"Jo no sé si Joan Laporta entrarà en política. El que sé, és que ho faria de conya"

09-11-2009

El professor de Columbia afirma que la gran solució per a l'economia és que hi hagi més llibertat

Xavier Sala-i-Martín (Cabrera de Mar, 1963) és professor d'Economia de les universitats de Columbia i Pompeu Fabra, on ha desenvolupat una tasca tan brillant que ja ha estat candidat al Premi Nobel. És autor de nombrosos llibre si articles científics, gran defensor del liberalisme econòmic, i ha estat consultor del FMI i el Banc Mundial. És patró de la Fundació Catalunya Oberta i forma part de la junta directiva del F C Barcelona.

El Barça tornarà a ser tricampió?

L'equip ha estat dissenyat per tornar a ser-ho. És la base de l'any passat, amb una peça millor, Ibrahimovic, i amb Txigrinski.

Com va la globalització del Barça?

Bé. És una de les coses que ha aconseguit Joan Laporta en aquests anys: donar-li al Barça projecció mundial i ingressos mundials. El Barça ha buscat el patrocini de la Unicef i ha entrat als Estats Units, Àsia, Orient Mitjà i a tot arreu.

Valdano va dir que el Madrid era global i el Barça es mirava el melic. Què li sembla?

Que a través del nostre melic, nosaltres veiem el món. Per a Valdano, global vol dir Espanya.

Quin club és més global, el Barça o el Madrid?

Si mires el nombre de seguidors o el nombre de samarretes venudes arreu del món, clarament és el Barça. El Barça, sense renunciar a les seves arrels, proclamant arreu del món que som catalans, sense vergonya ni renúncies, és universal. Forma part del ser catalans el respecte pels altres, siguin d'Albacete o del Japó. I volem que se'ns respecti en la nostra llengua i identitat. Els catalans som dels pocs pobles del món que, quan ens parlen en una altra llengua a casa nostra, responem en una altra llengua.

Això és un mèrit o una desgràcia?

No ho sé, però som així. Som gent educada.

És educació o és renúncia?

Jo ho faig per bona educació.

Vostè pot ser el candidat continuïsta de Laporta?

Jo seré a la candidatura continuïsta. Però no sé en quin lloc de la llista. Crec que s'ha aconseguit el millor, el més catalanista, el més global i més exitós Barça de la història. Crec que això ha de seguir i jo hi contribuiré.

I ni tan sols sabem si es presenta. Això clarament acolloneix a certes persones.

Entrarà Laporta en política?

Això li ho hauria de preguntar a ell. El que sí que està clar és que, si ho fes, ho faria de conya. És un home carismàtic, i que no s'arruga ni davant dels espanyols ni dels opressors de cap tipus.

Vostè podria entrar en política?

No.

Podria anar-hi de la mà de Laporta, en un moment determinat?

No. No m'interessa.

Tornarem a veure Sala i Martín, de periodista, fent entrevistes electorals a La Vanguardia?

No. Va ser una feina puntual. Jo no sóc periodista, sinó economista. Va ser una idea del director de La Vanguardia, i no tinc interès a repetir-ho: ja en tinc prou, van ser les entrevistes més famoses del diari.

Vostè és independentista?

Jo sempre he dit el mateix. Si mirem honestament com es dissenyen les fronteres en el planeta terra, no té cap sentit: sempre es fa a hòsties, enlloc de fer-ho votant. Jo, com a demòcrata i liberal, ho trobo espantós. I més que la ONU no reconegui el dret als pobles a triar les fronteres i, en canvi, reconegui un país després d'independitzar-se a través d'una guerra. Això és donar un missatge: feu guerres. Qualsevol territori del planeta que vulgui independitzar-se a través dels vots, tindrà el meu suport. Si això vol dir ser independentista, la resposta és sí, ho sóc.

Com veu l'independentisme català?

Per una banda, totes els persones que es diuen independentistes acaben perseguides i maltractades, es diguin Oleguer, Joel Joan o Laporta. Però, per una altra banda, els espanyols son tant cassurros que et treuen les ganes de ser unionista: boicot als productes catalans, que si oprimim als nens i els posem una pistola al cap perquè parlin català... Molts pensen que la gent que diuen tot això són uns psicòpates, que menteixen impunement. I hi ha el tema fiscal: la gent s'adona que aquí tenim problemes de calés. I són calés que no és que no produïm, sinó que se'ls emporten a Madrid. I si es veu que l'unionisme deixa de sortir a compte, la gent es farà independentista.

