Llei de vegueries: una polèmica artificial?

26-04-2010

El Tripartit força la màquina per aprovar vegueries i àrea metropolitana abans de la tardor

Fa un mes, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va oferir una dada per recordar: el 45% dels entrevistats no sabien el que són les vegueries i, entre els que ho sabien, la meitat hi estaven en contra. Les dades contrasten amb les presses que s'ha donat el Tripartit per intentar aprovar la Llei de Vegueries abans que acabi la legislatura. El rerafons del tema fa molt de tuf electoral. I és que Esquerra necessita desesperadament apuntar-se algun èxit de cara als comicis, encara que sigui al preu d'un canvi de cromos que al PSC li convé molt: la Llei de l'Àrea Metropolitana. Aquest informe presenta l'estat de la qüestió de les vegueries.

1.- Els detalls del projecte.

2.- Les presses del Tripartit. Vegueries i Àrea Metropolitana.

3.- L'oposició a Llei de Vegueries.

4.- Hi ha massa administracions a Catalunya?

5.- Els greuges territorials: d'Aran a Reus

______________________________________________________

1.- Els detalls del projecte.

En primer lloc, serà interessant fer un repàs al procés que ha portat a l'actual projecte de Llei de Vegueries.

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Va ser una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que va durar des del segle XIII fins al XVIII quan van ser substituïdes per corregiments arran del decret de Nova Planta del 1716. Una curiositat: la proposta de distribució en vegueries s'assembla molt més als corregiments de Felip V que a les vegueries medievals. El 1833, es van implantar les províncies.

Fa deu anys, el Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roda. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Es recuperava el nom de vegueria descartant el de regió, per la possible confusió amb les regions europees. S'equiparava la vegueria amb la província. A més d'algunes modificacions en el mapa municipal i comarcal, l'informe recomanava la creació de sis a vuit comarques noves, de sis vegueries i d'una sotsvegueria.

L'Estatut del 2006 va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia. Com a desenvolupament del text estatutari, va començar a preparar-se l'anomenada Llei d'Organització Veguerial de Catalunya, l'avantprojecte de la qual va quedar enllestit desembre passat i va ser aprovat pel Consell Executiu el febrer.

Hi haurà de set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre. Es preveuen els mecanismes d'organització i modificacions, així com la transferència de recursos des de les diputacions a les vegueries. Les vegueries, tanmateix, perpetuen l'actual desequilibri territorial quant a recursos i població. Només cal veure el següent quadre:

Les seus institucionals de les vegueries es preveuen a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, i es desconeix en quines ciutats es trobaran les seus de les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i la Central.

La llei també contempla com es farà la transició de províncies a vegueries. L'objecte és marcar el règim jurídic de la vegueria, preveure la divisió i regular la transició de les diputacions provincials als consells de vegueria. Inicialment es constituiran quatre vegueries que equivaldran a les actuals províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Posteriorment la vegueria de Tarragona es dividirà en la vegueria de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona i després del canvi dels límits provincials per part del Govern espanyol (si es dóna) es constituiran les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i la Central.

2.- Les presses del Tripartit. Vegueries i Àrea Metropolitana.

La Llei de Vegueries ha estat sempre una promesa amb la qual Esquerra Republicana ha fet molta demagògia. Amb el primer tripartit, Joan Carretero hi va donar un primer impuls, però de seguit es va veure que el tema causava aldarulls territorials, per una banda i, per una altra, incomodava al PSC. Els socialistes sempre han estat reticents a obrir el meló territorial, per manca de cultura política (les vegueries no formen part del seu imaginari) i per una altra qüestió molt pràctica: els interessa mantenir incòlume la Diputació de Barcelona, on exerceixen el poder des de fa trenta anys.

Joan Puigcercós, com a conseller, va començar a treballar-hi, seguit el mandat estatutari, però amb pocs resultats. El gran impulsor de l'actual llei ha estat el conseller Jordi Ausàs, ex alcalde de La Seu d'Urgell i persona que coneix bé les qüestions territorials. Tanmateix, el Tripartit estava dividit en torn a la qüestió i no semblava que anés a tirar endavant.

