"Catalunya és el país de la UE amb menys responsabilitat dels elegits"

23-11-2009

Explica en una entrevista la proposta de Llei Electoral de la FCO, basada en el model irlandès

Agustí Bosch (L'Escala, 1963) és professor titular de Ciència Política de la UAB i investigador de la càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. Forma part de la comissió d'experts per a l'elaboració de la futura Llei Electoral de Catalunya i ha estat el redactor de la proposta sobre aquest assumpte promoguda per la Fundació Catalunya Oberta.

Què en pensa, del debat sobre les llistes obertes?

Està sobre la taula dels periodistes, però no vol dir que sigui un tema que preocupa a la societat. Els periodistes tenen la seva pròpia agenda.

Però fa pocs dies, Artur Mas també va treure el tema. Quins pros i contres tenen les llistes obertes?

Depèn de què vulgui dir llistes obertes. Si vol dir el que hi ha ara al Senat, que qualsevol pugui votar qualsevol cosa, em sembla un sistema una mica anàrquic. Una altra cosa són les llistes amb expressió de preferències, o llistes desbloquejades. Potser ja tenen una mica més de sentit: llistes de partit però, dins la llista, els votants tenen la capacitat de fer pujar o fer baixar els candidats. Una altra és el vot preferencial: no llista oberta, sinó que l'elector pot ordenar els candidats.

Es diu que aquests sistemes tenen com a avantatge que hi hagi més proximitat entre elector i elegit. És cert?

No és més proximitat, sinó més responsabilitat de l'elegit respecte a l'elector. És possible que l'elegit se senti personalment responsable de la seva feina, al revés de les llistes tancades, que l'elegit és responsable davant del partit. Quan hi ha algun tipus d'obertura, el ciutadà té coses a dir sobre qui és l'elegit, i aleshores aquest ha de ser responsable. Aquesta és la teoria: el que els anglesos en diuen accountability. És possible que augmentés amb llistes no tancades, però la responsabilitat té més a veure amb la cultura política que no pas en com es posen les creuetes. Si tens un país en el qual no hi ha cultura de responsabilitat, per més que obris les llistes, hi haurà poc efecte.

En aquest país no hi ha cultura de responsabilitat?

No, gens ni mica.

I aquí no existeix en absolut. Primer: l'electe passa comptes amb el partit. Segon: els ciutadans no voten (i això és empíric) en funció de la valoració que fan de la feina dels diputats o partits, sinó d'altres coses.

De quines?

De la ideologia, de la imatge que tenen del partit, de la campanya. Però no de feines o fets concrets. Si es fa una enquesta i preguntes al ciutadà si creu que tal partit ho fa bé o malament, i per una altra banda a qui vota, això normalment té una correlació estadística. A tot Europa. Aquesta correlació, el lloc d'Europa on és més baixa és a Catalunya. La gent vota amb independència de si el partit ho fa bé o no.

Servirien les llistes obertes per fer front a la partitocràcia?

Sí, perquè la capacitat del partit d'imposar candidats disminueix. Però caldria veure quina seria la capacitat de l'elector de conèixer candidats i, per tant, posar creuetes. Pot passar que no es coneguin candidats o que només es votin els que surten a la tele.

Segon gran tema. Barcelona i les altres demarcacions. La proporcionalitat.

No es tracta de proporcionalitat, sinó de prorrateig. La proporcionalitat és la similitud entre percentatge de vots i el d'escons. El prorrateig és la similitud entre el percentatge de vots i el d'escons per demarcació. És un tema calent a Catalunya, però no és un tema decisiu als sistemes electorals a qualsevol altre lloc del món. I és per ignorància. S'ha creat l'estereotip que uns vots valen més en un lloc que en un altre. Però el prorrateig actual és molt similar al d'altres països, i la desviació que dóna quant a escons és homologable al d'altres llocs del món.

Aleshores, el prorrateig no és un problema?

Jo el que veig com un problema és la insistència de molts polítics i de determinats medis de comunicació en aquest tema. Però en si, objectivament, no és problema. Ni és un dels principals temes de discussió al món. Al món es discuteix sobre governabilitat, sobre responsabilitat, sobre forma de vot. El prorrateig és el sisè o setè tema.

Això és perquè la política catalana és molt tacticista i resultadista?

No, perquè tampoc no hi afecta tant.....

Però Maragall va guanyar en vots i va perdre en escons. D'aquí ve la consigna: "Un home, un vot".

Però és mentida. Entenc que a Maragall, després del 1999, li semblés tan important el tema. Però només a ell, pels seus interessos. Hi ha factors que influeixen molt més sobre els resultats que el prorrateig. Per exemple, la magnitud de les circumscripcions. Si en lloc de 4 en féssim 25, el PSC podria obtenir 10 o 12 escons més. A Catalunya hi ha una dèria per prorrateig perquè alguns partits hi estan obsessionats per una qüestió personal.

Darrerament ha aparegut com a referent el sistema alemany. En què consisteix?

Exerceixen dos vots. Banda esquerra de la papereta: candidats en circumscripcions uninominals d'estil britànic. Tenen 299 circumscripcions, petites, d'un diputat.

els de la dreta. El nombre d'escons es del vot a la llista de l'esquerra, i el nom dels diputats es determina en part pels noms de la dreta.

És aplicable a Catalunya?

Sí. Encara que abans l'havia descartat la comissió d'experts. Perquè els partits patits, arreu del món, tenen reticència a acceptar el sistema alemany: creuen que beneficia els partits grans i tendeix al bipartidisme. Per això no el vam recomanar.

Per què reapareix ara?

No per la comissió d'experts. Són alguns partits que creuen que estaria bé, i ho posen sobre la taula.

Hi ha qui diu que la Llei Electoral pot resoldre la desafecció. És veritat?

La llei electoral pot contribuir una miqueta molt petita. La base són els comportaments i la cultura política. Però la pregunta no és aquesta. La pregunta és si ens podem permetre, en la situació actual, passar de contribucions, per petites que siguin, a resoldre la desafecció. Segur que és poca cosa, però alguna cosa s'ha de provar quan ets amb l'aigua al coll.

Es pot aprovar abans de les eleccions de l'any 2010? Després de sis anys de discussions estèrils?

Tenim tendència pensar-nos que Catalunya es diferent. Però això passa arreu del món. Els sistemes electorals són d'una gran permanència. Alemanya va haver de perdre una guerra mundial per canviar el sistema electoral. Itàlia va haver d'empresonar la meitat classe política. Els sistemes creen un bloc de partits, uns que són afavorits i generen una forma de funcionar. Els partits creats per un sistema electoral són els que s'han de carregar el sistema electoral responsable de la seva creació? És evident que és difícil. Expectatives? Poques. Però no només a Catalunya. A Espanya, França i a tot el món. A la Gran Bretanya porten més de 100 anys discutint si canvien.

Em que consisteix la proposta que vostè va elaborar per a la FCO?

Jo vaig fer la part tècnica: els criteris els va establir la Fundació. El criteri és la responsabilitat política: el fet que els elegits se sentin propers als ciutadans i que retin comptes sobre la seva feina. El que més ho afavoreix és el britànic, però seria inconstitucional. Quin és el sistema que s'hi acosta més? L'irlandès. L'elector agafa els candidats d'una circumscripció i els ordena. Els candidats surten elegits personalment en funció del nombre de números 1 que tenen. Hi ha candidatures de tots els partits i són circumscripcions petites, que donen entre 3 i 5 escons. A més a més, hi ha un repartiment proporcional per partits.

(Per llegir el text complet de la proposta de la FCO i Agustí Bosch, cliqueu aquí).

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO