La bombolla de les “xarxes socials”

FerranSaezQualsevol persona amb un parell d’ulls a la cara pot constatar sense gaires esforços que no són “xarxes” ni tenen res a veure amb coses “socials”: són empreses privades dedicades a l’oci relacional, i el seu afany de lucre és el mateix que les que fan roba esportiva o carn enllaunada. Aquesta setmana surt a borsa Twitter, i convé parlar-ne. La irrupció als mercats finacers de seu cosí-germà Facebook va ser un fiasco: el valor es va desinflar dramàticament i des de llavors ha continuat fluctuant d’una manera poc o gens decidida. És probable que Twitter i altres aparatoses andròmines virtuals per l’estil segueixin un camí semblant. Hi ha un escarment molt proper en el temps, el Nasdaq, que l’any 2000 va escurar les butxaques de milions d’inversos d’arreu del món, convençuts que les coses que tenen llumetes i fan pampallugues valen més que les altres. La majoria de valors mal anoments “tecnològics” eren fum. Els d’ara són fum i mig. Com s’ha arribat a aquesta situació?

En primer lloc, la publicitat de les empreses d’oci relacional ha apel.lat des del començament al papanatisme progre, que era un segment de consumidors que es resistia a les delícies de la digitalització. La ridícula denominació de la cosa -”xarxes socials”- ja ho diu tot. Resulta que, paradoxalment, aquestes empreses multinacionals que cotitzen a borsa i no paguen impostos al lloc on fan els quartets són la base de moviments com el 15M, les revoltes àrabs i el que convingui. I tant, que en són la base! Només cal mirar quant han durat i quin grau d’èxit han tingut aquests moviments per constatar la solidesa comunicativa d’aquesta suposada base. Només cal mirar Egipte per veure amb claredat que amb un parell de tweets i quatre sms es pot “canviar el món”… En tot cas, com que per als més justets de cada casa n’hi ha prou en escoltar quinze o vint vegades una cosa per a que sigui vertadera, “les xarxes socials han estat la base de les revoltes àrabs, el 15M, etc”. Es tracta d’anar-ho repetint com un mecanisme de publicitat viral que sembla una opinió espontània compartida. Un cop i un altre. I un altre, si convé. Som-hi, doncs: “les xarxes socials han estat la base de les revoltes àrabs, el 15M, etc”. No falla mai.

En segon lloc, les empreses multinacionals d’oci relacional han aconseguit una cosa insòlita: que el proveidor i el consumidor siguin una mateixa persona. Això era tota una fantasia. Imaginem una empresa que fabriqués derivats del porc i es basés en el següent mecanisme: el proveidor de la matèria primera, el qui la transforma i el qui la consumeix és… la mateixa persona!. Hi ha un paio que arriba amb un porc, que l’esquartera, etc. però que està convençut que tot aquell procés és de franc. Doncs això és el que passa exactament amb les fotos que pengem al Facebook.

Tercera i última, però no menys important. Com ja ho va advertir Peter Sloterdijk, la sociologia s’està convertint en una mera forma d’adulació de les masses (per això les homilies laïques amb més èxit ara les formulen els sociòlegs; fins la dècada dels vuitanta, aquesta feina la solien fer els antropòlegs estructuralistes i els psicoanalistes que havien llegit Marx) Tot el que facin les noves masses postmodernes és bo, per definició. Ni una crítica, ni una impugnació, ni un dubte. Ara toca fer metafísica sobre el Facebook, com fa una dècada es tractava de cantar el paper experimental i fins i tot de denúncia dels reality show. Viure en un món tan previsible és relaxant.

El cas és, amics meus, que Twitter surt a borsa. Inverteixin tot el que tinguin, hipotequin la casa, vagin a vendre’s l’or de les dents postisses i tots els seus objectes de valor, perquè això és el futur. I tant. Ja saben que fa cinc o sis anys es deia que qui no estava a Second Life acabaria sent, tard o d’hora, “algú condemnat a la invisibilitat” (no citaré, per caritat, el nom de l’autor de la frase, que sortia en un documental de TV3 per donar més detalls de la bona nova) Per cert, què se n’ha fet, de Second Life?

No s'hi poden fer comentaris