’equip de CiU i per Xavier Trias. En les properes eleccions, hi haurà la sensació que caldrà triar: o Trias o Hereu.

Suposant que vostè fos el candidat més votat, ¿quina seria la seva política de pactes per arribar a l’alcaldia?

Els socialistes expliquen que pactaré amb el PP, per fer por. Diuen que guanyarà la dreta. O que l’electorat conservador esta mobilitzar. Però jo dic que els conservadors a Barcelona són els que manen des de fa trenta anys: son conservadors perquè no volen perdre la cadira. L’endemà de les eleccions, es valoraran els resultats. D’entrada, podria governar en minoria: es una possibilitat que sempre hi ha en un ajuntament.

Contempla la possibilitat d’un pacte estable amb el PP a l’ajuntament?

Jo no deixo de contemplar pactes amb ningú. Jo sempre dic: no aniré al notari ni faré coses d’aquestes. El que nosaltres hem de fer és una aposta programàtica. El meu objectiu es governar en minoria i donar entrada en el govern a gent molt diversa. Xavier Trias, com a alcalde, buscarà els millors. Col·laborarem amb persones, fins i tot d’altres partits, si son bones en la seva feina.

Diuen que a l’ajuntament socialista fins les rates tenen carnet del PSC. Hereu ha estat tancat, en aquest aspecte?

Sí. I més encara: crec que en ocasions els socialistes de l’ajuntament són sectaris. A més, l’ajuntament fa una cosa trista i poc democràtica: menysprear l’oposició. Fins i tot es nega a fer el que demana l’oposició, encara que guanyi votacions en el ple. Jordi Hereu ha actuat en sentit contrari a acords del pla en temes com l’AVE per la Sagrafa Família, la muntanya russa del Tibidabo o la gossera. Si governem, nosaltres farem cas de les opinions assenyades de l’oposició.

És possible un bipartit de CiU amb ERC?

Jo sempre dic que per què no. Un pacte exigiria dues coses bàsiques: una, que un govern és col·legiat, i que no passarà com ara, que Iniciativa contradiu l’alcalde del PSC en temes com l’Hotel Vela o amb l’exhibició o d’avions. Si hi ha decisions de govern, no val a desmarcar-se’n després. La segona qüestió: amb el pacte, cal decidir què faràs i què no faràs.

Jordi Portabella ha ressuscitat l’equidistància d’ERC. Ha afirmat que recolzarà la llista més votada, sigui de PSC i de CiU. Hi confia?

En aquest tema, en el senyor Portabella hi confio. S’ha adonat que la relació amb el PSC no li va bé. Per això va sortir del tripartit municipal. Malgrat tot, segueix votant els pressupostos al PSC, i crec que s’equivoca. Amb el que pot comptar Portabella és que nosaltres serem una gent molt lleial.

És possible un pacte amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona?

A la vida és possible tot, però hi ha coses que no tenen lògica. És a dir, si la gent vol un canvi, el canvi s’ha de produir.

Vostè descarta la sociovergència?

El que no descarto és col·laborar amb persones socialistes, si són vàlides. Amb les que hi ha ara al govern, no. Perquè cal que es visualitzi el canvi. La gent està cansat de la manera de fer d’Hereu i el PSC, de l’”ordeno i mando”.

El PSC sempre va criticar que CiU s’hagués identificat amb Catalunya. El PSC s’ha apropiat de Barcelona?

Sí, ha estat així. És evident. Amb Maragall, els socialistes van fer una transformació radical de Barcelona, que va funcionar i és un mèrit que jo reconec. Però des de fa uns anys ha perdut encant i il·lusió. I l’ajuntament s’ha convertit en una gran maquinària de governar. Això crea un cansament. El senyor Jordi Hereu confon el partit amb el govern municipal. Hereu ha pres la decisió d’ocupar el govern de Barcelona des del partit. Amb la gent socialista més obedient. I és un gravíssim error.

Defensa Jordi Hereu Bels interessos de Barcelona davant dels seus companys de partit Montilla i Zapatero?

No. El que intenta Hereu sobre tot és no incomodar els governs amics. El senyor Hereu no s’enfronta mai a la Generalitat de Montilla. A Pasqual Maragall Felipe González li deia la gota malaia, perquè sempre incordiava i aconseguia moltes coses. Però ara Hereu no s’enfronta en res a la Generalitat ni amb Madrid. Casos com del caos de Rodalies o el tema de l’AVE són ben clars.

en el civisme. I no hi creuen, cosa que provoca incongruències. Per exemple: no es vol que la gent vagi sense samarreta o pugi al metro en biquini, però per la Mercè, el consistori cedeix un estand oficial a una associació de nudistes. Per exemple, una regidora anuncia que als grans esdeveniments no s’anunciaran begudes alcohòliques, però després una beguda alcohòlica és espònsor de la Mercè. Si el mateix que fa la norma no se la creu, és inaplicable. Un altre cas: a tots els parcs hi ha cartells que no es poden passejar gossos solts. Però després tothom ho fa i no passa res.

En termes de Montilla: ¿una cosa son les paraules i un altra els fets?

Hereu dicta normes sense tenir la voluntat de complir-les. I això és molt greu.

També segons una enquesta, un 90% de ciutadans vol que es regularitzi la prostitució...

El que la gent el que vol és que això bo estigui en el carrer com hi és ara. Perquè les noies que la practiquen són immigrades, il·legals i les dominen les màfies. Això, des del punt de vista dels drets humans, no es pot acceptar. No és tema de conductes morals, sinó de defensa de drets humans. Cal sancionar els clients que son a la via publica comprant serveis, més que a les prostitutes.

Seguretat ciutadana: un 80% de barcelonesos reclamen més policia. Fa falta?

Si. Hi ha un problema molt important. No de grans, sinó de petits furts, que generen una imatge i sensació d’inseguretat I mala imatge internacional, perquè els turistes surten tots robats. Cal més guàrdia urbana a Barcelona: com a mínim uns 1.000 agents més. I calen 1.500 mossos d’Esquadra més. El desplegament a tot Catalunya s’ha fet en detriment en molts casos de tenir més agents a Barcelona.

S’ha criticat també la policia de Barcelona per l’afany de recaptar.

Hi ha una obsessió recaptatòria i s’ha de replantejar les prioritats del que ha de fer la policia. Per exemple, a la sortida de les escoles es veuen guàrdies posant multes d’aparcament als pares, quan cent metres enllà hi ha gent que ven droga i no passa res.

Per acabar. Barcelona és una ciutat relativament poc endeutada. Vostè és partidari d’augmentar el deute?

Sí, si serveix per donar serveis i fer inversions. Es poden fer centres de dia, serveis sanitaris, vivers d’empreses i activitats que generin treball fix. El que no té sentit el Pla E de Zapatero: 284 milions d’euros per asfaltar carrers i arreglar voreres, llocs de treball efímers i de baixa qualitat.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO