"Ha faltat voluntat empresarial de fer TV privada en català"

25-01-2010

Afirma que la televisió a Catalunya necessita un equivalent privat al que ara és RAC-1 en ràdio

Mònica Terribas (Barcelona, 1968) es va llicenciar en periodisme a Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Stirling (Escòcia) amb una tesi que copmparava programes de les televisions catalans i escocesa. Ha estat presentadora d'un programa de prestigi i referència com La nit al dia, i ara és directora de TV3.

TVE ha deixat el 2010 d'emetre publicitat. S'han aixecat veus per veure si TV3 segueix l'exemple. És possible? Tindria sentit?

Catalunya no ha d'imitar l'exemple de Madrid, perquè al seu ecosistema audiovisual no hi ha un sector privat com el de Madrid. Si volem una televisió competitiva que preservi la llengua i la identitat, necessita els recursos i la capacitat competitiva que li dóna publicitat.

Quines diferències hi ha entre TV3 i TVE com a serveis públics?

En els 26 anys que porta, TV3 ha marcat una línia de servei públic claríssima. Tant pel que fa al rigor informatiu (d'explicar explicar Catalunya al món i el món a Catalunya), com en el terreny de l'entreteniment de qualitat i crític, ha marcat uns formats i una innovació que TVE no ha fet. Per exemple, Polònia i Crackòvia, o entreteniment amb valors, com Casal Rock. TV3 ha incorporat al seu un adn determinades línies. Per exemple, no s'ha creuat mai la línia de fer entreteniment amb la vida privada de la gent. Per exemple, no fer uns informatius on predominin els successos. I no utilitzar l'opció del 33 com a segona cadena generalista, com ha fet la 2.

Quin sentit té la nova programació del Canal 33?

És una reordenació, pensant en l'apagada analògica. Cal veure com posicionem els continguts seus culturals i esportius (en esports minor¡taris). Cal veure com fem el salt a la TDT, i mentre reordenem les seves peces: continguts de cultura, esports i experimentació.

Pot acabar desapareixent el 33?

Ha d'estar clarament identificada la seva aposta, en les dues línies, de cultura i d'esports. S'ha de desdoblar i buscar una formula que sigui sostenible. Que no desatengui la cultura ni l'esport.

La llengua és un valor i una columna vertebral de TV3. Com estan les relacions amb el País Valencià?

La clau és que nosaltres tenim tota la voluntat d'arribar a un acord: que TV3 es vegi allà, i Canal 9 a Catalunya. I ho hem fet: al segon múltiplex de TVC hi ha Canal 9. No ens fa por que es pugui veure a Catalunya. Però no hi ha reciprocitat: no hi ha la mateixa postura al País Valencià. El que hi ha és aturat a les hostilitats: no s'han tancat nous repetidors, però no s'han reobert els que hi havia. I aquí hi ha un factor on influeix l'Estat: perquè si no posa els múltiplex per al País Valencià, no es pot materialitzar que hi arribi TV3. Quan hi hagi espai, no hi haurà excusa.

La culpa és de la Generalitat Valenciana o és del govern de l'Estat?

Jo crec que són culpes diferents. L'Estat no vol donar més múltiplex a les comunitats. Si això no fos així, a la Generalitat Valenciana li seria més difícil negar-se a la reciprocitat. Mentre no es doni l'espai, té una excusa per negar un canal a TV3.

Amb el canvi de govern, ha canviat el mapa del temps d'Euskal Telebista. Pot canviar el de TV3?

No, per molts motius. Sempre l'hem fet així, el temps. És un servei que fem als territoris on es parla la nostra llengua i que ens veuen. Per tant, és en interès seu que expliquem el temps que hi farà. És la nostra audiència: ens veuen a les Illes, a la Catalunya Nord, a la Franja i al País Valencià. No hi ha cap raó perquè aquest mapa, que respon a una realitat lingüística i històrica, deixi d'existir.

satisfets del nivell de la llengua a TV3. Ni del nivell d'autoexigència i consciència lingüística dels professionals. Creiem que s'ha perdut consciència lingüística. I això és molt greu, en professionals de la comunicació. La davallada de l'autoexigència és una causa de la davallada de la qualitat: si els professionals no són conscients, no avançarem.

Quines solucions es poden plantejar?

S'ha de corregir per consciència col·lectiva. És una feina dura, perquè tenim una generació de professionals que ja ha viscut una hegemonia absoluta dels mitjans de comunicació en castellà. Perquè avui és més majoritari el castellà que als anys 80. Malgrat que a les escoles facin immersió en català, els nens tenen una oferta en castellà molt superior a la del català, on només hi ha el Super 3.

Després d'uns anys difícils, el 2009 ha estat un bon any en audiència per a TV3. Quines perspectives hi ha?

No s'ha de ser cofoista. El 2008 vam començar a recuperar. Els anys anteriors s'havia perdut audiència, i a mi no em preocupava tant l'audiència com ala referencialitat. És a dir, que TV3 fos la cadena de referència a Catalunya. En això, la recuperació dels informatius ha estat fonamental. Ara els TeleNotícies estan liderant de sobres la informació a Catalunya. I ser líders és fonamental per una qüestió de país. Si no som la televisió que més influeix a Catalunya, hi ha tota una realitat cultural, lingüística o política que desapareix. Si David Bisbal no surt a TVE, anirà a La Sexta, o Cuatro, o Tele5, o on sigui. A Catalunya, Els Manel, si no són a TV3 no tindran cap finestra. Avui, la promoció cultural funciona per la imatge, i TV3 ha de ser referent, perquè darrere nostre hi ha una realitat. El 2009, hi ha un fet més important fora que TVC tingui el lideratge de canals (suma de TV3, Canal 33 i temàtics). El més important és que TV3 al 2009 només ha perdut 4 dècimes d'audiència, mentre Tele5 ha perdut 3 punts. I com Tele 5 els altres. Hem estat capaços de retenir la nostra audiència, en un moment de fragmentació i competència molt dura.