Però a finals del 2009 hi va haver una acceleració sobtada. La Conselleria va aprovar el projecte de llei, i poc després va passar el filtre del Consell Executiu. Què havia passat? Que ERC necessitava desesperadament la llei per apuntar-se-la electoralment i que el PSC havia acceptat impulsar-la a canvi d'una llei de l'Àrea Metropolitana, que seria la resurrecció de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) eliminada per Jordi Pujol el 1987.

A finals de març, es va fer al Parlament una marató de compareixences per aquest tema, que va provocar nombroses protestes i tensions. L'oposició va demanar 100 compareixences, però les presses del Tripartit les van deixar en 14. I és que el projecte de les vegueries havia deixat al descobert antics greuges i obert la tensió al territori. El síndic d'Aran, Francés Boya, es va negar a acudir al Parlament, i la sessió es va convertir en un pim-pam-pum de retrets dels uns als altres.

La interpretació de CiU és que els socialistes han colat un gol a ERC perquè en paral·lel a la Llei de Vegueries s'haurà de tramitar la llei de l'Àrea Metropolitana, que, segons els nacionalistes, permetrà que el PSC recuperi un enorme poder metropolità. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va alertar en una carta web que "Esquerra es quedarà sense vegueries, mentre que els socialistes recuperen l'Àrea Metropolitana de Barcelona".

Tot plegat formava part, a més, d'una ofensiva de Montilla per aprovar 22 projectes de llei en el primer semestre del 2010. La idea era donar imatge que el govern governa, més enllà de les batusses periòdiques entre socis.

3.- L'oposició a Llei de Vegueries.

A més de l'oposició territorial, la Llei de Vegueries ha tingut una oposició política que ha vingut sobretot de CiU. Després de meditar molt, Convergència i Unió va presentar una esmena a la totalitat a una llei que forma part del nervi del catalanisme polític. Motius? Considerar que la crisi imposa altres prioritats. No obstant, el Tripartit farà valer la seva majoria per tombar aquesta i les altres dues esmenes a la totalitat, les presentades pel PPC i Ciutadans.

El secretari general d'Unió i portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep Maria Pelegrí, va considerar que el Govern no ha afavorit el debat territorial i que el projecte de llei no concreta un marc economicofinancer perquè les vegueries puguin ser una realitat. Al seu parer, es tracta d'una llei "irreal i inútil", amb la qual l'Executiu vol crear una administració més, que se superposaria a l'administració provincial actual.

Els convergents van basar la seva negativa a la norma en el fet que el Govern ha intentat excloure'ls-en perquè, en anar de la mà de la llei de l'àrea metropolitana, totes dues s'han convertit en un "intercanvi de cromos" entre el PSC i ERC. L'absència de debat territorial i la falta de serenitat amb què s'està abordant aquesta qüestió han estat altres arguments de CiU.

El mateix Jordi Pujol, en un article al seu butlletí del passat mes de febrer, exposava els seus dubtes en torn a la qüestió: "Suposem que s'aprovi un organisme metropolità amb les competències que alguns partits del govern volen que tingui. I que es creïn les vegueries, també amb les competències previstes. Això suscita una primera pregunta: subsistiran també els consells comarcals i les diputacions? Lògicament s'haurien de suprimir. Ja hi ha prou embolic administratiu. Sembla que els promotors de la Llei de Vegueries són conscients de l'excessiva i perjudicial complicació que es podria produir".

Pujol afegia: "Pel que fa a l'òrgan metropolità, caldrà veure quines seran les seves competències i com es finançarà. I qui les finançarà. Perquè és imaginable que, els uns portats per la il·lusió de comarques i vegueries, i els altres per les ganes d'assegurar-se al màxim possible una gran eina de poder, qui quedi molt disminuïda sigui la Generalitat. Sobretot el poder executiu de la Generalitat, és a dir, el Govern i el President. Però també, en part, el Parlament. Si això passés, el poder real de l'autogovern català quedaria fortament disminuït". I acabava posant el dit a la nafra: "Aquesta idea -tenir una Generalitat forta- ha estat sempre la idea del catalanisme".

El diputat de CiU Ramon Espadaler abundava en la mateixa idea en un article a El País el 7 de novembre del 2008: "Catalunya no es pot permetre implantar les vegueries, per estatutàries que aquestes siguin, si no és a partir de la desaparició total i simultània de les Diputacions". I afegia: "La crisi que patim exigeix, com mai, una gestió veritablement eficaç dels recursos públics. Pel cas que ens ocupa, la crisi hauria de ser raó més que suficient per impedir un desplegament a mitges de les vegueries, de manera que s'acabessin sumant al ja prou espès entramat administratiu integrat pels Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i delegacions diverses dels Governs d'aquí i d'allà".

Les vegueries només s'entenen si se suprimeixen les diputacions, però per a suprimir les diputacions cal una llei orgànica, perquè el nou Estatut del 2006 estableix en el seu article 91.2 que els "consells de vegueria substitueixen les diputacions", però també que "l'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució" (art. 91.4).

4.- Hi ha massa administracions a Catalunya?

Els de la complexitat administrativa, superposició d'administracions i la consegüent sospita que són utilitzades pels polítics com a oficines de col·locació són temes que han tingut permanent actualitat. És per això que el conseller Jordi Ausàs ha posat cura i èmfasi en aquesta qüestió.

Ausàs intenta demostrar que la seva aposta per superar una divisió provincial de Catalunya que data del 1833 no és un caprici personal, ni del seu partit. En la seva batalla per desplegar la màxima pedagogia sobre una norma va arribar a fer fa un mes, a Tribuna Barcelona, una estimació del nombre de càrrecs públics -en definitiva, el nombre de sous- que es podrien estalviar quan la nova organització territorial s'hagi desplegat totalment. Fins a 1.032 càrrecs polítics es podrien suprimir (en condicional, de moment) gràcies a les vegueries. Establir un calendari per a aquest procés és encara una utopia, però el conseller va advertir que la substitució de les diputacions provincials comporten la sortida d'un viatge sense retorn.

D'on sortirien aquests 1.032 càrrecs condemnats a desaparèixer? Doncs en la seva totalitat dels actuals consells comarcals, els òrgans col·legiats que avui governen i administren les 41 comarques de Catalunya. Aquestes institucions no se suprimiran, però Governació té la intenció de redefinir el seu funcionament i les seves competències.

"El consell comarcal ha de ser el braç executor i el capital humà de les vegueries, cosa que evitarà una inflació dels recursos humans", va explicar Ausàs. La Generalitat vol buidar de representació política l'estructura comarcal i que els consells es converteixin en ens encarregats de mancomunar els serveis bàsics dels municipis. Seguint aquesta premissa, en un consell comarcal només hi estarien representats els governs locals, però no les oposicions, va afegir el conseller. En aquest punt es basaria l'estalvi de sous i la simplificació administrativa.

Aquesta és la teoria d'Ausàs. Les opinions de l'oposició són totalment diferents: es considera que les vegueries acabaran incrementant el gruix de nòmines dels empleats públics. L'aprimament de l'Administració no és fàcil.

5.- Els greuges territorials: d'Aran a Reus

L'altra gran polèmica (i potser la més vistosa) engegada per la Llei de Vegueries és la territorial. Els principals greuges i queixes són els següents:

• El Conselh Generau d'Aran reclama que l'actual comarca de la Val d'Aran no pot pertànyer a cap altra divisió territorial diferent de la mateixa vall.
• La ciutat de Tarragona, representada per l'Ajuntament de Tarragona i la societat civil tarragonina, reclama el respecte a la denominació històrica de Vegueria de Tarragona, usada tant en l'època medieval com la moderna, entre el segle XIII i l'any 1716. L'Ajuntament de reus s'hi oposa.
• Amposta reclama una major representació en l'estructura de la seva vegueria.
• Polèmiques en torn a les capitals de la Catalunya Central i l'Alt Pirineu.
• Negativa de la ciutat de Lleida a perdre les comarques del Pirineu.
• Reclamació de la vegueria de l'Alt Ter, amb les comarques d'Osona i el Ripollès.
• Reclamació de la Vegueria del Penedès, amb les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Penedès i el Garraf.

Tots aquests són temes ja eren coneguts, però les polèmiques s'han aguditzat davant les presses del Tripartit per tirar endavant el seu projecte. Al final, hi ha hagut sonores plantades i fortes discussions que han fracturat la direcció catalana del PSC en relació amb algunes ciutats. Els casos més destacables són els desacords amb la llei de càrrecs del PSC com els alcaldes de Lleida, Àngel Ros, Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i Reus, Miquel Pérez.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO