Fa unes setmanes, el jove diputat d’IU Alberto Garzón va provocar un sorprenent enrenou quan va dir, al seu twitter, que “la democràcia és un mitjà i no un fi”. És difícil saber què és exactament el que volia dir amb aquestes paraules, però tot sembla indicar, o així es va interpretar, que, definint la democràcia com a mitjà, assenyalava que aquesta no havia acomplert la seva funció i que havia de ser substituïda per un instrument més adequat...

La política asturiana ha estat determinada en els darrers temps pels enfrontaments caïnites entre la força política que lidera Francisco Álvarez-Cascos i el PP. Álvarez-Cascos i el seu expartit viuen una relació carregada d’odis radicals i de ressentiments desbocats.  Políticament, l’enfrontament no té cap explicació racional. Visceralment, es pot explicar tot. Es pot explicar, per exemple, que el partit d’Alvárez-Cascos i el PP, que sumen 21 diputats, hagin estat incapaços d’arribar a un acord amb el diputat d’Unión Porgreso y Democracia...

Durant els moments d’eufòria econòmica que una bona part del món ha viscut en les darreres dues dècades el concepte “responsabilitat social corporativa” va guanyar adeptes en les grans empreses, que dedicaven parts dels beneficis a obres de caràcter social, atenció al medi, activitats culturals, etcètera. És a dir, es tractava de tornar a la societat –en línia amb la moral anglosaxona– una part dels beneficis que aquestes empreses n’havien obtingut. Ara, en un context hostil, caldria revisar la idea i començar a parlar de “ responsabilitat social col·lectiva”. Un concepte tan difícil com necessari. Mentre Grècia es debat entre l’abisme i el caos el seu president, Karolos Papulias, ha denunciat que des de la data de les darreres eleccions –el 7 de maig– impositors i estalviadors han tret de les entitats bancàries del país uns 1.000 milions d’euros. Les autoritats monetàries del país calculen que els fons bancaris retirats darrerament arriben als 3.000 milions mensuals. Mentre la protesta creix i es multiplica pels carrers la confiança dels grecs en el seu sistema polític i financer pot portar-los al col·lapse abans que no ho faci la “malvada lògica dels mercats”. Potser sí, que caldria començar a reivindicar amb força la responsabilitat social col·lectiva.

Hi ha cinc independents, quatre militants de CDC i dos d'Unió Democràtica