Fa 10 anys, TV3 i el 33 sumaven el 30% de l'audiència. Ara, totes les cadenes en català a penes arriben a un 20%. Estem en un procés de minorització...

Jo no ho veig bé, perquè quan hem tingut l'oportunitat de tirar endavant una televisió privada en català, i el Grup Godó en té la llicència, no s'ha fet de manera convençuda i arriscant-hi. No ho veig bé, perquè si tot depèn del sector públic, i a damunt hi ha lleis que restringeixen la capacitat competitiva, i l'agressió dels sector audiovisual a Espanya acaba influint al sector a Catalunya, i els empresaris no aposten per la tele privada en català, serà molt difícil mantenir el català. Perquè no hem de pensar que el sector públic és l'únic que ha d'aguantar la nostra cultura i el nostre país.

Per què no hi ha un equivalent a RAC-1 el televisió?

Perquè no hi ha hagut voluntat empresarial per tirar-ho endavant...

És viable? Perquè la tele és més cara que la ràdio....

Bé hi ha empresaris catalans que tenen accions a cadenes espanyoles, no? Si hi ha voluntat de fer una empresa de televisió en català potent, hi ha empresaris que han fet negocis a fora i tenen ambició. Què els impedia tirar endavant una cadena privada de televisió en català? Hi ha una empresa com Planeta, per exemple, o una altra com Mediapro, que aposten per televisions estatals en castellà.

Està fallant en sector privat, aquí?

Jo crec que sí. És a dir: ara celebrem que RAC 1 ha fet deu anys i és una radio que està madura: s'ha posicionat molt bé i ha superat Catalunya Ràdio. Això és una gran notícia per a la ràdio, perquè el mercat és majoritàriament en castellà. Però així com s'ha fet això amb la ràdio, en televisió no només no hi ha una aposta clara sinó que, a damunt,

es cregui el nostre sector... Que es cregui la llengua i que es comprometi amb la cultura, amb el país i que no busqui només la influència i el poder econòmic a fora.

Fa temps, Joan Majó va donar la culpa de les baixes audiències de TV3 a la immigració. Què es pot fer perquè els immigrants vegin TV3?

És evident que la immigració llatinoamericana, la primera tele que consumirà serà la que és en castellà. Després, amb els anys, serà més fàcil que vegin TV3. Aquest procés hi és i l'estem passant. Però cal tenir present que no s'ha de captar aquest públic fent estratègies artificioses o sacrificis lingüístics.

Joan Ferran parla de la "crosta". CiU també protesta contra TV3. Per què TV3 és al mig de totes les baralles polítiques?

Hi ha una dita castellana: "Todo es verdad o es mentira, depende del color del cristal con que se mira". En tot cas, si partits del govern i de l'oposició ens tenen a l'ull de l'huracà, això és el millor senyal possible: significa que estem actuant amb independència. La nova llei que en regula el funcionament de TV3 ha deixat un panorama més independent del poder polític del que hi havia abans.

TV3 s'ha despolititzat del tot? O ha quedat mig camí?

TV3 s'ha desgovernamentalitzat. Té una estructura organitzativa que no permet que el govern de la Generalitat, sigui quin sigui, hi mani. Això no vol dir que TV3 estigui despolititzada. Vol dir que el president de la Generalitat no nomena a dit el director general. No hi ha corretja de transmissió entre el Govern i TV3. Això fa que el govern i l'oposició ens critiquin. Fantàstic. Uns dies tindran una mica de raó, uns altres no en tindran gens. Nosaltres ens equivoquem: cometem molts errors, i hem de reconèixer-los. Uns diuen que som crosta, altres espanyolistes? Es curiós que hi hagi dues interpretacions tan diferents d'una mateixa realitat. La picabaralla política fa molt de temps que dura, i la classe política hauria d'entendre que vetllar per la independència i la salut dels mitjans públics no significa dir-los el que han d'explicar els informatius.

Cada cop que hi ha comicis, torna a aparèixer la polèmica dels blocs electorals? Quan es resoldrà el problema?

No té pinta de resoldre's. Fora bo que hi hagués una nova Llei Electoral, i que aquesta qüestió hi fos present. L'opció dels blocs electorals no és majoritària als països europeus, ni de bon tros. Només a França hi ha blocs, i el consell de l'audiovisual francès admetia que no és una bona solució. Però abans que hi hagi Llei Electoral, és difícil que es resolgui.

El mirall de les televisions públiques és la BBC. Què ens fa falta per tenir una BBC catalana?

No vull fer cofoisme, però els catalans podem estar bastant contents dels mitjans públics que tenim. Jo m'he trobat una gran herència. I destacaria dues coses. Una, que els professionals haurien de ser més autoexigents: ens agrada molt protestar i poc autocriticar-nos. L'exigència de la independència, ha d'anar vinculada a la capacitat d'autocrítica. I dues: com a país, el Regne Unit se sent orgullosíssim de la seva TV publica. Son molt conscients del paper vertebrador i de responsabilitat social que té la BBC. I a Catalunya falta consciència d'això. Se la massacra molt, però no se li dóna valor. Crec que cal que hi hagi aquest orgull, perquè sinó la TV privada l'acabarà minoritzant i portant a un carreró sense sortida.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO