"El pressupost de Cultura és el que gasta Sanitat en ansiolítics"

16-11-2009

Afirma que els toros són un art i que a un catalanista pot agradar-li José Tomás

Antoni Vila Casas (Barcelona, 1930) ha estat un gran empresari farmacèutic que va fundar, el 1960, Laboratoris Prodes. El 1986 va crear la Fundació Vila Casas, dedicada preferentment a la promoció de l'art contemporani català, que compta amb museus a Pals, Torroella de Montgrí, Barcelona i Palafrugell. És patró de la Fundació Catalunya Oberta.

D'on li ve, el seu gust per l'art?

De molt petit. El meu pare tenia el costum d'anar a veure exposicions el diumenge al matí. Quan el pare va morir, encara jove, jo vaig continuar.

Era col·leccionista?

Col·leccionista, però de segells, més que de quadres. En va viure tota la família: quan ell va morir, vam vendre la col·lecció i vam tenir diners per pagar-nos els estudis a tots els germans. I encara en va haver per comprar-me a mi la primera farmàcia.

Quan va començar a comprar obres d'art?

Quan em vaig casar i vaig decorar el pis. I després vaig començar a comprar art contemporani perquè el necessitava per cobrir les parets de les meves oficines. I ho comprava jo, no l'empresa. A més, feia fer litografies per enviar per Nadal, i això em va posar en contacte amb molts artistes, a qui feia adquisicions. Aquest va ser el nucli de la meva primera col·lecció.

La idea de crear una Fundació, quan comença?

La tenia creada per temes de salut: objectivar les notícies sanitàries. Després em vaig retirar de la primera línia de l'empresa, i em vaig trobar que tenia molts quadres i obres d'art. No tenia parets per penjar-los a casa. Aleshores vaig pensar que la Fundació se'n podia ocupar i hi vaig afegir l'objectiu artístic.

És una persona afortunada, per haver-se pogut dedicar al seu hobby?

Jo he tingut sort. Amb la meva professió em vaig divertir i vaig guanyar diners. I ara, puc dedicar-me a la Fundació.

Digui'm les grans fites de la Fundació.

Vaig fer el primer museu perquè tenia una col·lecció d'escultures i no sabia on posar-les. Tenia una casa a Pals i hi vaig fer el museu d'escultura. I a partir d'aquell moment, em va entrar en neguit, i una cosa va anar seguint l'altra. I vaig, pas a pas: el Palau Solterra, l'espai VolART, 1 i 2, Can Mario a Palafrugell i ara Can Framis a Barcelona.

Les seves col·leccions són d'art contemporani català. Per què?

Per a mi era una manera de fer país: en el tema cultural hem no de buscar coses fora. Jo volia aixecar el to de la pintura catalana i generar autoestima. De jove, anava molt al museu del Parc de la Ciutadella, on hi ha ara el Parlament.

I ho vaig fer en edificis interessants: reconstruint cases emblemàtiques i restaurant-les.

Tenen el nivell els artistes actuals com Picasso, Miró o Dalí? Són tan bons?

El mercat de l'art ha canviat. Abans se centrava tot a París, que era molt a prop, i els catalans ho teníem molt fàcil. Ara hi ha altres centres importants i tot és més difícil i més dispers: París, Londres, Nova York i altres llocs. El centre d'opinió i de qualificació s'ha diluït... Sigui com sigui, els artistes catalans actuals són molt bons.

Potser els falta promoció?

Sí: falta promoció, en tots els aspectes. Però són bons.

Quins seran recordats en un segle?

N'hi ha molts. Per exemple, Amat, Plensa, Tàpies, Llena, Viladecans i altres. Això no vol dir que venguin molt, però són de primeríssima línia.

Em pot criticar l'actuació de la Generalitat en el tema de l'art?

Al Departament de Cultura no se li pot fer crítica, perquè té un pressupost molt petit. Cultura té el mateix pressupost que el que gasta el de Sanitat només en els ansiolítics. I hi entra tot: teatres, orfeons, cinema, llibres...

Cal que hi hagi més fons per a la cultura?

El que jo crec és que hi hauria d'haver més educació perquè la gent consumís cultura. Per què m'agrada a mi la pintura? Perquè de petit en vaig consumir. Les escoles ho han d'ensenyar: si no, no hi haurà consum després.

Hi ha desconnexió per part de l'art contemporani respecte al gran públic?

Les tendències que hi ha són molt difícils de canviar. Hi ha un moment que la figuració perd sentit, perquè hi ha altres coses. Per exemple, les retrats té molt més sentit que els facin els fotògrafs. El que passa és que el gran públic ho entén o no ho entén. Recordo una vegada que vaig anar amb el meu pare a una exposició de Picasso. No li va agradar gens i em va dir: "Això són ninots!" I enlloc de Picasso va comprar un Manolo Seguí a la Pinacoteca, que era un bon pintor de l'època, però no Picasso. De vegades, els grans pintors tenen un gust allunyat del que té la societat.

Si un quadre no m'agrada, no em suggereix res, no el compro.

Tenen èxit les seves exposicions?

Van cap amunt. Es nota l'esforç que es fa i la promoció i la informació sobre el tema. A les exposicions de la Fundació hi ha molta més gent ara que fa uns anys. I això vol dir que l'esforç d'educació, de mica en mica, va donant resultats.

Es justifica la intervenció pública a cultura en el fet que no dóna diners. Quin paper ha de tenir el sector privat?

La resposta és que la cultura pública, amb el pressupost que hi ha, poca cosa pot fer. Una cosa que sí que caldria fer com a estratègia es concentrar. Hi ha una cosa que em meravella: a tots els pobles de l'Empordà que conec hi ha establiments culturals. Ho fan les institucions públiques, ajuntaments, diputacions, Generalitat. El problema és qui ho omple i com es paga. I el que cal es definir el que es vol fer. Jo, per exemple, faig  pintura catalana contemporània.

Hi ha prou col·leccionisme?

No. Caldria estimular el col·leccionisme de les classes benestants catalanes. Perquè és important que hi hagi un mercat de l'art, i als museus no hi cap tot.

Vostè és afeccionat als toros? D'on li ve?

Els toros són un art. L'afició em ve de que, acabada la guerra, a casa teníem fàbrica de teixits, i venien els representants d'Andalusia. Els comercials li deien al pare: "Nos vamos a llevar a Antoñito a ver los toros". A la una del migdia, paella i pernil a l'hotel Oriente, i després anàvem als toros. Jo he vist torejar al Lavanda, al Manolete i al Domingo Ortega.

Què en pensa, del moviment antitaurí?

És absurd. El dret a decidir el té tothom. I el que no hi vulgui anar, que no hi vagi. A Catalunya hi ha hagut toros des de sempre. És mentida que els toros siguin un espectacle espanyol: a Catalunya Nord hi ha toros presidits per la senyera.

Es pot ser catalanista i que t'agradin els toros?

Sí, sense dubte. I fins independentista. Hem tingut toreros catalans, i bons.

Vostè ara va als toros?

No, habitualment. Però quan hi ha el José Tomás, aleshores sí. Per damunt de tot. Jo disfruto molt una corrida de José Tomás. Per a mi, es un art apassionant.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO