La polèmica d'Ascó torna a posar damunt la taula el debat nuclear

31-01-2010

Després de les batusses preelectorals d'Ascó, caldrà plantejar-se un debat serè i pragmàtic sobre el futur de les nuclears

Les cròniques locals diuen que l'any 714 el moro Mussa va passar per Ascó, li va agradar i va instal·lar una residència reial al castell que dominava la localitat. Han passat els segles i ara, del castell, en queda ben poc: la silueta d'Ascó està associada a una torre que no és d'un castell precisament: l'enorme gran planta de refrigeració de la central nuclear. Una imatge que ha centrat l'actualitat els darrers dies i seguirà fent-ho: la polèmica pel magatzem nuclear d'Ascó no ha fet sinó començar. I en aquest reportatge, CATALUNYA OBERTA intenta oferir-ne les claus.

1.- Una esquerda al Tripartit.

2.- Una esquerda entre la Montilla i Zapatero.

3.- Montilla i la llei del "magatzem nuclear".

4.- Més enllà d'Ascó: i si engeguem el debat nuclear?

1.- Una esquerda al Tripartit.

Malgrat que portava mesos gestant-se, la polèmica sobre la possible instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus, també conegut com a cementiri nuclear, no va esclatar fins diumenge passat, 24 de gener. Aquell dia, els líders d'ICV i ERC, Joan Herrera i Joan Puigcercós, es van manifestar pels carrers d'Ascó contra l'MTC i van demanar que el president José Montilla es pronunciés contra el projecte. Al Tripartit (malgrat que ja estan acostumats a les discrepàncies internes) van saltar totes les alarmes. Algunes fonts indiquen fins i tot que Puigcercós va arribar a dir que Ascó podia ser un motiu de trencament del govern català més que no pas la sentència del TC sobre l'Estatut.

El tema s'havia començat a coure dies abans. El Govern central, que té les competències en la matèria, havia demanat als ajuntaments amb instal·lacions nuclears que presentessin la seva candidatura a allotjar l'MTC, que haurà de recollir en condicions de més seguretat els residus nuclears que ara estan dispersos per la geografia espanyola i francesa. En aquell moment només s'havia presentat la candidatura de Yebra (Guadalajara), però la localitat d'Ascó també hi estava interessada. L'alcalde de la ciutat, Rafael Vidal (CiU), que governa en coalició amb el PSC, ja tenia previst demanar la instal·lació del cementiri nuclear en un ple previst per dimarts, dia 26.

Per això la manifestació de dos dies abans va destapar la caixa dels trons. Problemes amb l'MTC i la seguretat nuclear? Segurament. Però el conflicte cal llegir-lo, sobretot, en clau política. Amb el tema d'Ascó, ERC i ICV hi van veure una oportunitat inesperada d'inflar pit i tornar a connectar amb un electorat desencisat. Pel que fa a Esquerra, ja fa mesos que totes les enquestes pronostiquen una desfeta, causada per la irritació de bona part del seu electorat pel pacte amb el PSC. Quant a Iniciativa, venia d'un parell de setmanes horribles amb tota la polèmica per la mala gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan, que va costar la vida a cinc bombers.

Tant Esquerra com ICV van veure a Ascó la gran oportunitat per agafar la iniciativa en un tema com l'antinuclear, molt connectat a la fibra sentimental dels seus militants. I es van llençar al carrer.

El problema era per a José Montilla i el PSC. El 2006, quan era ministre d'Indústria, Montilla havia promogut el VI Pla de Residus Nuclears, que contemplava la creació d'un MTC a Espanya. Ara s'havia d'oposar a que Ascó tingués una instal·lació que ell mateix havia preconitzat? A més, el 2008 el Parlament havia aprovat una resolució, votada per ERC, ICV i CiU, i també pel PSC, en contra de la creació d'un MTC a Catalunya. La situació era molt complicada, però José Montilla tenia molt poc marge de maniobra: deu el seu càrrec a dos socis minoritaris i díscols, sempre disposats a qualsevol cosa per practicar l'electoralisme. Es va veure ben clarament desembre passat, quan Iniciativa va fer passar per l'adreçador Montilla en la reforma de l'impost de successions. Montilla no pot, per simple qüestió numèrica, fer front als capricis dels seus socis.

S'havia obert una esquerda el Tripartit, però es Montilla va apressar a tapar-la. Després de molts dies de silencis clamorosos, Montilla va aparèixer dilluns a Antena 3 TV per mostrar la seva posició contrària a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó. Els arguments eren que Catalunya ja produeix el 40% de l'electricitat d'origen nuclear d'Espanya, que calia equilibri territorial i que no hi havia prou consens en la matèria. Un cop fetes les declaracions, al PSC van respirar tranquils: s'havia salvat el Tripartit.

Però a un preu molt alt.

2.- Una esquerda entre Montilla i Zapatero.

El preu era aquest: l'obertura d'una altra esquerda amb el PSOE. Montilla, un cop més, quedava en una posició incòmoda: entre l'espasa d'ICV i ERC i la paret (insalvable) del carrer Ferraz.

En efecte: no només el PSC està incòmode amb el debat nuclear. Al PSOE li passa el mateix, i pateix enormement entre les seves dues ànimes, la del maximalisme d'esquerra (antinuclear visceral) i la del pragmatisme de partit de govern (que demana gestionar el que hi ha i transigir-hi). El VI Pla de Residus aprovat el 2006, en temps de Montilla ministre, era una mostra de pragmatisme: ja que hi ha nuclears (encara que no agradin no es poden tancar), cal trobar la millor fórmula per fer-les més segures. Però el problema era concretar aquest pla. A Espanya en conjunt passa el mateix que a Catalunya: hi ha un debat territorial ben viu i unes zones que es consideren secularment maltractades, com Castella La Manxa.

I a Castella La Manxa hi ha Yebra, una altra localitat que opta a l'MTC. Però el president autonòmic, José Maria Barreda, amb molts menys escrúpols que Montilla, va mostrar immediatament la seva oposició al cementiri nuclear. El País va titular en portada: "Dos barons del PSOE s'oposen a acollir el nou magatzem nuclear". La tensió va pujar i el nacionalisme espanyol d'esquerra estava furibund: ¿com era possible que dos governs autònoms en mans del PSOE es rebel·lessin contra el govern central també en mans del PSOE? Coses del cabilisme, i un nou argument a Madrid contra la que veuen com a "excessiva descentralització" de l'Estat.

Per sort per a Montilla i Zapatero, no només ells portaven la polèmica nuclear amb incongruència. També el PP patia seriosos problemes. L'ajuntament de Yebra, que havia demanat l'MTC, està governat pel PP. A nivell de direcció espanyola, el PP es distingeix per una posició no contrària a l'energia nuclear. Però, ¿i Castella La Manxa? Maria Dolores de Cospedal, secretària general del partit a Espanya i candidata a la comunitat autònoma va patir d'un veritable atac d'esquizofrènia política. Quan pensava en la seva candidatura a Castella La Manxa, era contrària al cementiri nuclear a Yebra. Quan parlava en nom d'Espanya, hi era favorable.

També CiU va tenir dificultats inicialment a modular la seva resposta, perquè no practica un antinuclearisme dogmàtic. Però Artur Mas va saber trobar l'escletxa, confirmant la resolució del Parlament contra la instal·lació de l'MTC a Catalunya i obrint expedient contra l'alcalde i els regidors de CiU a Ascó.

L'esquerda entre el PSC i el PSOE és notòria. El Periódico titulava dijous passat: "El magatzem atòmic obre un altre pols entre el govern central i la Generalitat". El ministre Miguel Sebastián va rebatre els arguments de Montilla contra el magatzem nuclear, posant de manifest la tensió entre uns i altres. Tot plegat, era un nou entrebanc per a l'estratègia de José Montilla que, segons diverses fonts, estava intentant aproximar-se a Zapatero i al PSOE al tram final de la legislatura, sabedor que una bona harmonia amb el partit germà d'Espanya pot mobilitzar un electorat desencisat.

3.- Montilla i la llei del "magatzem nuclear".

Tanmateix, per entendre el problema cal recular uns anys. El 14 de desembre del 2004 va arrencar al Congrés, amb una moció que instava al govern a desenvolupar els criteris per a la construcció a Espanya d'un MTC. El juny del 2006, sota els auspicis del ministre José Montilla, es va aprovar el VI Pla de Residus Radiactius, que establia el procediment per a la construcció del magatzem nuclear el 2011. Els arguments eren sòlids: era més segur un sol magatzem nou, que no pas que cada central nuclear tingués el seu, ja antiquat. Els lectors interessats poden documentar-se àmpliament clicant en aquest document: Gestión de Residuos Radiactivos, editat pel Foro Nuclear. 