Jutgi'm l'acció del Tripartit. Primer, finançament.

S'han abaixat els pantalons. Primer ens van dir quan manessin els socialistes a Madrid aquí tot es resoldria. Mentida. Després, allò que aniríem a planta cara junts amb l'Estatut del 30 de setembre, i cinc minuts després, el PSC ja hi presentava esmenes. Després, hi van passar el ribot a Madrid, i el vam acceptar miserablement. I després, encara vam rebaixar les aspiracions, a 3.900 milions, que deia la Cambra de Comerç. I al final tot queda en una promesa que seran aquests milions en no sé quants anys... Hem anat reculant. I el que queda és un desastre.

Impost de successions?

És el que sempre ha sigut. El que passa és que hi ha altres autonomies que l'han rebaixat o suprimit. I això és el que jo en dic la bellesa de la competència. Una cosa que volem els liberals, és que hi hagi competència entre governs: perquè al final, el ciutadà hi guanya. Quan Esperanza Aguirre el suprimeix a Madrid, el que fa és que els pobles de la resta d'Espanya s'ho hagin de plantejar.

I no cal tenir pressa: el dia que s'acabi el petroli, ja s'encarirà sola.

Hi ha crisi del capitalisme?

No. El capitalisme sempre ha tingut crisis, forma part del sistema. Groucho Marx va dir que la principal causa del divorci és el matrimoni, i el principal causant de les crisis també és el capitalisme. El capitalisme sempre en té: va amunt i avall. Ara: el capitalisme ha fet més per eradicar la pobresa al món que totes les ONG del planeta juntes. Això és molt patent a la Xina o a l'Índia, per exemple. El capitalisme és un sistema, que, a llarg termini, dóna beneficis. Pensem en la qualitat de vida que tenim nosaltres i la que tenien els reis al segle XVIII. Per exemple, música, viatges, avions, ulleres, electricitat...

Al llibre de Ciutadania de la meva filla hi diu que cada cop hi ha més diferència entre rics i pobres. És cert? Es pot destruir aquest tòpic?

El científic és aquell que quan observa l'evidència és capaç de canviar la teoria. És un principi de Sherlock Holmes. El religiós, en canvi, és aquell que intenta canviar l'evidència si no encaixa amb la teoria. És el que passa amb la gent que controla el sistema educatiu amb una visió esquerranosa del món: els és igual el que diguin les dades i els científics. Ells tenen la seva fe i la mantenen: el capitalisme és dolent i els mercats són dolents.

Però hi ha dades?

Sí. És fals que augmentin les desigualtats. En els anys 70, hi havia 5.000 milions de pobres i 1.000 milions de rics, de l'OCDE. I els pobres no creixien. Des del 1975, dels 5.000 milions de pobres, 1.300 milions (Xina) comencen a créixer rapidíssamament, després 1.200 milions (Índia) també i a apropar-se, i 300 de sudest asiàtic. S'apropen a Occident. És evident que les distancies baixen. Per això vaig investigar el tema, vaig crear l'Indicador Mundial de les Desigualtats i vaig demostrar que disminueixen.

Quin futur econòmic té Catalunya?

No en tinc ni idea. El futur dependrà de com estructurem el país. I això variarà segons qui mana. De si ets independent o no. De si seguim amb la bogeria ecoprogressista de posar regles absurdes per protegir llangardaixos inexistents, o posem regles que permetin el creixement econòmic. Dependrà de les regles que ens posem nosaltres i, com que no sé quines seran, no sé cap a on tirarem.

Com anem, per ara?

Doncs som part d'un país, Espanya, que no ens estima i ens boicoteja sistemàticament. I pel que fa al Govern de Catalunya, les decisions que ha pres els últims anys han estat nefastes.

Què caldria fer?            

Hi hauria d'haver més llibertat. La gent no ho entén, però la bellesa del mercat és que quan la gent actua amb llibertat és enormement creativa. Mira el cas d'internet. Tu creus que un planificador, per molt que en sabés, hauria pogut desenvolupar totes les coses que es generen cada dia a Internet? Milions i milions de persones, cadascú individualment, fent coses creatives. La capacitat que tenen els individus quan els dónes llibertat és tan bèstia, que surt de tot. Restringir la llibertat és restringir la creativitat.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO