"Cal plantejar l'autodeterminació abans del 2020"

12-07-2010

Afirma que Catalunya és un "oasi" en sentit positiu: hi ha marge per a la transversalitat

Josep Maria Sanclimens (Manresa, 1944) és empresari, patró de la FCO i secretari general del fòrum d'opinió Tribuna Barcelona. Es defineix com a home de tertúlia, li agrada escoltar i la bona taula: és un dels 43 membres de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia. En aquesta entrevista, explica que l'autonomisme a arribat a un carreró sense sortida i cal anar més enllà.

- Què li ha semblat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut?

- Era previsible, ja es veia venir. Hi ha hagut una colla de jutges, quatre d'ells jutges caducats, que han tirat enlaire la sobirania del poble català...

- Però és que enlloc no diu que el poble català sigui sobirà...

- Cert. La sobirania no està reconeguda, però el poble va ser convocat a un referèndum i es va votar que sí. Davant d'una sentència així, caldria ser durs: acatar el que ens convingui i no acatar el que no ens convingui. El PSC hauria de fer alguna cosa. No pot ser que des de Madrid ens vagin donant bufetades i posem l'altra galta...

- Davant d'aquest tema, hi ha dues interpretacions. La de José Montilla, que això no és la fi i que cal refer els ponts amb Espanya. CiU o ERC, en canvi, creuen que s'ha trencat el pacte constitucional i cal començar un nou camí. Quina tria?

- Jo estic a favor de la segona: la de començar un nou camí. L'altra opció no porta enlloc: l'autonomisme no té sortida. A més, tenim mala sort i sempre ens agafen les crisis autonòmiques en moments econòmics delicats, i la gent té altres coses en què pensar. Topem amb el problema del que va iniciar Adolfo Suárez: el "café para todos". Però ja no pot ser: no té res a veure Catalunya amb Extremadura o la Rioja. Encara que és cert que a Madrid no ho veuen així: per a ells, totes les comunitats autònomes són iguals.

- Parla d'encetar una nova via, però és una opció molt genèrica. Com es concretaria?

- Hi ha els aspectes polítics i els econòmics. Si no anem a un concert com el del País Basc, malament. L'autonomia s'ha de basar en temes molt econòmics. I un altre tema que ha quedat anul·lat en l'Estatut és el del sistema judicial: però seria lògic que la justícia que comença a Catalunya acabés a Catalunya. Quant a la llengua: a Espanya no ens han entès mai: aquí som tremendament polits, i quan trobem algú que no parla català, canviem de llengua.

- No sabria dir-ho. Ser sobirans, potser dins de la mateixa estructura de l'Estat. Que totes les peculiaritats catalanes es tinguessin en compte. Cal plantar-se en algunes coses....

- Hem d'aspirar al concert econòmic?

- Jo crec que hem d'anar a alguna cosa molt semblant al concert basc. Nosaltres som una mica a Espanya el que Alemanya la UE: ho hem estat pagant tot.

- Però sabem perfectament que el concert no el donaran per les bones. Hi hauria d'haver voluntat de ruptura, que fins ara no l'hem vist. Pot arribar a existir?

- Si no ens donen el que volem, hauríem de donar un cop de puny fort sobre la taula i anar a un tema de tancament de caixes i punt. A la societat catalana li ha faltat força per defensar els ses interessos. El president Jordi Pujol i altres dirigents han optat pel possibilisme, han volgut fer truites sense trencar el sous, però això és impossible. Ara caldria començar a trencar ous, i algun ou important. Però dubto que ni el poble ni els dirigents actuals siguin capaços de trencar-los en aquest moment. Parlo d'un cert mig termini, no de manera immediata.

- Vostè està a favor l'autodeterminació?

- Sí, però potser no en aquests moments. El termini hauria de ser abans del 2020, i que la cosa estigués més madura. Si arribem a fer el referèndum, hauria de ser per anar a guanyar-lo. No sé si la societat catalana esta avui prou madura o convençuda.

- Passem a un altre tema. Vostè és un dels fundadors d'un dels fòrums d'opinió més importants de Catalunya: Tribuna Barcelona...

- Fa exactament 15 anys, el 1995, em vaig adonar que no hi havia a Catalunya cap fòrum d'opinió general que funcionés de manera regular i fos de tipus general: amb temes polítics, econòmics i culturals. Aleshores vaig començar a trucar a diferents entitats, per muntar un fòrum on hi tingués cabuda tothom. La primera conferència va ser la del president Jordi Pujol. Ara arribarem a la número 400, cosa que dóna un promig de 27 o 28 conferències cada any. Ha vingut moltíssima gent de diferents àmbits, fins i tot estrangers, com l'israelià Ben Ami o l'aleshores president de la Comissió Europea, Romano Prodi.

- Tribuna Barcelona té la voluntat de ser transversal. Falten més fòrums semblants...

- Crec que en caldrien més. Però, dins de tot, la societat catalans és rica i plural en aquest aspecte. Hi ha moltes entitats a Catalunya que són molt obertes.   

- A Catalunya és possible la transversalitat, com s'ha vist a la manifestació del 10 de juliol. I a Espanya?

- És un problema, en el que ajuda molt la premsa. Et mires la premsa de Madrid i et dóna la sensació que ets en un altre país. La mateixa notícia, i sembla que segons els diaris passen coses diferents. En canvi, als catalans ens ha agradat sempre més el pacte i hi ha més bona relació entre tots. Catalunya és un oasi, en el sentit positiu del terme. Que hi sigui és molt bo.

- Pot contar-me alguna anècdota de 15 anys de Tribuna Barcelona?

- José María Aznar volia venir una vegada, però el van desautoritzar el seu partit:

normalment, les ponències es van amb el ponent assegut en una taula. Però el PP sempre demana un faristol per fer la conferencia.

- En els darrer 15 anys, pel que vostè ha vist, com han evolucionat les relacions amb Espanya?

- Hi ha hagut un canvi a pitjor. Abans érem admirats a la resta d'Espanya i ara ens miren amb preocupació, com a una gent que no contribuïm en res a la unitat d'Espanya.

- Què els passa, als espanyols, amb la unitat? Calia repetir-ho vuit cops a la sentència del TC?

- Ells veuen la possibilitat que nosaltres ens n'anem, i estan preocupats. I també els amoïnen les despeses que ells consideren supèrflues de l'Estat de les autonomies. La idea que cal una recentralització de l'Estat es transversal a Espanya, ho pensen tant el PSOE com el PP.

- Vostè també és conegut com a gastrònom. Com va sorgir la idea d'"Els Cinc a Taula"?

- Va ser una idea meva, perquè formo part de la junta directiva de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia. Fa temps que està molt de moda la gastronomia, però hi ha pocs crítics en aquesta matèria. Nosaltres volem informar cada setmana als lectors de La Vanguardia d'un restaurant, especialment dels catalans. Portem quasi deu anys fent-ho i hem escrit sobre 460 restaurants diferents. A penes hem repetit. I no hi anem junts, com alguns creuen, perquè tenim feina. Però mirem d'anar-hi alguns, fins si ha de ser per separat. Si es menja malament, no ho publiquem: només fem la crítica dels bons. Val la pena: fa poc he anat a les valls d'Àneu, i hi ha coses magnífiques.

- És tan bona com diuen, la cuina catalana?

- Sí. Es parla molt de França, però a Catalunya s'hi menja molt bé, molt bons productes. Vas a la muntanya, per exemple, i tot és excel·lent. I a les zones del mar de la Costa Brava t'hi trobes grans restaurants.

- És la cuina catalana la millor del món?

- És de les millors, perquè la cuina francesa, pel meu gust, no és tant com diuen. Encara cuinen les cremes de llet, les mantegues, les espumes i tot allò tan tradicional. En canvi, a Catalunya hem evolucionat molt.

- Recomanim tres restaurants que siguin bons, comptant la relació qualitat-preu.

- Podria caure en la temptació de dir el Bulli, el del Santi Santamaria i el Celler de Can Roca, de la Carme Ruscalleda. Però són reconeguts arreu del món, i ho sap tothom a Barcelona. Jo triaria Can Vallès, la Granja Elena i la Taverna del Clínic, que és d'on va menjar el rei quan va estar ingressat a l'Hospital Clínic. La reina i les infantes hi anaven a dinar, i li servien des d'allà el menjar a Juan Carlos.

A FONS - Altres continguts

Activitats de la FCO