A això calia afegir el cost d'emmagatzemar residus a la central de processament de La Hague, a França. Els darrers lustres s'han pagat uns 630 milions d'euros perquè els francesos es facin càrrec dels residus generats després del tancament de Vandellós I. A partir de l'1 de gener del 2011, la pròrroga del contracte costarà 22 milions més a l'any. En aquest punt es nota la victòria del pragmatisme francès sobra el quixotisme espanyol: França cobra una milionada per residus nuclears i per venda d'electricitat d'origen nuclear. Tot plegat ho explicava magníficament Enric Juliana a La Vanguardia.

Per aturar la sagnia econòmica, calia tenir a Espanya un MTC i Montilla es va posar mans a l'obra. Va aprovar el VI Pla de Residus, i immediatament els ajuntaments situats a zones nuclears van estudiar les compensacions oferides pel Govern, que eren importants: 700 milions d'inversió, 300 llocs de treball nous, la creació d'un centre tecnològic i subvencions directes per als ajuntaments de la zona. Però hi havia entrebancs, malgrat tots aquesta avantatges: l'alcalde de Peque (Zamora) va rebre tota mena de pressions i persecucions quan va anunciar que estava interessat en el magatzem nuclear.

En conseqüència, altres municipis candidats van optar per actuar amb discreció. Així ho va fer l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, que va començar a preparar la candidatura i es va reunir dos cops amb José Montilla, el juliol i el setembre del 2008. El president de la Generalitat va acceptar que Ascó fos candidata i no es va plantejar fer-lo desistir, segons ha publicat La Vanguardia. Vidal també ho va explicar a Artur Mas, Joan Saura i Ernest Benach.

Tant CiU com el PSC sabien el que s'estava coent a Ascó i, quan va saltar la polèmica, se'n van desentendre. És fàcil entendre els motius: som a nou mesos de les eleccions i un debat nuclear improvisat només pot afavorir els interessos dels partits dogmàtics: Esquerra i Iniciativa.

4.- Més enllà d'Ascó: i si engeguem el debat nuclear?

Ara: el que sí que caldrà fer en el futur, passada l'ebullició electoral, és un replantejament seriós de la posició dels dos grans partits catalans en el tema nuclear, en clau de realisme i pragmatisme. Més enllà del debat puntual d'Ascó, el que queda clar és que Catalunya té pendent la reobertura del debat nuclear en uns paràmetres de serenitat, intel·ligència i absència d'apriorismes.

Aquest és un debat que s'ha reactivat els darrers anys arreu del món. L'amenaça del canvi climàtic i la manca de continuïtat que pateixen les renovables (un país no pot aturar-se perquè no bufi el vent) han portat a un renaixement de l'energia nuclear, amb nombrosos projectes a països d'arreu del món, des de Finlàndia a la Xina i el Brasil. El dogmatisme antinuclear va de baixa i fins i tot un dels pares de l'ecologisme, James Lovelock, pare de la hipòtesi Gaia, ha afirmat que cal recuperar les centrals atòmiques per tal de no emetre més CO2.

Zapatero s'ha definit ell mateix en moltes ocasions com "el més antinuclear" del seu govern i manté una imatge de forta intransigència en el tema, però al PSOE hi ha veus bastant divergents. Potser la més cridanera és la de l'ex president Felipe González que, com que ja no mana i no tem perdre vots, pot dir el que pensa en veu alta. I el que diu és que cal reobrir el debat nuclear perquè, entre el canvi climàtic, i els riscos geopolítics de la dependència del petroli (països islàmics) i el gas (Rússia) Europa i Espanya no tenen cap altra solució.

Caldrà veure què passa en aquest assumpte. Per ara, val a dir que és difícil que la instal·lació del MTC acabi plantejant greus problemes a Catalunya, perquè el govern de Zapatero tindrà moltes altres possibles ubicacions damunt la taula. A última hora, a més d'Ascó i Yebra, s'han formulat set candidatures més: Zarra (València), Torrubia (Sòria), Sartervás del Campo i Melgar de Arriba (Valladolid), Albalá (Cáceres), Villar del Pozo (Ciudad Real) i Villar de Cañas (Conca). El ministre Sebastián en tindrà per triar i remenar.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO